Anna Zaera
,
02/12/2014
Família

Núria Ibáñez: “Només si es valora un lloc es pot cuidar, preservar i defensar-lo”

És l'autora de la col·lecció infantil 'El Montsià de Bàrbara i Jaume'
Núria Ibáñez

Foto: 

Alfred Blanch
Núria Ibáñez
L'arqueologia és una disciplina “científica” que estudia com les diverses societats humanes han viscut al llarg del temps. De fet, la majoria de coses que coneixem del nostre passat com a espècie les hem d'agraïr a aquests professionals que, a través de les seves troballes, posen llum als nostres orígens. Núria Ibáñez (La Ràpita, 1971), tècnica de col·leccions de fòssils de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha portat la recuperació de la història més enllà dels objectes prehistòrics i ha trobat en els contes per a infants un curiós paral·lelisme per desenvolupar la seva passió divulgadora.
"Aquests contes volen ser un homenatge al Montsià i, de passada, un homenatge a cada poble. Vull recuperar allò que ha fet “especial” cada municipi"

Instal·lada a Tarragona des de fa 20 anys, Ibáñez ha iniciat una sèrie de publicacions sobre la comarca del Montsià destinada a fomentar que els més petits coneguin els tresors de la seva comarca. Com moltes iniciatives artístiques, o gairebé totes, és una motivació íntima - en aquest cas, que els seus dos fills que sempre han viscut a Tarragona s'apropéssin a la terra de la seva mare - el que s'acaba convertint en un projecte que enriqueix a tota la comunitat. Si a l'agost es presentava el primer conte de la sèrie 'El Montsià de Bàrbara i Jaume' (Onada Edicions) titulat 'Un tresor dins la muntanya', que situava els dos personatges entre les pintures rupestres d'Ulldecona; al desembre es publica 'Un Sant Jordi especial', en aquesta ocasió una història ubicada a La Ràpita, el poble on va nèixer l'autora. La seva intenció és que els seus personatges imaginaris puguin recórrer els 12 municipis del Montsià, a través d'un llibre dedicat a cada lloc.

- Per què una arqueòloga decideix escriure un llibre?
Mira, ara estic als 40 i començo a recordar coses del meu passat a les Terres de l'Ebre. Tinc dos fills de vuit anys que sempre han viscut a Tarragona i m'agrada explicar-los coses de la meva terra. Ells pregunten perquè aquí baix parlem diferent, perquè tenim un caràcter obert o utilitzem certes expressions i, a mi m'agrada que ho entenguin. Com a historiadora especialitzada en arqueologia, sempre m'han inculcat que la meva tasca ha de tenir tres potes: la investigació, la docència i la socialització del coneixement. El que faig amb els contes és divulgar el nostre patrimoni. En aquest cas, va destinat al públic infantil perquè amb els meus fills, cada dia constato la importància que té que gaudeixin de la lectura i de la cultura. És un diari personal, fet conte.

- Podríem dir que hi ha molts paral·lelismes entre la teva professió i el teu projecte dels contes...
Sí, jo en aquests moments, sóc una espècie de bibilotecària del passat. Me n'encarrego de conservar el patrimoni, en aquest cas de troballes arqueològiques, per poder-lo cedir quan els investigadors m'ho demanen. Alguna cosa semblant al que intento recollir amb aquests llibres.

- Jaume i Bàrbara són els dos protagonistes que has elegit perquè expliquin el territori amb les seves peripècies. Dos noms que tenen molt de significat per a tu, veritat?
Sí, Jaume com a patró de La Ràpita i Bàrbara, de Santa Bàrbara, són els dos protagonistes que surten a fer activitats en cap de setmana. Els noms són els patrons dels dos pobles on he viscut. Gregori i Ràpita no m'acabaven de convencer! (riu) A més, és curiós perquè els personatges secundàris estan inspirats en persones del meu entorn. Per exemple, en el conte de La Ràpita hi ha un pescador baixet i amb barba blanca que està inspirat en el meu pare. També jugo amb els noms més propers, com per exemple, Joe, Pepita o Paquita.

- I per què has començat ubicant els teus personatges a les muntanyes d'Ulldecona?
Suposo que m'he basat molt en els meus records. Vaig començar per la Foia d'Ulldecona perquè era el lloc on anava amb la meva colla. Entre els 10 i els 20 anys, vaig viure a Santa Bàrbara i féiem moltes excursions a Godall i La Galera. Ulldecona, com és patrimoni de la UNESCO, tenia un atractiu molt especial. A més, l'alcaldesa d'Ulldecona, Núria Balaguer, ens va donar suport de seguida.

- El teu pròxim llibre l'ubiques a La Ràpita, el teu “altre” poble. 
Sí, es titularà 'Un Sant Jordi Especial' i allà tractarem el món mariner. El tercer dels llibres estarà dedicat a Santa Bàrbara i, com no podia ser d'una altra manera, parlarem del món de l'oli. 

- Com definiries aquesta comarca que tant t'estimes?
Definitivament, aquests contes volen ser un homenatge al Montsià i, de passada, un homenatge a cada poble. Vull recuperar allò que ha fet “especial” cada municipi. M'agradaria que les noves generacions aprenguéssin a valorar el que tenen. Només si es valora un lloc es pot cuidar, preservar i defensar-lo.

- Utilitzes la parla de la zona. També en això has volgut mantenir la idiosincràcia del territori?
Sí, la parla és un dels aspectes que més ens defineix. El Montsià sense el seu parlar no seria el Montsià. Escriure-ho d'una manera normalitzada no tenia gràcia. El filòleg que m'ha supervisat els textos, m'ha permès certes llicències. Al final, hi ha un petit diccionari on defineixo indrets i paraules concretes.

- Alternes text amb fotografia i il·lustració..
Sí, de seguida vaig pensar que volia utilitzar fotografies i vaig proposar-li al meu amic de la infantesa, Alfred Blanch, que va voler col·laborar encantat. Les il·lustracions són obra de la jove planera Míriam Cid Valldepérez.

     

També et pot interessar