Anna Zaera
,
20/09/2016
Música

Joana Serrat: "La meva música sempre parla de pèrdues"

La cantautora actua el proper 24 de setembre a Ginestar
joana serrat

Foto: 

cedida
Joana Serrat
'Cross The Verge' és el darrer treball de Joana Serrat (Vic, 1983) i també aquell que, segons ella, li ha permès posar de manifest la coherència de tot el que havia fet fins al moment. Un disc de boscos, de postes de sol i de nits, en què segueix cantant amb veu dolça a aquests paisatges de l'ànima. Sobre aquesta pista de base, Serrat ha imprès les descobertes i les transicions dels seus darrers anys. De la vintena a la trentena. Del desordre a l'acceptació. I finalment, a reconèixer-se com a cantautora. L'afició als 'westerns' del seu pare la va portar a endinsar-se en la cultura americana, i d'aquestes sonoritats de l'Amèrica profunda va néixer un estil sensual i transcendent, la majoria de les vegades marcat per l'anglès, que ara la identifica en l'univers musical català. El proper 24 de setembre actuarà a Ginestar, en un entorn extraordinari com és l'Església Vella, edifici del segle XIII recentment restaurat.
"Jo sempre m'imagino les meves cançons amb imatges, amb 'frames'. És la manera que tinc d'entendre-les. En aquest disc hi ha moltes referències als deserts, a les valls solitàries...Per això utilitzo moltes reverberacions"

- Quin moment vital reflecteix la teva música?
Cada disc representa una època diferent i m'agrada que sigui així. Estem sempre canviant. Els discos són frames d'un moment vital molt determinat. El que puc dir és que el meu projecte es basa en l'autenticitat. No visc cap personatge. En la meva carrera no hi ha diferència entre personatge i persona...

- Les cançons surten més fluïdes en l'actualitat?
Diríem que les cançons ja no em dominen tant a mi. I això és una qüestió de dedicar-te a l'ofici.

- El teu darrer treball 'Cross The Verge' arriba en aquest moment dolç?
Aquest treball surt d'una recerca de la coherència absoluta. Te n'adones que molts cops, quan ets plenament coherent, en lloc de rebre comprensió, es castiga. La gent no té ganes d'enfrontar-se a la seva pròpia realitat.

- És la culminació d'aquesta recerca?
En certa manera, la meva música de pèrdues. No només de la gent que ha traspassat o de persones que ja no estan a la teva vida, sinó també de les coses que has de perdre perquè n'arribin de noves. Això també podem trobar-ho a 'Cross The Verge', però d'una manera més controlada que ens els dos discos anteriors. Crec que 'Cross The Verge' és una mostra d'agraïment a les persones que s'han quedat al meu costat.
 

Joana Serrat contesta...

 
Normalment esmorzo... Cafè amb llet, dues torrades amb tomàquet, oli, pernil salat o gall d'indi.
 
Compartiria un cafè amb...David Lynch
 
En diumenge, el que més m'agrada fer és... no tenir pressa per a fer el que vulgui.
 
El plat que més m'agrada cuinar...truita de patates.
 
El meu paisatge més inspirador és...British Columbia (Canadà)
 
Pensaments recurrents abans d'anar a dormir... depèn de l'època.
 
L'últim regal que he fet..un vinil.
 
Una cançó... 'Heart of Gold' de Neil Young
 
Un llibre..'Solitud' de Victor Català.
 

- Si haguessis de representar 'Cross The Verge' com un paisatge, quin seria?
Sí, jo sempre m'imagino les meves cançons amb imatges, amb frames. És la manera que tinc d'entendre-les. En aquest disc, hi ha moltes referències als deserts, a les valls solitàries... Per això utilitzo moltes reverberacions, això m'ajuda a definir l'intangible, aquestes indefinicions tan grans. Aquestes coses que no podem definir, però que intuïm. És un disc de postes de sol, de moltes nits, de boscos, d'ombres... Moltes vegades són les pors les que et fan veure un paisatge o un altre.

- T'inspires en algun paisatge real o estan tots en el teu cap?
Per exemple, el 'Black lake' està inspirat en l'Estany Negre del Parc Natural d'Aigüestortes.

 

- Et consideres una amant de la natura. T'agrada fer excursions?
No faig tantes excrusions com m'agradaria, però sempre que tinc oportunitat, sí. Aquest estiu, vaig tornar a Aigüestortes perqué és un paisatge que m'inspira molt. Sempre que puc surto a que em toqui l'aire...

- Què t'evoquen els paisatges de les Terres de l'Ebre?
Tot i que no les conec en profunditat, crec que la meva música connecta amb aquest paisatge moltes vegades àrid i ferèstec que evoquen alguns dels meus temes. Aquesta solitud i inmensitat que et fa sentir petit. Però, m'agradaria conèixer-les més per poder parlar amb més propietat.

Més informació: 

Concert de Joana Serrat
Dissabte 24 de setembre - Ginestar
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

També et pot interessar