Agustí Clua: "He transformat l'enyor en material literari"

L'escriptor de Camarles publica el seu segon llibre, "Un sol de veritat"
Surtdecasa Ebre
,
22/03/2013
Llibres
Algun cop us havíem parlat d'ell. Agustí Clua (Camarles, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual i exerceix com a educador al barri de La Mina, a Sant Adrià del Besòs. Com a escriptor, es va iniciar amb la compilació de relats L’absenta i, l’any 2011, se li va concedir el Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa pel seu llibre Un sol de veritat que ha esta publicat recentment.
 
- Agustí, quant de temps va durar la gestació dUn sol de veritat?
Em va costar uns tres anys, prop de quatre. Curiosament l’últim escrit el vaig escriure a Beget, un poble que és a un quilòmetre de la frontera amb França.
 
- Va ser un part difícil?
Com que el llibre consta d’escrits independents, la feina no va ser feixuga. No he escrit una novel·la, sinó reflexions i uns quants contes.
 
- Per tant, segueixes l’estil de L’absenta...
Sí, però quan vaig començar Un sol de veritat, em vaig comprometre que fos de major qualitat que l’anterior llibre. També volia que tingués major difusió i, per tant, el vaig portar a concursar a uns quants certamens literaris. L’últim de donar el veredicte va ser el que em va premiar. Jo ja m’estava buscant la vida per a poder publicar-lo... i damunt em van avisar dues setmanes més tard del previst. Tota una sorpresa.
 
- La protagonista de les reflexions és la mateixa Absenta?
Sí, segueixo parlant a través de la veu d’una dona gran. Però al final del llibre la jubilo com a veu literària. Ja li toca descansar.
 
- Per quin motiu vas decidir titular-lo Un sol de veritat?
És el títol d’una de les narracions. Intento expressar que allò vertader està al carrer, a camp obert. Que quan més ens tanquem, més ens allunyem de la realitat. Els ordinadors, mòbils, centres comercials...  ens allunyen d'allò essencial.
 
- El dialecte tortosí, variant del Delta, segueix predominant...
Tot i això, per al proper llibre faré servir l’estàndard. M’agradaria arribar a més gent. He pogut comprovar que el tortosí del Delta, nord amunt i en alguns casos, és un entrebanc per al gaudi de la lectura i l’estàndard es va dissenyar per arribar a molta més gent. De vegades, sacrifiques expressions precioses en pro d’arribar a més gent, però guanyes en comprensió.
 
- Creus que per ser considerat “escriptor ebrenc”, has d’escriure en dialecte tortosí?
No, penso en Emili Rosales o Albert Roig. Ells s’expressen literàriament en estàndard i segueixen sent considerats ebrencs.
 
- El teu llibre seria adequat per a nens?
Manel Ollé, quan el va presentar, va comentar que aquest llibre hauria de ser lectura obligatòria als instituts i que era un llibre de causalitats. És a dir, que si arribava a les mans d’algú amb certa força, n’hauria de fer una ressenya per a que no és quedés només en l’àmbit comarcal.
 
- I després, una novel·la?
No em veig capacitat, de moment, d'escriure res llarg. Sóc concís, sóc més de relats curts.
 
- Què significa escriure per a tu?
És la manera de tornar-li a la meua terra allò que m’ha donat. És la manera de salvar expressions i anècdotes del lloc on vaig nàixer. És la meua manera de fer país i d’homenatjar a la gent del Delta que va fer d’un lloc inhòspit un territori per envejar.
 
- Tens enyor de la teua terra?
Sí, aquest llibre l’ha inspirat un enyor que he transformat en material literari. Crec que no es valora realment una cosa fins que es deixa de tenir i jo, ara mateix, no tinc tant l’Ebre com voldria. L’enyor és veure que et falta alguna cosa quan ja no la tens.
 
- Si només puguéssis rescatar una frase o paraula, quina salvaries?
"Tardet", la meua paraula preferida. Pel que representa, és el moment del dia en què et reconcilies amb tu mateix.
 
    

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar