Els vestits del Renaixement, autèntics tresors artesanals

La família Garret, Despuig, Oliver de Boteller o la Corder són algunes de les sagues nobles que dominaven Tortosa en ple segle XVI, moment en què aquesta ciutat, situada entre Barcelona i València i amb accés directe a un dels principals canals de comunicació de l'època, el riu Ebre, era una de les ciutats més importants del Principat. Era aquest grup reduït de persones, amants del bon gust i la bona vida, qui dirigia la vida local i la vida social de l'època, mostrant la seua diferència de classe amb un seguit d'atributs estètics que van des de la vestimenta fins als pentinats, els complements i les formes.

 

Amb la intenció de reproduir de manera el més fidedigna possible l'esplendor d'aquesta època, els tortosins actuals s'afanyen durant tot l'any a preparar el que lluiran durant els quatre dies de juliol que dura la Festa del Renaixement. Enguany, des de Surtdecasa.cat, hem volgut parlar amb Immaculada Jardí, actualment responsable del Col·lectiu de Nobles de la Festa, per a que ens expliqui la idiosincràcia de la vestimenta de l'època i com resulta la tasca de passar tot un any investigant per fer-se un vestit propi per al gran esdeveniment.

 

“Fer-nos els vestits pel Renaixement és un dels meus hobbies i tota una passió”, assegura Immaculada que reconeix que “si ens haguéssin de pagar les hores que passem fent els vestits, aquests podrien costar més de 12.000 euros”, explica. Però aquest no és el seu cas ja que és ella mateixa qui es responsabilitza de tot el procés creatiu. “Des de trobar la matèria primera fins a tallar-la i cosir el vestit”, diu. “Va ser la meua amiga Pili Araujo, una de les primeres modistes que va formar part activa en la Festa, qui em va ensenyar a tallar els patrons i a fer els primers vestits”, explica. “Llavors, han estat també els documentalistes de la festa i els historiadors els que ens han tutoritzat a l'hora de fer-los”, explica.

 

De fet, confeccionar un vestit del Renaixement és tot un exercici d'artesania, però també d'història. “Durant aquests catorze anys que porto participant activament en la festa, he visitat museus, he anat a altres Festes de Recreació històrica com la de Sulmona o Le Puy en Velay, i totes aquestes experiències ens han inspirat a l'hora de realitzar els nostres propis vestits”, explica. De totes maneres, Immaculada ha fet una feina de recerca pròpia. “Tinc una carpeta amb centenars de fotografies de quadres d'època”, explica. “Això m'ajuda a no perdre els criteris de la vestimenta del segle XVI”, diu. “Ens inspirem en els vestits que van del 1520 al 1580 aproximadament”, comenta aquesta noble que a la Festa representa que pertany a la familia dels Garret. “És cert que, en aquella època, a la Corona d'Aragó encara es portaven uns vestits amb una influència molt medieval, on predominaven als colls les gorgueres, per això nosaltres ens basem més en els models italians, que ja havien començat a introduir elements com escots en quadrat o mànigues abollonades”.

 

Per això, són els quadres de nobles i reis de pintors italians de l'època com Domenico Ghirlandaio, Tiziano i Tintoretto els que més han inspirat alguns dels dissenys que, després, Immaculada ha acabat cosint a casa seua. “Vaig copiar idèntic un vestit que vaig veure a un quadre de Ghirlandaio al Museu del Prado de Madrid”, explica.

 

Durant tot l'any, la recerca de les millors robes i els millors complements és una constant en tots els aficionats al disseny de vestits. “Hi ha amics meus que, fins i tot enguany, han anat al Marroc en busca de robes i sedes que aquí no es troben”, explica. “Jo també he recorregut moltes botigues, des d'especialitzades fins a botigues de xinesos, per poder trobar les peces que busco”.

 

En tots els anys que fa que participa, Immaculada ha confeccionat un total de 5 vestits de noble, tant d'home com de dona, a més de dos de carrer, o de poble, com se sol anomenar el clàssic vestit de taverners. En els de noble, només amb la primera matèria pot arribar a gastar-se al voltant de 500 euros, explica mentre ens mostra algunes de les seues darreres creacions. “Per exemple en aquest vestit d'home, que és una reproducció de Felip II de França, hi ha 140 metres de cordó i 50 metres de passamaneria”, diu “ i “en aquest, de dona, més de 200 pedretes de Svaorsky en cada màniga”.

 

Però després de fer-lo, toca lluir-lo i això tampoc és una escomesa fàcil. “Són vestits pesats, calorosos, alguns porten cua... són incòmodes”, diu “però tenim alguns trucs per no passar calor”, diu mostrant l'obertura que hi ha en el punt que la màniga s'uneix al tronc del vestit, just a sota de les aixelles. “Si no fos per això...”, afegeix el marit d'Immaculada que comenta que un cop utilitzats “els vestits queden absolutament xops de la suor i s'han de posar tot un dia a assecar i ventilar”.

 

Immaculada és ara qui s'encarrega d'articular els actes on participen els nobles i també de supervisar que tot l'atrezzo estigui correcte. "Hem d'intentar tenir rigor històric, perquè sinó la Festa perd en credibilitat”, diu. Ara bé, el seu rigor contrasta amb l'audàcia amb què aquesta dona utilitza les noves tecnologies, creant situacions curiosament paradoxals. “Tenim un grup de Whatsapp amb els nobles per anar coordinant-nos”, explica. “No podem obviar les facilitats que ens aporten les noves tecnologies”, diu.

 

El dijous 18 de juliol, podrem veure per primera vegada com els nobles surten al carrer per lluir els seus vestits, i l'últim dia del Renaixement, el diumenge 21, els podrem observar desfilant per la ciutat com a cloenda de la Festa. Ara bé, si volem apreciar aquestes joies artesanals durant tot l'any, podem fer-ho al Centre d'Interpretació del Renaixement de Tortosa on hi ha tres vestits: un per a senyor, amb roba de tapisseria de seda i tot brodat a mà; un vestit per a senyora, amb cos de vellut negre amb mànigues vermelles de seda i perles i un per a noia jove, fet amb tapisseria de seda  i amb casquet treballat amb perles. També es poden veure altres vestits de la Festa com el de Felip II, el vestit d'arxiver o el de procurador de la ciutat.

 

--

Més informació: 

www.festadelrenaixement.cat