Anna Zaera
,
25/03/2017
Llibres

Begonya Ferré: "Els bibliotecaris no han de viure darrere el taulell, no han d'esperar, no han d'amagar-se"

És la directora de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes
Begonya Ferré

Foto: 

Anna Zaera
Begonya Ferré a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes
Aquest mes d'abril es compleixen 10 anys de la inauguració de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. Begonya Ferré (Benifallet, 1977) no només l'ha vista néixer i créixer, sinó que l'ha convertida en el principal equipament cultural de Roquetes. Un espai que s'ha caracteritzat per obrir-se a totes les entitats i associacions del municipi. Ferré està convençuda que si algú posa els peus a la biblioteca té moltes més possibilitats de caure en la temptació d'agafar un llibre, que si no ho fa. Per això, la seva política i la seva frase sempre ha estat: veniu. "Moltes vegades em diuen que sóc com una botiguera, si no teniu el llibre que demanen, en busquem d'altres, l'objectiu és que ningú marxi sense la seva lectura", assegura. Ni despatxos, ni cadires, li agrada estar en moviment i donar la benvinguda. Hem parlat amb una dona entusiasta que ha donat un gir a la vida cultural de Roquetes.
"Les biblioteques s'han adaptat a la societat i, si han passat de ser espais de silenci a espais socials, és perquè així ho demanava la societat"

- Quan vas decidir que volies ser bibliotecària?
Sincerament, no sé en quin moment de la vida vaig decidir-ho, però sí que sé que sempre em vaig sentir atreta per les biblioteques, per l'ambient que s'hi respirava, pels prestatges plens de llibres... Era un lloc on em sentia molt a gust. No vaig créixer en una família de lectors, el meu pare és pagès i la meva mare botiguera, però jo sempre me'n recordo de petita gaudint dels llibres que agafava en préstec de la biblioteca del meu poble, Benifallet. Més endavant, quan vaig marxar a estudiar BUP i COU a Reus, passava les tardes a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. Estudiar allí m'aportava calma i concentració i m'agradava veure'm envoltada de llibres, de persones que també estudiaven, de gent que llegia, de gent que alimentava el seu món interior. Així que quan vaig haver de triar els estudis ho tenia clar: volia treballar en un d'aquells llocs i, per tant, tenia clar que volia ser bibliotecària.

- Queda ben clar que sempre t'ha agradat moure't entre llibres...
Sí. Tinc llibres a la taula de treball, tinc llibres als prestatges de casa, tinc llibres a la tauleta de nit i tinc els prestatges de l'habitació de les meves filles plens de contes.

- Anem una mica més enllà. Si m'haguessis de dir què significa per tu un llibre, què diries?
Desig. Per mi un llibre és desig. Desig d'aventura, de coneixement, d'imaginació, d'emoció, de plaer, de somnis, de vida. Cada llibre llegit és un aliment ingerit, cada llibre llegit et fa créixer i, fins i tot, hi ha lectures que et transformen, que t'ajuden, que et fan entendre i repensar millor la vida.

- Què és el que més t'ha sorprès d'aquesta feina que no t'esperaves quan vas començar?
Per encomanar el nostre desig lector, hem de conèixer les persones que ens envolten, així que de totes les coses que m'han passat, que he fet i que possiblement faré a la Biblioteca de Roquetes em quedo amb les persones que he conegut i conec constantment i amb aquest vincle que hem estat capaços de generar.

- Les biblioteques s'han convertit en centres socials. Han passat de ser un espai de silenci a ser un espai d'activitats. Com has viscut aquesta transició?
Les biblioteques s'han adaptat a la societat i, si han passat de ser espais de silenci a espais socials, és perquè així ho demanava la societat. Sinó, no existiríem.

- Us heu convertit en aixopluc de la vida cultural local?
Sí, quan veus que estàs en un municipi de 8000 habitants i que cap altra entitat té la infraestructura per fer-ho, amb una sala polivalent 440m2, el que hem de fer és que cada metre surti rendible pel poble. Tu preguntes a qualsevol persona de, per exemple, l'associació de caçadors: Què és la biblioteca? i saps que si no es reunissin aquí, possiblement no la coneixerien.

- Enguany se celebren els 10 anys del naixement de la Biblioteca. El poble va passar de no tenir aquest equipament a tenir-ne. Com va reaccionar la població?
Un fet que, en principi, pot semblar negatiu, també té la seva part positiva, perquè vam poder construir-ho des de zero. Farem un nou model de biblioteca i farem creure a la gent amb el nou model de biblioteca que nosaltres féssim. Sense cap llast. Jo sempre ho dic: tinc dues filles i una biblioteca.

- Quin era aquest model?
Realment va néixer com aquest nou model de biblioteca: oberta, simpàtica, dinàmica i molt vital. I ho va fer així perquè les biblioteques són, avui dia, espais de cohesió social, espais d'impuls a l'aprenentatge, espais democratitzadors de l'accés a la informació i el coneixement. La nostra funció és que "passin" coses a la biblioteca.

- Quines coses passen?
Cada dia de la setmana hi ha una sèrie d'activitats programades tan infantils com juvenils, i hauries de veure com aquest espai està ple com un ou! Els xiquets volen vindre! Un cop al mes fem el club de lectura, i sempre que ens trobem ho celebrem amb cava i un pica-pica. Acompanyem i formem les persones en noves tecnologies i entorns digitals...

- Quins reptes encaren els bibliotecaris avui dia?
El bibliotecari no ha de viure darrere el taulell, no ha d'esperar, no ha d'amagar-se. El bibliotecari ha de moure's, ha d'anticipar-se i ha de ser visible per a tota la seva comunitat, implicant-se en el dia a dia de les persones, de les entitats, de les escoles i instituts, dels centres de formació, de les associacions.

- Un dels reptes de la Biblioteca és utilitzar les xarxes socials per atreure lectors. Com ha canviat aquesta eina per apropar-se als lectors?
Fa 15 anys l'única possibilitat de promoció i difusió de les biblioteques era a través dels grans mitjans de comunicació. Ara, amb l'ús de les xarxes socials i totes les relacions que en aquests entorns s'hi estableixen, estem connectats a temps real amb la nostra comunitat. Qualsevol eina que ens permeti accedir al lector, captar-lo, fer-nos conèixer i promocionar els nostres serveis, és en definitiva una eina excel·lent, i avui en dia les xarxes socials ho són.

- Com t'imagines la biblioteca d'aquí a 20 anys?
La biblioteca d'aquí a 20 anys serà la biblioteca que la societat futura demani. L'única premissa és que els equips humans que les gestionem siguem persones permeables als canvis, persones amb capacitat d'acció i de reacció, sense ancoratges a un sistema o model bibliotecari obsolet.

- Quines altres aficions tens al marge dels llibres?
Sóc feliç fent felices a les "prunetes", que és com anomeno les meves filles. Sóc feliç corrent per la muntanya. Sóc feliç compartint moments amb les persones que estimo.

- Quins són els teus autors preferits?
Això és la pregunta del milió! Amb els llibres em passa com amb la música: tinc uns grups referents, d'aquells que saps que quan necessites dosis, o bé d'adrenalina o bé de calma hi són, i et faran l'efecte desitjat, però en el dia a dia escolto música variada, de molts gèneres i grups diferents. Doncs bé, amb la lectura faig el mateix, llegeixo llibres de temàtica molt diversa, novel·la històrica, de ficció, negra, social, juvenil, poesia, llibres actuals o clàssics, autors d'aquí o d'allà, només demano que m'enganxi, que em faci portar neguit per continuar llegint, que segueixi fent créixer el meu hàbit, que m'enriqueixi, que sigui capaç de sorprendre'm, i sobretot que sigui capaç d'emocionar-me.

- I els referents de sempre?
Carme Riera, Stefan Zweig, Charles Dickens, Gabriel Garcia Màrquez, Italo Calvino, Josep Pla, Albert Camus, Umberto Eco, Benedetti, Montserrat Roig, Paul Auster, i per als dies de pluja que tant m'agraden, sempre un Gerard Vergés i la seva poesia tan seva i tan nostra.

També et pot interessar