Albert Curto: “Hi ha arxius privats de famílies benestants que han acabat al contenidor”

Vint anys al capdavant de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre l’han convertit en un dels garants de la història de Tortosa. Albert Curto, director de l'Arxiu, explica la importància de conservar els documents que genera una societat. Llicenciat en història medieval, ell mateix descriu la professió d’arxiver com “aquelles persones que guarden els carnets d’identitat d’una societat”.

 

- Quin tipus de documents hi ha a l’Arxiu?

Documents gràfics, cartells, mapes, manuscrits, impressos, documents sonors…

 

- En què es basa la teua feina?

Tota societat genera documents. Què passa amb aquests documents amb els anys? Els llencem tots? Es guarden? Sí, es guarda la documentació pública, de l’administració i de la justicia.

 

- Però cal guardar tots els documents administratius, amb un no n’hi hauria prou per tenir un testimoni històric?

No, perquè aquesta documentació s'utilitza com a prova. Hi ha una idea tergiversada del que és un arxiu. La gent només sap que hi ha manuscrits i pergamins. I pensa que allà estem quatre erudits, gent rara, entre pols. Però avui dia no és així.

 

- No? Quina és la vostra feina al dia a dia?

Molta de la nostra feina és de classificació. La gràcia d’emmagatzemar informació és després saber trobar-la amb eficàcia i rapidesa.

 

- Quina informació no es podria llençar mai?

Per exemple, un acord de ple d’un ajuntament. Allà es demostren les decisions polítiques del dia a dia. Perdries una parcel·la històrica molt important de la ciutat.

 

- Quina documentació et sembla més important tenir?

Aquella que és única. Per exemple, tenim tota la documentació del Cinema Fèmina des dels anys 40 fins als 90. Aquesta informació és única perquè podem conèixer totes les projeccions de cinema que van marcar diverses generacions. Pots ressuscitar la vida d'oci de les diferents èpoques.

 

- Els particulars que tenen documents històrics solen venir a l’arxiu a portar-los?

Costa molt, no hi ha cultura de cedir el patrimoni personal pel bé comú. Nosaltres intentem conscienciar amb tossuderia i tenacitat del valor que tenen aquests documents per a la societat. Però a la gent li costa desprendre's d’allò que considera seu.

 

- Els documents privats es perden?

Sí, potser duren tres generacions, però a la tercera es llença. Un arxiu garanteix aquesta continuïtat. Hi ha arxius privats de famílies benestants que han acabat al contenidor perquè ho han llençat els néts o els besnéts.

 

- Una vertadera catàstrofe…

Sí, de vegades és més fàcil reconstruir la Tortosa del segle XIV que la dels anys 60. Perquè d’aquella època s’ha llençat molt…

 

- Per què la gent no té sensibilitat per mantenir la història?

Estem a una societat en què absorvim molta informació, però l’analitzem molt poc. Va tot molt ràpid, poca gent s’atura a pensar.

 

- Sí, tens raó…Tenim una necessitat constant d’esborrar la nostra petjada…

Això és fotudíssim. Quina és la malatía pitjor per als éssers humans? L’alzheimer, no? Perdre la consciència de tu mateix és una tragèdia. Si no tinguéssem història, sempre faríem les coses com la primera vegada. No evolucionariem.