Paula Pairó
,
06/07/2017
Arts

Carlos Romero: "En un futur m'agradaria ballar per la meva companyia privada"

Parlem amb un dels ballarins de moda, Carlos Romero, qui va iniciar els seus estudis a l’Empordà i ha arribat a recórrer el món gràcies a la dansa

Foto: 

CEDIDA
Carlos Romero és un dels solistes del Ballet Nacional d'Espanya
El festival Agitart acostarà a la capital altempordanesa diversos artistes durant aquest cap de setmana. Un d’ells arriba des de Madrid, on forma part del Ballet Nacional d’Espanya. Tot i així, abans d’arribar tan lluny va iniciar els seus estudis de dansa a l’Empordà i ara hi retorna per presentar un dels seus espectacles més especials. Carlos Romero forma part dels solistes del Ballet Nacional i té clar que ho ha aconseguit a través de l’esforç i la dedicació constant. A Surtdecasa Empordà hem pogut parlar amb ell i demanar-li com ha aconseguit arribar a entrar en una de les companyies més prestigioses de l’Estat.

- La teva trajectòria comença a Figueres i et porta, actualment, al Ballet Nacional d’Espanya. Quins records guardes d’aquell inici a l’Empordà?
Tinc tots els records haguts i per haver, ja que va ser el lloc, concretament a l’escola Gema Ruiz, on vaig descobrir que la dansa era la meva passió i que volia fer d’aquesta passió la meva professió.

- Què sents al tornar a ballar, a través d’Agitart, a la ciutat que va veure néixer la teva carrera professional?            
Estic molt feliç de poder portar la meva dansa a Figueres de nou, a la meva ciutat natal, i després de tants anys. A més a més, l’experiència ha canviat degut als molts anys que porto treballant com a ballarí. També, i sobretot, ha de dir que em va fer molta il·lusió que perquè en Roger Fernández, fundador i codirector del festival Agitart, es posés en contacte amb mi perquè portes una de les meves funcions a Figueres. Amb ell, i des que ens vam conèixer al conservatori, ens uneix una bonica relació.

- Aquest cap de setmana seràs a Figueres per oferir un espectacle anomenat ‘Tío Bunyol’. Explica’m en què consisteix aquest projecte que presentaràs a l’Agitart.
Tío Bunyol és part del meu últim espectacle blau i corinti que vaig crear pel Ballet Espanyol SC. Aquest em va donar la inspiració per acabar creant aquesta última suit de jazz-flamenc amb música de Maureen Choi Quartet, un grup amb el qual actualment estem creant un projecte en comú

- Amb qui realitzaràs aquesta funció?Amb la Tania Martín, que també és ballarina del Ballet Nacional d’Espanya. És amb qui he volgut comptar perquè m’acompanyi en aquest gran espectacle, ja que la col·laboració amb el Maureen Choi Quartet és conjunta.  

- A més a més, per aquest espectacle també has treballat amb la Jove Companyia de l’Escola Municipal de Dansa de Celrà. L’integren joves d’entre 15 i 21 anys, i amb molta il·lusió per la dansa. Què t’aporta compartir escenaris amb aquests joves?
Compartir escenari amb aquesta jove companyia és un plaer perquè els ballarins de tan jove edat sempre aporten il·lusió, passió i motivació a tot tipus d’espectacles.

- Quan parlem dels joves i de la projecció laboral, sovint tendim a pensar que el futur és complicat. Suposo que en el cas de la dansa tampoc és senzill. Què els hi dius als joves que volen dedicar la seva vida a aquest art?
Que abans que res mai es rendeixin davant les dificultats del camí. El meu missatge per tots els joves ballarins és que necessitaran molt d’esforç, molta dedicació, però que per complir el somni de ser grans artistes no han de perdre mai la il·lusió.

- De fet, tu mateix vas ser –i ets– un cas excepcional. Amb 22 anys entres a formar part d’una de les escoles d’elit de dansa d’Espanya com és el Ballet Nacional d’Espanya. Què sents en aconseguir aquesta meta?
Per mi entrar al Ballet Nacional d’Espanya va significar sobretot, complir un dels meus somnis. Em vaig sentir, i em continuo sentint, molt afortunat de poder continuar aprenent de grans artistes, de grans coreògrafs i de grans mestres de la dansa.

- Des que formes part del Ballet Nacional d’Espanya la teva trajectòria ha fet un salt qualitatiu important. Com ha canviat el teu dia a dia?
Ha canviat per complet. En passar a ser ballarí solista de la companyia la vida et canvia molt. Cada dia tinc nous reptes, alhora que cada vegada el treball és més exigent però a la vegada molt gratificant quan compleixo amb els objectius.

- Però l’esforç té la seva recompensa no?
Si, clar. M’encanta sentir-me realitzat, i estic feliç de poder seguir creixent.

- Durant els anys has recorregut diversos escenaris internacionals. Has estat a Xina, a Mèxic, a Alemanya... Quin objectiu et marques pel futur?
M’encantaria seguir recorrent el món, ensenyant la nostra dansa. Per ara però, estic amb el Ballet Nacional d’Espanya, i en un futur, m’agradaria fer-ho des de la meva companyia privada.

Més informació: 

Dissabte 8 de juliol
12:30h - Vermut en Dansa:
Triple Suerte, César Ibarra i Daniela Vàzquez
Tio Bunyol, Carlos Romero
¿Hasta donde?, Cia. Sharon Fridman
La Rambla
Gratuït

També et pot interessar