Jump to navigation
Castell de Montgrí
A 330m d’alçada, al capdamunt del massís del Montgrí, s’erigeix un dels castells més emblemàtics de l’Empordà, visible des de pràcticament qualsevol punt de la comarca. Es tracta d’una edificació de gran dimensió construïda durant el s.XIII a petició del rei Jaume II i que, segons indiquen els documents històrics, tenia com a objectiu intimidar als comtes d’Empúries, crítics amb el regnat. L’estructura del castell s’aixeca sobre una planta quadrada, amb murs de carreus i gran alçada (13m), amb el merlets perfectament conservats i quatre torres cilíndriques adossades a cada vèrtex. L’edifici es troba en una situació privilegiada, dominant els quatre punts cardinals i oferint des del capdamunt de les torres (accessibles a través d’una escala de cargol) una panoràmica de 360º de tota la plana empordanesa, des de l’Albera, passant pels Pirineus i les Gavarres fins al mar. Un castell imponent que domina el cel empordanès i que convida a tot aquell que s’hi apropi a gaudir del paisatge i l’assossec que només ofereixen els llocs especials. Un d’aquest racons que cal visitar, almenys, un cop a la vida.
Castell de Bellcaire
En el punt més elevat de la vila de Bellcaire s’hi troba un castell-palau que, juntament amb el de Montgrí, representen la lluita aferrissada de l’estat monàrquic contra el poder feudal a l’edat mitja, que va acabar l’any 1402 amb l’adhesió del Comtat d’Empúries a la corona. Es tracta d’un edifici datat de l’any 1289, de planta quadrada i envoltat per un altre recinte exterior de muralles atalussades amb sis torres cilíndriques, de les quals només se’n conserva una a causa dels nombrosos desperfectes que va patir el castell durant les guerres succeïdes els segles XV i XVI. La sala principal del castell és l’actual església parroquial de la vila i de la resta de dependències se’n fa un ús municipal, raó per la qual aquest és un dels edificis mitjavals més ben conservats de la comarca.
Castell de Calonge
El primer esment que se’n fa d’aquest castell, situat al casc antic de Calonge, el trobem al s.XII figurant com a possessió dels comtes-reis de Barcelona, encara que al llarg dels segles ha anat passant en mans de diferents cases fins a esdevenir propietat de la Generalitat de Catalunya. La part més antiga del fortí és la torre (amb una llargada d’11,60m i una alçada de 10m) situada al Sud-oest de l’edifici i podria formar part de l’estructura original. A la façana principal s’hi troba la majestuosa porta d’entrada acabada en arc de mig punt format per nou dovelles, per la qual s’hi havia accedir a través d’un pont de fusta. Dos dels elements arquitectònics més interessants d’aquest castell són, per una banda, les nou sageteres (obertures a la paret) a través de les quals s’hi llançaven les sagetes (fletxes) per combatre les invasions, i d’altra banda, els ben conservats merlets triangulars. Un castell menut però que conserva l’encant i l’autenticitat de l’arquitectura d’ençà.
Més castells a:
