Pau Riba. ‘Ribaibal’ d’un home que d’estàtic no en té res

El proper 3 de juny, el Festival Mirall Sonor recala a la sala Lo Submarino de Rasquera i ho fa amb un cartell de luxe: Pau Riba, Les Aus i Carles Ribot. Tres propostes úniques, originals i sorprenents de la música en català.

 

Riba repassarà algunes de les cançons que el van donar a conèixer, com Noia de Porcellana o l’Home Estàtic, combinades amb d’altres de més recents en un espectacle que porta el nom de Ribaibal. L’enfant terrible del panorama musical de casa nostra s’ajudarà de projeccions creades al moment amb elegants coreografies que sorprendran fins i tot els més familiaritzats amb els seus directes. Surtdecasa ha parlat amb ell sobre la seua participació al Mirall Sonor.

 

- El Festival Mirall Sonor uneix la música independent, la cançó d’autor, l’experimentació i l’electrònica. Es pot dir que està fet a la mida de Pau Riba?

No m’estranyaria [riu]. Bé, jo experimentador no ho sóc gaire. Això va més a compte d’en Mau i l’Arnau de Les Aus.

 

- En el marc d’aquest festival, el 3 de juny arriba a Lo Submarino de Rasquera amb Ribaibal, una revisió a les seues cançons de tota la vida. Tot i això, amb què ens sorprendrà?

El Ribaibal és un recital multimèdia artesanal. Vol dir que toquem diferents disciplines artístiques, com poden ser la música, la poesia, la dansa, les arts plàstiques, l’art efímer, l’art de la llum, etc., però tot ho fem amb una sabata i una espardenya. Tot està fet d’una manera manual i casolana però que no treu que sigui multimèdia.

 

- Aquest espectacle s’acompanya de projeccions gràfiques i coreografies en directe. Com s’interpreten visualment les cançons de Pau Riba?

Hi ha una cançó que es diu Quins ous, on la projecció són uns ous que es fan ballar. Després es trenquen en un plat transparent, es fa una truita i el batre de la truita es fa a ritme de la cançó. En una altra es posen cargols sobre un colorant alimentari, fa que hi plogui al seu damunt i els cargols treuen les banyes alhora que van arrossegant el colorant i pinten un quadre abstracte.

 

- En el marc d’aquest concert, inclòs dins el Festival Mirall Sonor, el grup Les Aus col·laborarà amb el Ribaibal. Com s’ha gestat aquesta actuació conjunta?

Segurament farem alguna cosa junts perquè ens vam conèixer en un festival similar i vam comentar-ho. Encara no ens hem trobat ni hem muntat res però ho tenim en ment.

 

- Segons diuen, Carles Ribot, que presenta el seu disc de debut Vergesdosmiladéu (Brave Coast, 2010), musicalment és el ‘fill bastard de Pau Riba’. Quina justificació li veu a aquesta definició?

No ho sé [riu], suposo que les seves ganes de ser-ho. Ell és el que s’ha inventat el Festival Mirall Sonor.

 

- Més de 40 anys després de la seua publicació, Diòptria es considera el millor disc de la història de la música en català. És un bon senyal o tot el contrari?

Ja fa temps que el consideren el millor disc però a mi totes aquestes coses em rellisquen una mica, saps? Normalment són coses comercials que la gent fa per vendre discos o el que sigui. És una afirmació d’aquelles que si després vas preguntant un per un, et van dient que també hi ha aquell o hi ha aquell altre, etc. Jo no faig valoracions de la meva persona ni de la meva obra.

 

- S’ha atrevit amb la cançó d’arrel tradicional (Jo, la donya i el gripau), amb el rock dur (Electròccid àccid alquimístic xoc), ha musicat poemes dels seus avis (els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu), va estar present als inicis de Pastora, ha fet nadales ‘en clau de futur galàctic’, entre altres projectes. Què li queda per fer?

No fer res [riu]. Ara seria molt feliç no fent res! Però tinc molts projectes en ment i estic escrivint un llibre o dos. Em moriré fent coses.

 

- Després d’haver participat en altres concerts del festival Mirall Sonor, com veu aquesta iniciativa?

És una iniciativa que està prou bé, té la seva gràcia, Per mi és un festival més, però veig que va aguantant i que cada vegada és més consistent.

 

 

Iconoclasta fins l’últim extrem, no us podeu perdre la seua incursió per les profunditats submarines. Sorprenent i descarat, dalt l’escenari segueix demostrant per què és un dels millors músics que tenim al nostre país.