,
28/09/2017
Cinema
Elena Martín a 'Júlia ist'

La Mostra Internacional de Films de Dones fa parada a la Zazie

Tenim una bona pila de propostes interessants per als propers dies i tornem a acollir les projeccions de la Mostra Internacional de Films de Dones. Aquí van tots els detalls.

Júlia Ist
Erasmus: coses per recordar, coses per oblidar

Dijous 28 de setembre de 2017, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 29 de setembre de 2017, 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Júlia ist
Director: Elena Martín
Guió: O. Puig, M. Castellví, E. Martín, M. Cruañas, P. Rebasque
Intèrprets: Elena Martín, Rémi Pradera, Laura Weiismahr
Drama. Espanya, 2017. 90 minuts. 

Abans d'anar-se'n a Berlín d'Erasmus, el futur semblava molt clar per la Júlia, una estudiants d'arquitectura barcelonina de 21 anys. Un cop allà, completament sola, li canviaran els plans. Haurà d'assumir el repte de trobar el seu lloc, relacionar-se amb persones i construir una nova vida. Els prejudicis sobre els estudiants d'Erasmus es mostren des d'un angle diferent en aquesta història. El procés d'independència de la protagonista s'escola a través de suggeriments en escenes precises formant una col·lecció d'estampes on la tensió dramàtica creix sense restar-li gens de naturalitat. Elena Martín realitza un estimulant debut autobiogràfic i confessional, el qual dirigeix, coescriu i protagonitza.

Los casos de Victoria
Reinventant la comèdia romàntica

Divendres 29 de setembre de 2017, 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 30 de setembre de 2017, 20:00h
Dimecres 4 d' octubre de 2017, 20:15h

Títol original: Victoria
Direcció i guió: Justine Triet.
Intèrprets: Virginie Efira, Vincent Lacoste, Melvil Poupaud, Alice Daquet.
Comèdia romàntica. FRANÇA, 2016. 97’. Projecció en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Victoria és una mare soltera obsessionada amb el seu treball, el d’advocada defensora, que tracta de mantenir la seva vida sentimental a flot mitjançant un web de cites, mentre intenta assimilar que ja té una edat i que se’n surt com pot amb les seves filles. La directora Justine Triet, en el seu segon llargmetratge, encerta en els seus ràpids i divertits diàlegs, aconseguint una comèdia desesperada sobre la vida caòtica d’una dona contemporània, a la que dóna vida una molt inspirada Virginie Efira. Un treball d’humor personal sempre al límit de la incorrecció. Victoria va optar a 5 nominacions als Premis Cèsar 2016, incloses les de Millor pel·lícula i Millor actriu (Virginie Efira).

Un’ora sola ti vorrei
Mostra Internacional de Films de Dones

Dimarts 3 d’octubre, a les 20h (V.O.S.)

Direcció: Alina Marazzi.
Guió: Luisa Marazzi Hoepli.
Documental. ITÀLIA, 2002. 55’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada en català.

Laura Mulvey fa ús de la seva carta blanca i programa un film d’Alina Marazzi que és, d’alguna manera, un film col·lectiu (fet a quatre mans, partint de l’arxiu fílmic familiar de l’avi), i que resulta un examen de consciència o, millor dit, una presa de consciència. Una commovedora elegia sobre la figura materna. Comptarem amb la presència d’una representant de la producció o direcció del film, així com també de l’Observatori de les dones i la Regidora d’Igualtat. Projecció en col·laboració amb la 25a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca. Regidoria d’Igualtat.

Verónica
L’atracció per la por

Dijous 5 d’octubre, a les 20:15h
Divendres 6 d’octubre, a les 21:45h

Títol original: Verónica
Direcció: Paco Plaza.
Guió: Paco Plaza, Fernando Navarro.
Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna González, Claudia Placer, Iván Chavero, Ana Torrent.
Terror. ESPANYA, 2017. 105’. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada per a menors de 16 anys.

Recreació de l’únic cas de fenomen paranormal documentat als registres policials espanyols. Els esdeveniments tenen lloc durant els anys 90, al barri de Vallecas, a Madrid. La Verónica és una adolescent que viu en aquest entorn obrer, on hi resideixen moltes famílies nombroses. La seva mare, vídua, treballa al bar fins la matinada i per tant, és la Verónica qui s’encarrega i té cura dels dos germans menors. Un dia, la Verónica compra a un quiosc un fascicle de la revista que col·lecciona des de fa temps. Aquesta vegada, la publicació ve acompanyada d’una ouija plastificada que la jove protagonista estrenarà al soterrani del col·legi de monges durant un eclipsi.

50 primaveras
Els temps vola. Tic-tac...

Divendres 6 d’octubre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 7 d’octubre, a les 20h
Diumenge 8 d’octubre, a les 19h

Títol original: Aurore
Direcció i guió: Blandine Lenoir.
Intèrprets: Agnès Jaoui, Thibault de Montalembert, Pascale Arbillot, Lou Roy-Lecollinet.
Comèdia. FRANÇA, 2017. 89’. Projecció en V.O. (francès) i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

L’Aurora ha arribat al mig segle de vida separada de la parella, la filla gran està a punt de fer-la àvia i la petita es vol independitzar. A més, té un treball que l’ofega. Sembla que el que vindrà d’ara en endavant és de manual però es resisteix. El nou jefe, carregat de protocols absurds, és l’empenta que necessitava per deixar la feina. A aquestes alçades haurà de començar de nou en el terreny laboral i el sentimental. El retrobament inesperat amb un amor de joventut pot trencar amb la desídia que comença a envair-la però abans haurà de ser capaç de desfer-se del seu orgull.

Ens veiem a la Zazie!
Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.