Mireia Ibáñez

Foto: 

Cedida
La traductora Mireia Ibáñez

Mireia Ibáñez: "El silenci és incòmode per a les persones que no estan en pau amb la seva absència de soroll"

L'assaig 'Història del silenci' d'Alain Corbin és el primer treball de la traductora
Roser Regolf
,
09/12/2019
Llibres
"El silenci no és tan sols l'absència de soroll". Així és com comença 'Història del silenci' (Fragmenta Editorial), una obra del catedràtic francès Alain Corbin que reflexiona en forma d'assaig sobre la percepció que artistes i pensadors han tingut del silenci, del Renaixement fins als nostres dies. Un assaig que mostra com hem passat de venerar l'absència de soroll a sentir-la incòmoda i anhelada alhora. A Surtdecasa hem parlat amb Mireia Ibáñez (Santa Bàrbara, 1994) que ha estat l'encarregada de traduir-lo al català.
"La veu del traductor no es pot escapar de que hi hagi una interpretació personal"

- Ets traductora però quan vas començar a estudiar no anaves per aquesta branca...
Vaig començar Física i Matemàtiques, però al cap d'un any vaig decidir canviar d'itinerari vital per estudiar llengües.

- És un canvi força considerable.
La veritat és que sempre m'havia interessat tant per les ciències com per les lletres o l'art, i encara segueix sent així. És el que ens passa a molts joves, que amb 18 anys no acabes de tenir clar el que t'agrada més i et veus obligat a escollir una carrera per a tota la vida. Va ser més tard, potser quan vaig madurar, que vaig veure que preferia les lletres. Per això vaig escollir començar de nou i estudiar Llengües i Literatures Modernes en l'especialitat de francès i rus, i després un màster en Traducció.

- Per què francès i rus?
El francès per la seva literatura i el rus pel mateix cas, però també perquè volia escollir una llengua diferent, que no fos una llengua romànica.

- 'Història del silenci' de l'historiador francès Alain Corbin és la teva primera traducció.
Sí. Jo estava fent unes pràctiques a Fragmenta Editorial i se'm va proposar aquesta feina de traducció i la vaig acceptar. I ha estat un repte.

- Des de les primeres pàgines ja se cita a autors universals com el novel·lista Marcel Proust, el poeta Paul Claudel o Victor Hugo.
Per això m'ha portat un treball de documentació important. Pràcticament a cada pàgina hi ha dues o tres cites, per això havia de buscar les fonts originals, comprovar si havien sigut traduïdes prèviament. Va ser bastanta feina. Però gràcies a l'obra també he pogut conèixer molts autors i traduir poesia, que no ho havia fet mai.

- Pel que fa al tema de l'obra, podem veure també que els artistes i pensadors són qui més gaudeixen d'aquest silenci...
Al llibre es vol donar aquesta impressió, però una de les coses que no em treia del cap és que el silenci del qual parla Corbin és el dels artistes, però no parla del de la gent mundana; no té en compte el silenci dels pagesos i dels treballadors. Però per altra banda també comprenc que no hi ha documents de com se sentia la gent normal, i el que fa l'autor és una recopilació del que diuen els pensadors, escriptors i artistes sobre el silenci.

- Després de totes aquestes referències que has traduït en l'obra de Corbin, què significa per a tu el silenci?
Una cosa molt difícil d'assolir, però alhora molt desitjable.

- Però alguns cops també pot ser incòmode.
El silenci és incòmode per a les persones que no estan en pau amb la seva absència de soroll. És a dir, si tu ets una persona que gaudeix del seu propi silenci, no tindrà cap problema en estar en silenci amb altres persones.

- De tots els tipus de silenci dels quals es parla a l'obra, quin és per a tu el més pur?
Diria que el de la natura. És el capítol que més vaig gaudir traduint i crec que és el que millor representa l'essència del silenci.

- Com creus que ha evolucionat amb el pas del temps la percepció del silenci?
Avui en dia si hi ha massa silenci, tendim a sentir-nos incòmodes. Necessitem informació i comunicació constant, tant parlant amb altres persones com amb nosaltres mateixos, per això ens trobem sempre llegint o mirant el mòbil. I no sé com era abans, perquè és una cosa que costa d'afirmar, però tinc la sensació que fa un temps no era així.

- Traduir un llibre és com posar-te dins la ment de l'escriptor...
En certa manera sí. Jo no he tingut cap contacte amb ell, però a partir del llibre he pogut saber què és el que volia dir. Tot i això, el que vol dir l'autor no s'acaba de reflectir completament en el text, perquè també t'has de permetre una part d'interpretació pròpia. La veu del traductor també té una interpretació personal.

- Quina experiència t'emportes d'aquesta primera traducció?
Moltes ganes de seguir traduint. En un principi em sento més còmoda amb el gènere assagístic, però és qüestió d'anar intentant traduir diferents llibres.

- I ara, quina és la teva idea de futur?
A curt termini estic traduint un llibre juvenil sobre el canvi climàtic. Més endavant m'agradaria viure de la traducció literària, però és bastant complicat. Així que estic preparant el màster de Professorat de Secundària, perquè la meva idea realista seria poder compaginar la docència i la traducció.

Més informació: 

A

També et pot interessar