Jump to navigation
Josep Ollé, que ha composat 18 temes per al musical, mostra al públic la seva enorme varietat de registres, que inclouen des del suspens al romanticisme, passant pel cabaret. Aquesta estrena destapa el talent d'un jove tortosí que els mestres del teatre musical català -entre els que es troba el seu professor i uns dels màxims exponents del teatre musical català, Albert Guinovart- ja consideren que està cridat a remoure el panorama musical del nostre país.
- Ets una figura clau d'un dels musicals estrella de la temporada, havent composat la música de l'obra 'L'Esbudellador de Whitechapel'. Tinc entès que aquest projecte, convertit en realitat, neix d'una pluja d'idees entre tres amics? Tot comença fa poc més d’un any quan vaig decidir fer un musical com a projecte final de carrera dels meus estudis de Composició a l’ESMUC. Aquesta va ser l’excusa per posar-nos a treballar amb la Marga Parrilla i l’Oriol Estefanell, que n’han fet el llibret i les lletres. Vam decidir crear un musical de petit format, d’una temàtica que ens motivés a tots tres i que alhora fos suggerent per al públic en general. Vam fer pluja d’idees i Jack l’Esbudellador va ser el tema escollit. A principi d’any, vam enviar dossiers del musical a diversos teatres de Barcelona i uns quants s’hi van interessar! Al final ens vam decantar pel Teatre del Raval quan ens va oferir produir el musical.
- De fet, Empar López, la directora del Teatre del Raval, ha dit que l'espectacle està plenament en la línia d'oferir musicals de petit format, intimistes, de qualitat i que emocionin. Com descriuries tu el guió i la posada en escena? El guió té molt de suc. Bastant al principi, el públic sap qui és l’Esbudellador i a partir d’aquí s’inicia un ball de secrets, pactes, amors i traïcions fins que al final es resolen les motivacions de tot plegat. El vestuari, l’escenografia i la il·luminació ajuden a que el públic es transporti als baixos fons del Londres del XIX.
- Quina particularitat té la teva versió musical d'aquesta obra que reviu la crònica negra londinenca? En un musical, la música ha d’estar al servei de la dramatúrgia i ha d’ajudar a potenciar les emocions que hi ha a l’escena. Al mateix temps, però, he intentat fer una música que tingui interès per ella mateixa. És un musical amb molta música i on la pròpia música fa avançar la trama. Hi ha àries solistes, duos, trios i fins a un quintet dels personatges protagonistes i també números corals del poble que reflecteixen les reaccions dels veïns de Whitechapel, el barri on es va moure l’Esbudellador.
- A més, dels cinc músics, tres són de les Terres de l'Ebre. És una obra amb molta presència ebrenca...Sí, exacte! Tenim a Marc Sumsi al piano, Maria Tió al violí, la senienca Laia Reverté al cello, la rapitenca Teresa Noguerón al clarinet i el tortosí Rafel Iniesta al contrabaix. Tot ells molt joves i grans professionals.
- Tot i que ets molt jove, aquesta estrena representa un reconeixement a la teva trajectòria. Quan vas començar a interessar-te per la música? De ben petit, al poc temps de començar estudiar música, m’entretenia provant combinacions de sons al piano i, mica en mica, em va agafar el cuquet de compondre. Vaig tenir molta sort de tenir de professor a Joan Vidal al Conservatori de Música de Tortosa perquè sovint plantejava l’aprenentatge musical des de la creativitat i va saber canalitzar i enfortir la meva vocació d’escriure música. També recordo escoltar embadalit improvisacions del meu mestre de piano Rossend Aymí i pensar que de gran m’agradaria ser capaç de fer alguna cosa similar.- Creus que els teus pares -l'escriptor Manel Ollé i l'escultora Cinta Sabaté- també vinculats amb l'art i la cultura, han estat determinants a l'hora de fer aflorar la teva vocació musical?És cert que a casa meva sempre s'ha respirat cert ambient cultural. El que més valoro, però, és el fet que ells m'hagin donat suport quan vaig decidir dedicar-me a la música. Vaig dubtar molt temps entre si estudiar matemàtiques o música.- Semblen dues disciplines molt diferents, però segur que hi ha punts de confluència entre les dues, veritat?Sí, molts! De fet hi ha molts músics que també són matemàtics! Tot i que l'objectiu de la música és emocionar a qui l'escolta, darrera hi ha una ciència, un coneixement de l'harmonia, on entren molts aspectes matemàtics, racionals i numèrics. De fet, en el model d'intel·ligències múltiples que va proposar el psicòleg Howard Gardner, ja explica que les intel·ligències poden potenciar-se les unes a les altres. I en aquest cas, la logico-matemàtica té punts de contacte amb la musical. - Així, què creus que és per tu la música? És el meu vehicle d'expressió, aquell amb el que em sento més còmode.
- Com et definiries com a compositor? Faig la música que m'agrada perquè només així puc emocionar els altres. M'agrada fer una música melòdica, buscant la bellesa quan s'escau. A 'L'Esbudellador', he pogut experimentar amb molts registres. Haver fet pedagogia musical abans, m'ha servit per entendre que a l'hora de composar has de pensar en el públic. La música, al cap i a la fi, serveix per comunicar i per compartir. Les arts escèniques permeten haver de treballar en equip amb altres disciplines com és el guió, el vesturari, l'escenogràfia, i això és molt enriquidor. El treball en equip m'apassiona!- És difícil estrenar un musical avui dia a Barcelona? És molt difícil però no impossible. Aquesta temporada hi haurà moltíssims musicals en cartell a Barcelona, però la majoria són reposicions o adaptacions de musicals d’èxit. Les productores en general prefereixen programar musicals que saben que funcionen abans d'apostar per musicals de nova creació. És per aquest motiu que, des d’un principi, vam tenir clar que si volíem tirar el projecte endavant havíem de concebre un musical de petit format.
- Teniu pensat fer gira? El podrem veure a les Terres de l'Ebre? S’està començant a moure una gira per Catalunya a partir de desembre. Encara no tenim cap lloc ni data tancada, però poder-lo portar a diverses poblacions de les Terres de l’Ebre em faria molta il·lusió.
- Quins altres projectes recents han estat importants per a tu? La Fundació Bruno Frey em va encarregar escriure un motet per al Festival C.H.O.I.R. 2014, un festival internacional de música coral que s’ha celebrat aquest agost passat a Ochsenhausen, Alemanya. Va ser molt emocionant poder assistir als concerts i escoltar com un cor format per 150 joves d’arreu del món cantaven música meva.
- I algun projecte a curt termini? El principal projecte que tinc a hores d’ara és continuar en l’educació musical des de les escoles on tinc el goig de treballar: l’Escola de Música Joventuts Unides de La Sénia, l’Escola Municipal de Música Can Ponsic de Barcelona i El Virolet, que són les corals infantils dels Lluïsos de Gràcia de Barcelona. D’altra banda, com a compositor, fa setmanes que tinc anotat a l’agenda el 5 d’octubre perquè l’Orfeó Català estrenarà al castell de Cardona un arranjament meu de “Sant Josep va a buscar foc”, una melodia popular tortosina preciosa recollida per Joan Moreira a “Del folklore tortosí”.
- Algun somni que es pugui confessar? Com a ebrenc i català, em sento molt afortunat de viure en un moment en què veig que tenim projectes molt il·lusionants per teixir un futur millor.
