"La història de Mark Landis sembla ser una narrativa única al segle XXI"

Surtdecasa.cat entrevista els directors del Documental del Mes

Surtdecasa Ebre

05/05/2015

Espectacles

Mark Landis és possiblement el falsificador d’art més prolífic de la història dels Estats Units. Durant 30 anys ha enganyat els responsables de museus de tot el país amb imitacions precises de tot tipus, des d’obres d’art del segle XV fins a peces de Picasso.Les seves accions són ben misterioses: tot i que podria guanyar milions de dòlars venent les seves falsificacions, fa donacions gratuïtes disfressat de capellà o de generós filantrop. Matthew Leininger, Cap de Registre del Museu de Cincinatti, té una obsessió des que Landis va aconseguir enganyar-lo amb una de les seves creacions: perseguir-lo i aturar-lo definitivament. El que comença com un joc del gat i la rata es converteix en quelcom sorprenent i molt més complicat, demostrant una vegada més que la realitat moltes vegades supera la ficció. El documental 'Art and craft' dirigit per Sam Cullman i Jennifer Grausman -que han contestat aquesta entrevista per mail- i co-dirigit per Mark Becker, es podrà veure al Casal d'Amposta el divendres 8 de maig a les 21.30 h i el dissabte 9 de maig a les 19.00 h.

"L'apunt de Walter Benjamin de diferenciar entre la reproducció servil i un objecte carregat amb el context i la intencionalitat d'un artista individual és més rellevant que mai"

- En l'era de les còpies i duplicats, quina és la principal diferència entre una obra d'art i una còpia? Estàs d'acord amb les teories de Walter Benjamin?
En el món actual de Photoshop, de les càmeres d'alta definició en telèfons mòbils i d'una reproducció digital assequible, estem constantment negociant què separa una autèntica obra d'art d'una còpia. L'apunt de Walter Benjamin de diferenciar entre la reproducció servil i un objecte carregat amb el context i la intencionalitat d'un artista individual és més rellevant que mai. Però com col·locaria Benjamin a Landis i els seus trenta anys de "carrera" és una pregunta a considerar. Hi hauria perdut o apreciat "aura" en l'obra de Mark Landis? La història de Landis pot crear un nou paradigma?

- La falsificació podria ser també una forma d'art...
Els casos de la falsificació d'art des de Wolfgang Beltracchi a Ken Perényi, Pei-Shen Qian, que apareixen a les notícies, creen un debat inevitable sobre el paper de l'art, els artistes i les mateixes institucions (museus, galeries i experts). El treball de Landis planteja preguntes similars sobre com construïm significat personal i la identitat, encara que sense intenció, ja que tant falsificador i filantrop fa el mateix.

- Des del vostre punt de vista què mou al protagonista a fer el que va fer? Una acció subversiva contra el sistema o una forma d'alimentar el seu ego?
Molts han interpretat les seves accions com una estratègia per alimentar el seu ego -o un acte subversiu contra el món de l'art - però aquesta història demana una lectura més complexa, ja que amb el documental hem tingut l'oportunitat per descomprimir Mark Landis. Les seves motivacions es vesteixen amb diverses capes. Per una banda, és una persona molt familiar, influenciat amb la malaltia mental, però també clarament inspirat en l'art.

- Quines coses tenen en comú Landis -el falsificador- i Leininger -qui es proposa perseguir-lo i descobrir-lo-?
Rodant 'Art and Craft' descobrim una doble història d'obsessió i paral·lelismes sorprenents en activitats dels dos homes. Mentre es desenvolupava la història, ens vam adonar que Landis i Leininger es podien veure com les dues cares de la mateixa moneda. Figures solitàries en les seves missions i tots dos buscant la validació per diferents vies.

- Aquesta història només podia succeir als Estats Units?
És difícil de creure que aquesta història és unicament americana. Tot i que el que va fer Landis seria díficil fer-ho en altres nacions on l'art i la història de l'art estan més íntimament lligades al passat i al present. La història de Mark Landis sembla ser una narrativa única al segle XXI i no seria cap sorpresa escoltar més contes d'aquest tipus en els propers anys.