Neix La Rapa Teatre amb el Penedès com a camp base de creació

A pocs dies de l'estrena, em colo a un assaig de l'Adulador, el primer muntatge de la nova companyia penedesenca La Rapa Teatre. Quan arribo, després de fer més voltes del compte pel camí de la Bleda (sí, m'he perdut!), ells ja fa estona que hi són. Fa mesos que hi treballen, però aquestes darreres setmanes estan sent més que intenses. El vestuari encara està al taller i els mobles per pintar, així que hi posarem un xic d'imaginació i deixarem que aquests ingredients ens sorprenguin el dia de l'estrena. Un antic galliner, ara amb mobles vells i trapezis, és l'indret on els de La Rapa estan passant hores i hores polint els detalls per l'estrena del 5 de juny.

De fet, no només el lloc d'assaig és peculiar. Un dels objectius de la nova companyia és treure les funcions de les sales i crear escenaris en llocs diversos com faran, precisament, en l'estrena de l'Adulador. El lloc escollit, el jardí de la Casa Miró de Vilafranca, un edifici modernista molt ben conservat que servirà d'escenografia de les primeres representacions d'aquesta comèdia.

Un grapat d'afortunats fem el primer tastet de La Rapa. Ja asseguts, sentim les darreres indicacions del director, en Raimon Casals, a qui avui tocarà fer, també el paper d'una actriu que no ha pogut venir a l'assaig (quadrar horaris, una part gens visible i tan complicada de les companyies de teatre!). Sonen les primeres notes de l'acordió i els actors, que no els personatges, se'ns presenten al davant. En els propers minuts coneixerem en Segismondo, tan astut com manipulador, i més poderós que el mateix governador, un home confiat i mandrós, gairebé beneit; personatges ideats pel dramaturg Carlo Goldoni l'any 1750 però ben contemoporanis al nostre temps! Una comèdia, un divertiment que mai abans s'ha interpretat en català i que ha estat el primer projecte que La Rapa ha entrat al seu laboratori teatral.

Raimon Casals ens confessa que no descarten fer l'obra en teatres, i per què no de Barcelona, però sempre que sigui possible volen moure's en indrets peculiars, i és que el muntatge és prou senzill per a poder-lo adaptar amb poc temps en un o altre espai.

Aplaudiments en acabar l'assaig i un somriure alleugerit dels actors que han passat una petita prova de foc. La companyia vol opinions i propostes. Parlem dels accents, de la picadeta d'ullet a Guimerà, del fantàstic personatge bufó o de com seran els vestits. En volem més, però caldrà esperar al 5 i 6 de juny. Llarga vida i molta merda a La Rapa i al teatre penedesenc!