ZaideCuba

Foto: 

Cedida
El músic cubà ZaideCuba

ZaideCuba: "Entenc l'obsessió de Catalunya per conservar la seva cultura davant d'una altra numèricament superior"

Móra d'Ebre acollirà el 20 de febrer un concert de música catalana interpretada en clau caribenya
Anna Zaera
,
15/02/2016
Música
Us imagineu una perspectiva catalana de la música caribenya? 'Que tinguem sort' de Lluís Llach interpretat com un bolero, 'Boig per tu' de Sau en versió txa-txa-txà, les cançons de Gossos, Antònia Font i Joan Manuel Serrat com una salsa. Aquesta és la proposta de Sayde Chaling Chong Garcia, conegut com ZaideCuba, que va arribar a Barcelona el novembre de 2002 i va iniciar el procés de descoberta de la música catalana, a la qual va decidir imprimir-li els ritmes del seu país d'origen. ZaideCuba ha escollit onze artistes catalans per al seu nou disc, 'Arroz con mango' (Picap). El proper 20 de febrer, actua al Teatre La Llanterna de Móra d'Ebre.
"A Cuba, això de filtrar qualsevol música amb la clau cubana és molt habitual entre els nens i adolescents estudiants de música. Jo, de nen, recordo haver passat a Mozart i Beethoven pel filtre cubà"

- Música catalana des d'una perspectiva caribenya. Què vol dir això?
Els llaços entre Catalunya i Cuba són ja molt antics. De fet, els cubans devem a Catalunya les Havaneres que, al contrari del que molts pensen, són catalanes, no cubanes. També devem als catalans el rom Barcardí i molts cognoms com Puig, Alemany, Bruguera, Capdevila o Company que es va cubanitzar com a Compay. A Cuba, això de filtrar qualsevol música amb la clau cubana és molt habitual entre els nens i adolescents estudiants de música. Jo, de nen, recordo haver passat a Mozart i Beethoven pel filtre cubà. És una manera de fusió perquè el cubà al final és això, una fusió barreja d'espanyol, africà i en el meu cas fins i tot de xinès. És inevitable no voler veure les coses des d'aquesta finestra.

- D'on surt 'Arroz con mango'?
És una frase havanera que parla de comportaments estranys, de coses que estan fora d'allò comú. Per això se'm va ocórrer aquest títol pel disc. Barrejar arròs i mango és estrany, encara que et confesso que jo ho vaig provar i està boníssim!

- El bolero pot conjugar-se amb Lluís Llach?
El bolero fa conjunt amb qualsevol cosa i amb Llach és com si haguessin nascut junts. De fet, estem preparant un nou senzill que sortirà a la primavera. Volem passar 'El meu petit país' pel filtre cubà i segur que quedarà molt bonic.

- Què és el que més t'ha sorprès de la música catalana?
La música clàssica catalana és impressionant, la sardana et posa els pèls de punta. Entenc que les persones que no sàpiguen de música els hi pugui semblar estrident, però algú que sap de música quan escolta un arranjament musical diu: “Aquí n'hi ha per menjar i per emportar a casa amb un tupper” Una frase feta que, a Cuba, vol dir “qualitat”.

- Creus que s'han d'actualitzar les tradicions. El mestissatge i la fusió d'estils pot ser una via?
Això de les tradicions té els seus pros i contres i és evident que l'home del segle XXI no té res a veure amb el del segle XVIII. Tenim costums bàrbars que haurien de ser derogades amb caràcter immediat com els toros o l'ablació. Això són tradicions destructives. Sota el meu humil punt de vista, la tradició ha de ser objecte de revisions constants i, per descomptat, hi ha coses que són intocables. Jo entenc l'obsessió de Catalunya per conservar la seva llengua, cultura i costums perquè podria córrer perill davant de qualsevol cultura superior numèricament. De fet, aquest va ser un dels motius que em va moure a fer aquest disc. Parlar d'una cultura que, si no la cuidem, podria desaparèixer. És increïble en tres o quatre dècades com pot canviar una societat. La fusió és bona. De fet, jo crec també que ha de ser el camí per crear en els joves un interès per l'origen d'aquesta fusió que és al final el que interessa, que no es perdin costums mil·lenàries. Fer una mirada al passat ens ajuda a entendre com som i també a millorar.

- Com rep la gent les teves cançons? Què et diuen? Alguna anècdota graciosa?
M'he trobat a moltes àvies que s'ho passen pipa amb la meva música. Fins i tot gent que em diu que mai li ha agradat la música en català i que ara amb aquest filtre de colors els agrada. Una cosa que em passa molt és que, quan demano a la gent si vol ballar 'Paraules d'amor' i em diuen “Noo!”, els pregunto per què i tots em diuen a l'uníson “És molt lentaaaaa!” Al final surten recompensats perquè aquest tema el versiono amb salsa. Uns periodistes em van dir que, quan escolten la meva música, s'imaginen un munt de iaies ballant en un hotel de Salou dirigides per entrenadors catxes.

- Què és el que més trobes a faltar de la música del teu país?
En realitat res, gràcies a Internet pots tenir en un clic una porta a un món increïble que a Cuba amb prou feines se'n parla per la censura. Per exemple, les noves generacions no saben qui és Celia Cruz, perquè com ella mai va estar d'acord amb Castro va quedar esborrada dels mitjans de difusió i fins i tot de la història. I així, un munt d'artistes que a Cuba només es poden escoltar d'estraperlo perquè un avi et parla d'ells.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Concert de ZaideCuba
Dissabte 20 de febrer, 22:30h 
Teatre Municipal La Llanterna - Móra d'Ebre
Fitxa d'agenda Surtdecasa

 

A

També et pot interessar