Miquel Esteve: “L'ambient de crisi que estem vivint ens aboca a buscar el plaer”

Per què un economista especialitzat en matemàtica financera decideix deixar la ciutat i tornar al seu poble per posar-se a escriure i elaborar oli? Possiblement perquè estava cansat de la vida que portava i necessitava viure una experiència diferent. Amb El Joc de Sade (Ediciones B), Miquel Esteve (Móra la Nova, 1969) construeix una ficció que li permet endinsar-se en un món que, segurament mai ha trepitjat a la vida real, però que l'intriga i el fascina. A través del protagonista, Jericó, tant escriptor com lectors recorrem els baixos fons d'una ciutat per acabar trobant allò que som, una essència que ha estat oculta sota capes i capes d'aparences i convencionalismes. El plaer i la compassió entren en duel amb la moral, i la història acaba sent un intríngulis que beu de l'imaginari del gran Marquès de Sade, el primer que va filosofar sobre l'erotisme.

 

- Has passat de ser un executiu de les finances a produir oli al poble... Aquest canvi de vida t'ha ajudat a centrar-te en l'ofici d'escriptor?

Sí, definitivament sí. Aquesta feina més bucòlica i no menys depredadora, doncs segueix essent un compte de resultats, al cap i a la fi, m'ha deixat cert "espai" vital per fer una cosa que m'apassiona i em consumeix: escriure.

 

- El protagonista del Joc de Sade és un home d'èxit a la deriva... Coneixes aquesta sensació?

Qui no ha passat mai per un interdit difícil? Una crisi econòmica o vital? La conjuntura de preus al camp ha fet estralls en moltes empreses agràries. La sensació no és agradable,  però quan el fracàs et dedica un somriure, tu tens dos opcions: o li retornes el somriure o t'abandones. Retornar-li el somriure és divertit, un repte. És reinventar-te, renéixer. Abandonar-te és... la mort!

 

- El protagonista inicia un procés de deconstrucció quan comença a freqüentar un prostíbul. Creus que el sexe és un bon mètode per l'autoconeixement?

No és un prostíbul! Jericó accepta, en una tarda de bar, el seu fracàs mentre escolta una peça de música de la seva època. La nostàlgia musical i sensorial el porta a demanar al cambrer si coneix un lloc on viure una experiència diferent. No té ganes de tornar a casa i veure la seva esposa banal i la gosseta. La tarja que el cambrer li proporciona amb un mòbil i una contrasenya el duen al Donatien (nom de pila del Marquès de Sade), un antro del districte vell on serà víctima d'un joc malèvol i delirant, ideat pel marquès en el seu captiveri a la Bastilla per perpetuar el seu esperit llibertí.

 

- La novel·la és un elogi a l'esperit llibertí...

El sexe és plaer i el plaer és desitjat. Per tant, el sexe és més humà que la raó. Amputar el plaer és dolorós, però hi ha una pìla de codis morals procedents de molts substrats culturals, religiosos etc... que consideren un ensurd aquesta pulsió tan humana.

 

- Com deies, és una obra que beu de l'essència del Marquès de Sade, un dels grans autors eròtics de la història... Què penses d'aquest personatge històric?

Personatge fascinant i repulsiu alhora. Moralista trampós i alimanya vejatòria. Intel·ligència proverbial i delirant. En l'actual moda o tendència del joc eròtic sadomasoquista, és bàsica la seva escenografia per entendre el joc d'amo i esclau en la dominació sexual.

 

- Diu Simone de Beauvoir sobre el Marquès de Sade que ell comprava la seva llibertat a través del sexe. Li passa el mateix al protagonista?

Jericó s'alçarà de les seves cendres a partir d'un amor més pur i noble, encarnat en una antiga núvia de joventut i amb l'amor net cap a la seva filla Isaura.

 

- Per tant, l'amor sempre guanya al “sexe pel sexe”...

El sexe pel sexe pot convertir-se en genitalitat i banalitat. Sempre és important una determinada escenografia atractiva i plaent.

 

- L'obra està plena de simbolismes... també en els noms dels protagonistes. Ens pots explicar per què el protagonista es diu Jericó?

Perquè pervé d'un ambient familiar ortodoxe religiós. El seu pare, àvid lector de la Bíblia, és un entusiasta del passatge de les muralles de Jericó i les trompetes celestials. A més d'erotisme i thriller, El joc de Sade disfressa missatges filosòfics.

 

- Quin és el teu autor clàssic preferit?

De clàssics, una pila: Poe, Pessoa, Faulkner, Bukowsky...

 

- I de contemporanis?

Sóc un admirador d'Albert Sánchez Piñol, sobretot de La Pell Freda i Pandora al Congo. Perquè fa una narrativa completament diferent amb una trama aparentment inofensiva i carregada d'un simbolisme antropològic que fa fredat.

 

- Creus que estem vivint un renaixement de la novel·la eròtica?

Les 50 ombres de Grey de L. James han obert el forrellat de la novel·la eròtica que estava en declivi. És un fenomen sociològic. L'ambient d'incertesa i crisi que vivim ens esperona a cercar el plaer més que mai. I el sexe és plaer, sempre ho ha estat.

 

- Es pot ser un escriptor TOP a comarques, fora de Barcelona?

La bona literatura no coneix fronteres. Un escriptor xinès ho és allí i a Capçanes.

 

- Sobre què t'agradaria escriure la pròxima vegada que et posis davant d'un full en blanc?

De moment, estic avançant la segona part d'El Joc de Sade.