Jump to navigation
L’any 2010, dues dones decidides van venir a veure’m a la Universitat Rovira i Virgili, a l’edifici Betània, l’antiga seu de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l’Ebre. Aquelles idees clares i objectius concrets amb la barreja enèrgica que cal als periodistes apuntava maneres i futur.
A sis setmanes de la seva creació, Surtdecasa.cat ja tenia 100.000 pàgines vistes i era el primer mitjà de comunicació escrit que naixia amb una naturalesa digital a les Terres de l'Ebre. Evidentment, no podia deixar passar de llarg aquella oportunitat i vam creure amb el que es proposava. Què pretenien? Dinamitzar i potenciar la cultura i l’oci a les Terres de l’Ebre i incentivar l’activitat turística d’una manera sostenible i responsable.
Vam organitzar conjuntament el Cicle de debats “Societat, xarxa i cultura” on, mitjançant taules de discussió tractàvem de la democratització de la difusió cultural, dels mitjans de comunicació, dels reptes de l’expansió cultural, de la cultura local versus cultura global. Foren Toni Puntí, Bernat Puigtobella o Roberto Oliván, Ignasi Blanch o Guille Barberà, entre d’altres, qui ens oferien el seu pensament crític llest per debatre.
Als Plans d’Acció Cultural o Plans estratègics de Cultura on he participat en la darrera dècada, sempre feia referència a Surtdecasa.cat. Molts dels màxims agents culturals del territori no en sabien res, però més tard s’interessaven per la seva tasca. Quin goig comprovar que els projectes amb els que has cregut vagin expandint-se a la xarxa de forma exponencial any rere any! L’eixamplament territorial que copsa la realitat cultural de les seus Centre, Girona, Penedès, Empordà, Camp de Tarragona, Ponent i Ebre només mostra una petita part de les oportunitats que Surtdecasa.cat ha anat gestant. Umberto Eco ho va dir: "Tota informació és important si està connectada a una altra”, així és, aquest lligam d’informacions genera noves xarxes.
Sempre que l’art esdevé, és a dir, on hi ha un inici, es produeix en la història una empenta i aquesta comença i tornar a començar, Martin Heidegger així ho asseverava. El cicle de l’art, els llibres, el teatre, la música o les emocions és obert i roda, afortunadament gira i tomba. Com més llegim, més opcions ens agrada conèixer, a més oferta cultural, més lliures de criteri som. Com més diversitat se’ns ofereix, més enriquiment social i cultural carreguem a les nostres espatlles. Quin plaer més gran!
Fa molts anys algú de l’entorn cultural em va preguntar si jo estava sembrant i vaig mirar amb cara d’incrèdula a la persona que em parlava. Sí, ara ho entenc, veig que molts sembrem però, quina sorpresa, són d’altres que recullen. No és el cas de Surtdecasa.cat, sembrar i recollir recau amb les mateixes persones: quina gran justícia. Enhorabona!
Núria Gil Duran Dra. en Història de l’Art, Gestora Cultural
