Goretti Martínez
,
06/07/2017
Entorn

16 castells del Penedès que mereixen ser contemplats

El paisatge penedesenc està esquitxat de les siluetes imponents de castells llegendaris

Foto: 

Àngela Llop
Imatge del Castell del Montmell
Dalt de muntanyes i turons o a les parts més alçades de nuclis poblats, els castells són testimoni de la història d’un territori i formen part del seu paisatge. Al Penedès i el Garraf hi ha castells llegendaris, alguns ben conservats, altres que continuen habitats malgrat el pas del temps, i alguns altres dels quals ja només en queden les runes. Us proposem un passeig per alguns d’aquests castells que tan familiars ens resulten als penedesencs.

1. Castell de Canyelles (Garraf)

Maria Rosa Ferré

El castell de Canyelles és una edificació del segle XV i consta de diferents cossos i etapes: la part més antiga és una torre rodona i murs emmerletats al darrere del conjunt. La resta és de segles posterios. Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca, l’actual C-15. El castell de Canyelles està situat al costat de l'església de Santa Magdalena, amb la façana de la qual forma un angle. El conjunt, situat en la zona més elevada del nucli, configura la imatge del poble de Canyelles. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

2. Castell de Gelida (Alt Penedès)

Maria Rosa Ferré

El castell de Gelida i l'església de Sant Pere formen un conjunt fortificat que data del s.X, situat en un esperó rocós que domina la població altpenedesenca que limita amb el Baix Llobregat. En origen va ser un castell de frontera i al s.XIV es va tansformar en palau residencial. El seu abandonament definitiu va arribar al s.XVIII i les seves runes mica en mica van anar inspirant un interès romàntic que convidava a la gent a fer-s'hi retrats i passejar-hi. En l'actualitat el castell és un espai monumental i arqueològic propietat de l'Ajuntament de Gelida i gestionat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de l'any 1965. Al recinte hi trobareu el Centre d'Interpretació del castell, un equipament d'atenció als visitants i des del qual s'ofereixen visites guiades, informació turística del municipi i la comarca, itineraris per la vila com la Ruta Modernista i la Ruta de les masies, activitats educatives, exposicions, concerts, etc.

3. Castell de Subirats (Alt Penedès)

Àngela Llop

El Castell de Subirats és un esplèndid mirador sobre el Penedès i les muntanyes de Montserrat. Va ser un dels primers castells construïts a inicis dels segle X quan Sunyer, comte de Barcelona, iniciava la conquesta del Penedès als sarraïns. El castell de frontera, amb una imponent torre de 19 metres d’alçada i l’església romànica de Sant Pere del Castell, avui Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, són el testimoni de les històries que s’amaguen mentre la fortificació va perviure, acabada la Guerra dels Segadors (s. XVII). Per visitar el Castell de Subirats cal concertar dia i hora a l’Oficina de Turisme de Subirats. Enguany se’n celebra el 1.100 aniversari.

4. Castell de Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

Àngela Llop

L’imponent conjunt de Castellet, situada al nucli de la població de Castellet i la Gornal, domina les aigües del pantà de Foix. És el principal símbol del municipi i l’estampa més característica de la zona. Està documentat des del segle X amb el nom de castell de Sant Esteve. Va desenvolupar funcions de límit de la marca hispànica amb Al-Andalus i va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI, moment en què va iniciar un llarg període de decadència. Al segle XX, entre 1920 i 1930, les seves ruïnes van ser restaurades i rehabilitades per a ús particular, i actualment és la seu de la Fundació Abertis, que n’ha culminat la restauració. Al costat mateix del castell s’aixeca l’església romànica de Sant Pere, del segle XII.

5. Castell de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos - Alt Penedès)

Àngela Llop

El Castell de Penyafort és un conjunt arquitectònic que data del s.XI. El complex inclou elements d'origen medieval, barroc i neoclàssic. Els seus inicis es troben al voltant d’una torre de defensa amb algunes dependències annexes en les que l’any 1285 va néixer Raimon de Penyafort, que amb els anys es convertiria en sant Raimon de Penyafort. Aquest fet va provocar que tot just començar el segle XVII l’ordre dels dominics hi fundés un convent. A partir de l’any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, l’edifici va passar a mans de la família Puig i poc després va ser heretat pel fill de la família, Josep Puig i Llagostera, qui va reformar l’edifici completament fins a donar-li la imatge que presenta actualment. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici va ser una presó republicana destinada als aviadors del bàndol franquista. Més tard va passar per diverses mans privades fins que l’any 2002 va ser adquirit per l’Ajuntament.

6. Castell de La Geltrú (Vilanova i la Geltrú - Garraf)

Àngela Llop

El castell de la Geltrú va ser reconstruït l’any 1919 sobre la base de l’antic castell medieval per l’arquitecte Josep Font i Gumà i sota el tutelatge de la Junta de Museus. Actualment és la seu de l’Arxiu Històric Comarcal. El castell de la Geltrú és un antic castell termenat construït en estil gòtic entre els segles XII i XV i restaurat en estil historicista al segle XX. Es troba dins l'antic nucli de la Geltrú vora l'església parroquial de Santa Maria de la Geltrú.

7. Castell d’Olivella (Garraf)

Mª Àfrica

El castrum Olivella, datat del segle X, va formar part del sistema de defensa durant la Reconquesta, quan els cristians intentaven recuperar les terres que havien ocupat els musulmans. Al costat del castell hi havia una església. D’aquests dos edificis, situats al capdamunt del puig Molí, en queden poques restes, que només es veuen si fem una ruta a peu des del nucli antic d’Olivella. Les restes dels murs sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle XVIII un molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona. De l'antiga capella romànica de Sant Pere només en resta l'absis, amb una finestra d'esqueixada simple, i part dels murs.

8. Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes - Garraf)

Fotoviquipèdia

El que se sap del Castell de Ribes és que al segle X va ser adquirit pel Bisbat de Barcelona. Al llarg del temps, el bisbat i els senyors feudals se’n van disputar la propietat. Al segle XVIII se'n va fer càrrec el municipi per concessió fins a la desamortització del segle XIX. A principis del segle XX s'hi va ubicar la presó fins al final de la guerra civil. A partir d'aquest moment va passar a ser habitat per les famílies d'artistes Mestre i després pel coreògraf José Luís de Udaeta, que el va restaurar i habilitar com a residència. Hi va viure fins l'any 2004. Actualment s'utilitza per usos culturals.

9. Castell de la Santa Creu de Calafell (Calafell - Baix Penedès)

Àngela Llop

El Castell de la Santa Creu és un recinte fortificat d’època medieval, documentat per primera vegada l’any 1037 i que es troba al nucli històric de Calafell, també d’origen medieval. El Castell i els seus entorns conformen un Parc Arqueològic a l’aire lliure, que explica a través de la museografia, episodis de la història del municipi. El recorregut per l’interior del recinte, inclou el pas per punts destacats com ara el comunidor i l’espadanya, l’església d’estil romànic que conserva pintures medievals o la cisterna, que, durant els episodis de pirateria a la Mediterrània, va servir com a amagatall. Al primer cap de setmana de setembre hi té lloc pels seus entorns un dels esdeveniments més populars de Calafell en els darrers anys: el Mercat Medieval de Calaphel.

10. Castell de Marmellar (Montmell - Baix Penedès)

Àngela Llop

Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday i Casals parlen a l’estudi ‘L'arquitectua romànica a Catalunya’ (1907) del castell de Marmellar com a “paradigma de castell romànic”. En diuen el següent: "La disposició del castell romànic es veu clarament al castell de Marmellar. Un turó espadat que aïlla un revolt d'una riera sosté la primitiva fortificació. Les cingleres el rodegen pel nord i oest, un tall que sembla fet per mà de l'home el separa del restant de la serra. Tot ell estava rodejat de murs fets de tàpia sobre un basament de pedra. A dintre s'hi aixecava l'església i el lloc d'habitació, el donjon francès. La porta era al costat est. La precedeixen dos recintes fortificats per murs emmerletats que semblen més moderns".

11. Castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

GM

El turó de la Roca és el centre de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i també romà. Des de la baixa edat mitja i fins al segle XIX, al voltant del castell s'hi va consolidar un nucli de població origen de l'actual poble de Sant Martí Sarroca, que va quedar malmès durant la primera guerra carlina. En aquest període, simultàniament, va començar el desenvolupament del nucli de població de les cases noves, a baix al pla, el cap del municipi i principal nucli de població de Sant Martí. Els carrers de Casetes i de Cases Noves evoquen aquesta expansió de la població martinenca fora del nucli murallat.

12. Castell d’Olèrdola (Alt Penedès)

Àngela Llop

La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Segons la documentació, Olèrdola va ser “fundada” l'any 929 per Sunyer, comte de Barcelona, que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola va tenir un paper important en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. A mitjans del segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, va prendre un protagonisme especial l'autoproclamat príncep d'Olèrdola Mir Geribert, principal impulsor de l’aixecament.

13. Castell del Mas de la Muga (Bellvei del Penedès - Baix Penedès)

Àngela Llop

És un castell situat al cim d'un turó, a 154 m d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba en molt mal estat però presenta encara alçades tres torres. A la banda lateral dreta n’hi ha dues de cilíndriques i emmerletades que presenten una torratxa i una sèrie de matacans sostinguts per cartel·les. A l'esquerra es pot veure una torre de tipus quadrangular rematada per merlets i amb un matacà. Malgrat estar molt enderrocat encara es poden observar una sèrie de finestres rectangulars. L'edifici està construït amb maó i ferro com a materials.

14. Castell de La Granada (Alt Penedès)

Àngela Llop

El castell de la Granada està situat al cim d'una petita elevació a la part alta del poble altpenedesenc. És un castell de planta rectangular que tenia adossada una torre, ara desapareguda. Havia estat una construcció notable. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. El castell, esmentat des del s.X, va ser destruït el 1003 en l’expedició d’Abd al-Malk Yusuf i poc després refet. Durant la guerra dels Segadors, les tropes del mariscal La Mothe hi van derrotar les castellanes del marquès de Povar l’any 1642. El castell va ser enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de Successió. Actualment es poden veure al nucli antic les restes del castell, que conserva l’aire medieval, amb els portals d’entrada al recinte emmurallat.

15. Castell del Montmell (Baix Penedès)

Àngela Llop

És el mes enlairat de tot el Penedès. Està situat a una altura de 781 metres sobre la "dent" del Montmell, que mira de cara al Camp de Tarragona. Abans de l'any mil ja es parla d'aquest castell, que era l'avantguarda de la Marca. El seu terme arribava fins al Gaià i Vilardida. L'any 1365 el Castell del Montmell era del bisbe de Barcelona i tenia 52 focs.

16. Castell del Remei de Santa Oliva (Santa Oliva - Baix Penedès)

Àngela Llop

El castell de Santa Oliva és un castell termenat, documentat el 1012. Està situat al cim d'un petit turó, al mig del corredor penedesenc, al nord del Vendrell i als afores del municipi de Santa Oliva. Va ser construït com a avançada comtal contra els dominis musulmans. Però després del segle XI, es va destinar a usos civils. Les terres de conreu que l'envolten han propiciat el desenvolupament de la vila del mateix nom. És un important conjunt amb una torre sencera del castell (segle XI), amb finestres romàniques, adossades a l'església de Santa Oliva. És conegut popularment per Castell del Remei.

També et pot interessar