Arqueologia, divulgació i territori per trobar una feina (que t’agradi)

Un grup de joves penedesencs de 16 a 30 anys estan aprenent a fer d’arqueòlegs al Jaciment de La Font de la Canya a través d’un Programa de Garantia Juvenil

Goretti Martínez

05/05/2016

Activa't

Les cooperatives d’inserció Actua i Insercoop han unit esforços per crear una formació pionera que ja s’està desenvolupant al centre d’operacions de l’equip d’arqueòlegs del Jaciment Ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). L’antiga rectoria de l’església de Sant Pere d’Avinyó, a mig camí entre el peu de la N-340 i el jaciment, és cada cop més plena de restes arqueològiques: petits fragments de ceràmica, llavors carbonitzades, ossos d’animals, denes de collaret... Piles i piles d’informació que, en el futur, han de generar molta més informació i ens han d’ajudar a saber com vivien els nostres avantpassats penedesencs i quins són els orígens de la vinya i el vi al Penedès.

Doncs bé, entre totes aquestes restes classificades, una quinzena de joves d’entre 16 i 30 anys participen en un Programa de Garantia Juvenil que ha de servir per formar-los en arqueologia. Si el programa no és prou particular, aquí va la resta de formacions que obtindran els participants: es formaran com a monitors de lleure i guies d’enoturisme i aprendran nocions sobre economia social i cooperativa.

Una troballa inesperada
Els joves assistien fa uns dies a una classe sobre el paper de les dones en època ibèrica. Plovia força i els nois i noies no podien estar al peu del canó, treballant al jaciment. Pocs dies abans, en una de les sitges preibèriques que excavaven, van fer una troballa extraordinària: van localitzar el cos d’un nen de fa 2.700 anys. L’esquelet estava envoltat de tovots (maons de l’època) i acompanyat de restes d’un cavall/vaca/bou i una dena de collaret blava. Això és el que havien trobat fins llavors. La pluja va evitar que, amb l’antropòloga i les restauradores de l’equip, extraguessin el cos per esbrinar si a sota hi havia restes d’aixovar o qualsevol altre material que aportés més informació sobre l’enterrament. Aquesta investigació segueix ara el seu curs i continuarà, tant in situ com a Sant Pere d’Avinyó i als laboratoris de la Universitat de Barcelona on, entre altres accions, un genetista haurà d’esbrinar si hi ha relació entre el nen que acaben de trobar i la noia adolescent de 14 anys que van localitzar els arqueòlegs al mateix jaciment ara fa deu anys; que per cert estava acompanyada d’un cap de cavall. Les dues descobertes han de servir per aportar informació sobre els rituals d’enterrament de finals del segle VII i principis del segle VI abans de Crist, l’etapa més antiga del jaciment de la Font de la Canya, que va estar habitat fins al segle I abans de Crist.

Recursos del territori pel territori
Deixant de banda tots els interrogants que obre la nova descoberta (segons els arqueòlegs no és habitual trobar despulles humanes perquè els morts se solien incinerar), ens centrem ara en els arqueòlegs aprenents que estan treballant al jaciment. Es diuen Kamen, Rachid, Ivan, Xènia, Carolina.... Són un grup heterogeni i ben avingut. La tutora d’Insercoop, Clelia Sassatelli, ens explica que el grup representa perfectament els perfils majoritaris de l’atur juvenil “per procedència, nivell d’estudis, edat, etc.” Afegeix que entre els objectius del programa hi ha que els joves trobin la motivació per reenganxar-se a la formació o per iniciar una recerca activa de feina amb molts més recursos. I ens explica, satisfeta d’una feina que segur que li ha costat Déu i ajuda, que amb la complicitat d’Actua, han ideat una formació arrelada al territori que l’acull: “Formem recursos del territori (els joves) perquè siguin un actiu pel propi territori”. D’aquí el fet que els joves obtinguin el títol de monitor de lleure i de guia d’enoturisme. L’acompanyant a la inserció d’Actua, el Javier Guerra, ens explica que aquesta és una formació “bastant pionera”: “Estem fent el procés a la inversa... No es tracta d’una gran fàbrica que dóna llocs de treball a joves sense feina, sinó que estem formant en perfils que en el futur poden ser requerits a la comarca”.

“Aquí s’estan fent les coses bé”
El Kamen té 24 anys i està acabant un màster en arqueologia. Fora del Programa de Garantia Juvenil ja havia excavat a Font de la Canya. “Aquí s’estan fent les coses bé: no és només excavar, sinó que volen divulgar tot allò que troben, repartir el coneixement entre tothom. Per això està tan bé aquest curs... Perquè podrem explicar als nens tot el que hem trobat aquí”. L’Ivan, que té 28 anys, havia fet un munt de cursos abans. Ell ve de la fotografia i el disseny gràfic però acaba de descobrir una nova passió: l’arqueologia. “M’encanta! I és tan diferent a tota la resta de cursos que he fet... Aquí la gent s’ho creu i tot és pràctic. Estem excavant en un jaciment arqueològic. Estem tocant peces de milers d’anys d’antiguitat. No tothom ho pot fer, això!”, afirma. La Xènia és de les petitones del grup, té 16 anys. “Vam trobar un mort! Em vaig quedar de pedra! Impressiona molt” i confessa que se sent molt còmoda, tot i que la majoria dels seus companys siguin més grans.

Ara, els joves seguiran amb el programa fins al desembre i en sortiran amb tot un seguit de recursos que els han d’ajudar a obrir portes en el difícil accés al món laboral ordinari. De moment, les sensacions no poden ser més positives.