Surtdecasa Ebre
,
29/12/2015
Entorn

Les 5 sortides d'hivern a les Terres de l'Ebre

Idees per caminar, descobrir, estar en contacte amb la natura i sentir l'aire fresc a la cara
Els ports nevats

Foto: 

Jordi Martí / Emma Sabaté
El fred ha arribat ja a les Terres de l'Ebre. Moltes de les nostres muntanyes més properes encara no estan emblanquinades, però ja cal sortir amb guants i bufanda. Aprofitem aquests dies de festes per sortir a respirar aire fresc en alguns dels nostres paratges plagats de camps de cítrics, de boscos de pins, de camps de vinyes hivernant o de senderes rocoses. Moltes vegades, aquests indrets es tornen humits i s'esborren les dreceres a causa de la neu, però creiem que val la pena gaudir d'aquestes sensacions, això sí, si anem ben equipats! Us hem fet una selecció dels millors indrets on passar un cap de setmana d'hivern.

1. El Toscà
El Toscà, a banda de ser un dels racons de somni dels Ports, és també un punt des d’on agafar moltes rutes i senders diferents. El creua el GR-171 i, molt prop en direcció Oest, trobem el GR-7. Es poden fer sortides a mida de cadascú, que si bé són llarguetes i una mica exigents, valen molt la pena. A més, es poden agafar com a referència d’altres variants que, amb un bon mapa, es poden dissenyar fàcilment. Deixant el cotxe al Toscà, agafem el caminet que surt de davant la petita ermita (si mirem a les fonts, està just a la vora del llindar), veureu uns indicadors. Entrareu a la petita colònia del Toscà, amb dues dotzenes de cases. Passeu pel porxo d’una d’elles i busqueu l’indicador del carrer 'San Blas' i seguiu-lo costa amunt. Al final, veureu les primeres marques del GR-171. Si no us heu equivocat, agafareu una sendera direcció sud. Seguint les marques pintades, no us podeu perdre. Si no hi ha núvols, gaudireu d’una vista espectacular durant un bon tros i, si n’hi ha, les formes fantasmals no us faran dir allò de “quin dia més dolent mos hem trobat”, i serà una bona oportunitat per treure la càmera de fotos i obtenir unes imatges poc habituals. Aquesta part no té res de pla, farem pujada-baixada-pujada... i així fins a arribar a la colònia dels Ports, la part més edificada de les nostres muntanyes. Encara per aquí, seguint el GR-171, seguim les indicacions fins arribar al Refugi de Caro (UEC) on podrem omplir el dipòsit amb un bon esmorzar. Fins aquí, entre 2h 30m i 3h. Ara, agafarem el GR-7, just des del costat del refugi. Aquesta part està també molt ben senyalitzada, a més de les indicacions del GR, per les marques blaves que indiquen que aquest és un tram de la travessia 'Estels del Sud'. Anirem en direcció nord, per terreny més pla al principi, més accidentat després. Per tornar cap al Toscà, només hem de tenir en compte un punt: aproximadament cap a les 5h de recorregut, veurem que el camí forma una “T”. Les indicacions del GR-7 us porten cap a l’esquerra, però nosaltres hem d’anar cap a la dreta. Sabreu segur que és aquest punt perquè uns metres després trobarem, en una roca petita i pintat toscament, la indicació del Toscà i una fletxa que indica costa avall. A partir d’aquí, una baixada molt llarga i amb grans còdols us torna a les fonts del principi.
Més informació

2.La Vall
T'imagines un paisatge alpí al costat de casa? No cal que comencis a fer quilòmetres cap al nord, tens aquestes vistes més prop del que et penses. A mesura que ens endinsem al barranc de la Vall, entre el Mas de Barberans i Roquetes, deixem enrere els camps conreats d’oliveres per donar pas a boscos de pi i alzina. A poc a poc, el barranc s’encaixa, apareixen imponents parets de roca i el paisatge es torna d'alta muntanya. Dos indrets reclamen especial atenció en el recorregut cap a I’àrea de lIeure: la formació geològica del Racó dels Capellans just a sobre de la passarel·la de fusta que creua el barranc, i la vista de les Faixes Tancades des de la mateixa àrea de lIeure.
Més informació

3. La Font Nova
L'hivern convida a descobrir paratges de muntanya i, en aquest cas, també el modus vivendi de la gent que hi viu o hi vivia fa anys. Aquestes formes de vida encara estan presents en aquesta zona dels Ports, on es conserven corrals i masos. La solana ens ofereix una ampla panoràmica sobre la plana de l’Ebre; l’obaga, en canvi, es presenta més inaccessible amb un relleu abrupte i vistes sobre les valls interiors dels Ports. EI barranc de la vall d’infern i el de la Coscollosa són encara llocs feréstecs i les cabres salvatges s’hi passegen sovint. Amb una mica de sort, se’n poden veure quan cau el sol a primera hora del matí. Una de les sortides que podeu fer és anar fins a la Vall de l'Infern i la Moleta d'Alfara una ruta que us detallem a continuació i en la que podeu trobar estampes purament pirineiques amb grans extensions de pi roig i negre.
Més informació

4.Tossal de'n Grilló
La ruta comença al cementiri de Paüls. Trobarem indicacions metàl·liques, marques i fites cap al Montsagre que faran molt fàcil arribar-hi. La pujada és constant i el camí voreja barrancs i penya-segats. Al cap d’uns 40 o 50 minuts, començarem a sentir soroll d’aigua, que ve del bassis que hi ha en aquest racó de pau. Atents, perquè és possible trobar-nos amb algun ramat de cabres hispàniques o bous pasturant! Ara, després de relaxar-nos, seguirem les indicacions del pal metàl·lic cap a Prat de Comte. Als 10 minuts passarem per una gran bassa de la que segurament se n’aprofiten molts animals, i arribem a una pista que ens duria al Tossal d’en Grilló. Podem anar a visitar-lo, ja que queda molt prop d’on estem, veureu una caseta de guarda si alceu una miqueta el cap. Però heu de tenir en compte que el camí segueix fora de la pista: en una corba de la pista molt pronunciada cap a la dreta, una sendereta marcada per una fita s’escapoleix en sentit contrari i de baixada. Passarem per una petita cresta i una bifurcació on haurem d’agafar el camí de l’esquerra, i al cap d’uns 5 minuts trobarem el Montsagre d’Horta i el seu preciós bassis de 3 peces. Un cop hem agafat forces, seguim direcció Coll de la Giberta, indicat per senyals grogues i blanques, per si en algun moment dubteu. Passarem per un bosquet de pins i més tard trobarem un petit refugi a la roca, arribant al Coll d’Atans, on ens podríem quedar hores admirant el paisatge. Davant nostre, la Punta de l’Aigua.
Més informació

5. Vistes d'ocell a la Picossa
Us proposem una caminada per la Ribera d’Ebre, concretament per la serra de La Picossa, que està just al costat de l'Ermita de Sant Jeroni de Móra d'Ebre. Per això, un cop arribats a Móra, us heu de dirigir a l’ermita perquè l'itinerari comença allà mateix. El santuari de Sant Jeroni és un espai acollidor ubicat en una esplanada als peus de la Picossa i acull l'església de Santa Madrona. En aquest indret se celebren cada any dos aplecs populars dels veïns de Móra d'Ebre i rodalies: el primer dia de maig es fa un dinar en què l'Ajuntament de Móra convida a menjar el tradicional ranxo amb arròs, carn i patata; i al setembre s'organitza la Fira del Caçador. Bé, al que anàvem. Un cop a l’ermita, sortim de Sant Jeroni pel camí que va a les Solanes. Trobarem un mas a la nostra esquerra, deixem el camí i agafem la senda que puja per la dreta. Deixem enrera una altra senda que puja per la dreta, fins que arribem a la Cova de la Porca. Tot seguit s'enfila pel crestall cap a l'Estel i la Picossa, continuant cap a la penya Roja i la cresta de les cabres. De nou per cresta, revolta la vall del Cebollot fins a la seua capçalera on s'agafa el bon cami de la vall que ens porta cap a la Rovelloneda, de nou cresta amunt, acabem per tancar el cercle per les Solanes. Cal dir que és una caminata curta, però intensa ja que puges fins a quasi 500 metres de cop. Precisament per això les vistes són realment espectaculars.
Més informació

També et pot interessar