,
14/04/2016
Cinema
Manel Balaguer, Carlos Rodríguez Ríos i Pablo Sancho

Vilafranca, una de les subseus del D’A - Festival de Cinema d’Autor de Barcelona

En la seva sisena edició, el D’A – Festival de Cinema d’Autor de Barcelona fa un salt endavant per expandir-se arreu de Catalunya. D’entre les set ciutats escollides per ser subseus es troba Vilafranca del Penedès, on es projectarà de forma simultània amb la resta d’espais del festival una selecció de les millors pel·lícules del D’A. Aquesta proposta arriba de la mà de Cineclub Vilafranca, que ha escollit quatre dels títols de referència del festival: 'Les deux amis', 'Demon', 'Les amigues de l’Àgata' i 'El tesoro', per ser projectats a la Sala Zazie.

Terrassa, Vic, Girona, Santa Margarida de Montbui, El Prat de Llobregat i Berga completen el circuit de subseus, un projecte que va començar a gestar-se l’any passat i que és una de les grans novetats de la present edició del D’A. En total, s’han programat prop de 70 pel·lícules durant el festival, que se celebrarà del 21 d’abril a l’1 de maig als cinemes Aribau Club, el Teatre del CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE a Barcelona. El certamen dedicarà, a més, una retrospectiva al director lituà Sharunas Bartas.

A la presentació del festival a Vilafranca, va assistir el director del D’A, Carlos Rodríguez Ríos, que va mostrar-se molt satisfet de la iniciativa. “L’esperit és que el festival es pugui veure a Catalunya, ja que era una llàstima que es quedés reclòs a la ciutat on se celebrava”. Per fer-ho possible el D’A ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, però també amb diferents partners com Cineclub Vilafranca, l’entitat que s’ha encarregat de que la subseu vilafranquina sigui una realitat. Segons el president de Cineclub Vilafranca, Manel Balaguer, “el D’A és un fenomen d’èxit i per nosaltres és molt important que hagin escollit Vilafranca perquè és una gran ocasió per gaudir de quatre títols d’un festival que se celebrarà de forma simultània a Barcelona.”

Quatre pel·lícules de gèneres diferents conformen el D’A vilafranquí
Des de Cineclub Vilafranca, s’ha volgut fer una tria diversa i adreçada a un públic jove, que volen consolidar amb aquest festival. “Per nosaltres és un repte, però creiem que el públic jove es mou per esdeveniments i aquesta és una gran oportunitat per atraure’l”, comentava Pablo Sancho, programador de Cineclub Vilafranca. A més, destacava que dues de les pel·lícules, Les deux amis i Demon, són inèdites i només es podran veure en el marc del D’A. “Aquest és el festival de cinema d’autor de referència al país i per aquest motiu moltes de les pel·lícules no es podran veure en altres sales perquè no tenen distribució. Així que per nosaltres és un honor poder-les projectar”, afirmava el director Carlos Rodríguez Ríos.

Les quatre pel·lícules escollides que es podran veure a la Sala Zazie són les següents:

Les deux amis
Dijous 21 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Direcció: Louis Garrel.
Guió: Louis Garrel i Christophe Honoré.
Intèrprets: Golshifteh Farahani, Louis Garrel, Aymeline Valade, Vincent Macaigne.
Comèdia. FRANÇA., 2015. 100'. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Clément, que treballa en una estació de trens, s'enamora de la noia de la brioixeria, Mona. Quan Mona li dóna carabasses -ja que no vol que descobreixi el seu secret: està presa i ha de tornar cada nit a la presó- entra en acció el seu amic Abel (Louis Garrel, que també dirigeix el film), pseudopoeta faldiller que treballa en una gasolinera. La seva vehement ajuda no fa més que complicar-ho tot encara més. El triangle amorós està servit, en un film que demostra que hi ha moltes formes d'estimar i que la sinceritat no és la millor aliada de l'amistat.

Demon
Divendres 22 d’abril, 21:15h (V.O.S.)
Direcció: Marcin Wrona. Guió: Marcin Wrona i Pawel Maslona.
Intèrprets: Itay Tiran, Agnieszka Zulewska, Tomasz Schuchardt.
Thriller. POLÒNIA, 2015. 94'. Projecció en V.O. (anglès, polonès) subtitulada.

Una pel·lícula de terror o el reflex d'un país en descomposició? Les dues coses, tot i que aquí l'horror és atmosfèric i angoixant. Durant una boda a la Polònia profunda es van materialitzant les pors d'un grup social, les ferides d'un passat que no han acabat de cicatritzar. Recollint l'herència dels grans cineastes de l'est europeu dels anys seixanta i setanta, Demon és una pel·lícula obsessiva i dolorosa, una crònica política afilada alhora que un relat inquietant i pervers. Des de les primeres pel·lícules de Polanski o Kawalerowicz no es veia res semblant. El seu director, Marcin Wrona, va morir prematurament abans de l'estrena d'aquesta pel·lícula, que li ha reportat èxits a festivals d'arreu del món.

Les amigues de l’Àgata
Dijous 28 d’abril, 20:15h
Direcció i guió: Laia Alabat, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen.
ntèrprets: Marta Cañas, Carla Linares, Elena Martín i Victòria Serra.
Comèdia. ESPANYA, 2014. 70'. Projecció en V.O. (català).

Les amigues de l'Àgata està escrita i dirigida per quatre joves directores que assumeixen una autoria col·lectiva en la qual es dilueixen els rols, i que semblen reencarnar-se en les quatre joves protagonistes d'aquesta història amb la qual tothom podrà identificar-se. Una història iniciàtica que parla de la joventut, de la fi d'una etapa, de la pèrdua i la fidelitat, explicada de manera propera, màgica i delicada, allunyada dels tòpics. Rodada entre Barcelona -on abunden les nits que passen fent-la petar en portes de bars i en festes en terrasses- i la Costa Brava, les aventures de l'Àgata i les seves tres amigues de la infància evoquen vivències compartides i arrenquen somriures de complicitat. Pronostiquem onades d'empatia.

El tesoro
Divendres 29 d’abril, 21.15h (V.O.S.)
Direcció i guió: Corneliu Porumboiu
Intèrprets: Radu Banzaru, Toma Cuzin, Florin Kevorkian, Iulia Ciochina.
Comèdia. ROMANIA, 2015. 90’. Projecció en V.O. (romanès) subtitulada.

De la nova onada de cineastes romanesos que va aparèixer amb el canvi de segle, Corneliu Porumboiu és potser el més esmunyedís, el més inclassificable. I El tesoro n’és la demostració perfecta: una faula sobre el present i el passat de Romania a través d’una estructura de conte infantil que inclou un veí misteriós, una ambició desmesurada i un tresor en forma d’herència procedent de l’època soviètica. Breu i concisa, la pel·lícula té una aparença de comèdia intranscendent que no eclipsa la gran precisió en la posada en escena (la seqüència al jardí de la recerca del “tresor” és memorable) ni la potència de la metàfora. Una miniatura imprescindible. Premiada a Cannes amb el premi A Certain Talent, premi FIPRESCI al Festival d’Atenes i millor guió al del Caire.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.