David Matheu: “Sacrificar el present pel futur és una gran estafa espiritual”

El violista i compositor tortosí participa en diferents formacions de música clàssica i de cambra
Surtdecasa Ebre
,
11/03/2013
Música
És músic. Segons ell, la millor professió del món. "És una tasca espiritual, però que has d'arribar a ella de forma intel·lectual", diu. Parteix de les sensacions per, a través d'un procés racional, produir un moviment físic. "Tot això ha d'estar en armonia i, al final, tot acaba depenent d'un simple moviment de dits".  El súmmum. David Matheu (Tortosa, 1976) és professor del Conservatori de Música de Tortosa, on ensenya a tocar la viola, un instrument de la família del violí, però de dimensions més grans i so més greu. Aquest músic que té pinta de Deú de la mitologia grega, de veu profunda i de tracte gentil, m'explica que la música li serveix per descobrir moltes coses d'ell mateix, mentre esmorza un tallat i un croissant.
 
- Com portaves que els profes de l'insti et diguéssin que amb la música no et guanyaries la vida?
Dubtant de mi, en van fer reafirmar en les meves conviccions. Em sorprèn que molts professors considerin dedicar-se a la música gairebé com dedicar-se al contraband d'armes.
 
- Entenc que no va nàixer precisament a l'institut, la teva vocació.
No. Aquí els ensenyaments musicals es fan al marge dels instituts i les escoles. En altres països, estan integrats en els edificis on s'imparteix la resta d'educació. Aquest fet és molt significatiu perquè demostra el lloc que ocupa la música en cada cultura.
 
- Alguna frase d'aquestes mítiques que t'hagin dit quan vas explicar que series músic?
Sí. Una professora em va dir: "Per què estudies música si tu tens facilitat per a l'estudi?"
 
- Estereotips...
De fet, hi ha la idea que els artistes som bohemis, que anem a dormir a les tantes de la matinada borratxos, i que no treballem. I la realitat és que, si vols escriure una bona novel·la, tocar un instrument, ser un bon ballarí o un bon pintor, es sacrificadíssim. Prova de dir-li a algú que ho faci, i seran molt pocs els que acceptaran el repte.
 
- ....
Crec que la crisi que estem vivint prové de la creença que teníem les coses segures. Treballs segurs, identitats segures, parelles segures... La gent s'ha sacrificat fent coses que no volia fer per buscar un reconeixement social, que potser ara ha perdut, i això ha generat molta frustració.
 
- Sacrificàvem el present per un futur millor...
Sí, aquesta és una gran estafa espiritual...
 
- Tu no vas sucumbir a l'estafa.
No... Crec que un estudiant que accepta que vol dedicar-se a la música pren una decisió molt ferma i valenta. I no parlo dels 4 superdotats que, als 4 anys, ja ho saben, sinó d'una persona 100x100 normal que decideix consagrar-se en un àmbit en què ni els sous, ni la seguretat, ni el prestigi social són molt grans.
 
- Quan fas una cosa perquè t'agrada, mai et pot sortir malament?
Quan fas una cosa sense estar convençut, mai seràs excel·lent. En canvi, quan la fas convençut, encara que sigui una cosa mínima, sempre tindràs repercussió. Un company meu toca il corno di bassetto - un instrument que és un avantpassat del clarinet-.  Va començar a tocar per afició, però ara és dels pocs que el toca a Catalunya. Sempre que necessiten aquest instrument el criden a ell.
 
- Sí...
La passió per la teva feina és el que t'acaba fent un especialista. No mires hores, ni diners... I això et torna.
 
- Com a professor del conservatori, què aprens dels teus alumnes?
Tot. Quan trobes solucions per a ells també trobes solucions per a tu mateix. No té sentit ser només intèrpret o ser només professor. Perquè si toques, tens coneixements i, si tens coneixements, intentes expandir-los. La música és imperfecta. Sempre hi ha coses que podrien estar millor. És una frustració contínua. Has d'aprendre a suportar aquesta frustració. I a mi m'agrada explicar als crios que, encara que sempre la caguin, han de seguir.
 
- Què fas ara?
Ara mateix tenim un trio de cordes que es diu Ilerca, format per Núria Ortí al violí, Nàiade Martínez amb el violoncel i jo mateix amb la viola. La música es troba en un bon moment a les Terres de l'Ebre.
 
- T'agradaria sortir a l'estranger a aprendre més música?
Sí, però estic en un moment que no és la meva prioritat. Moltes vegades has de fer la teva al marge dels professors. He aprés molt d'ells i ara tinc ganes d'experimentar amb tot el que porto a dintre.
 
   

A

També et pot interessar