Plataforma Defensem l'Ortoll-Sant Gervasi

Foto: 

Marta Rius
Voluntaris que rehabiliten el camí ramader de Vilanova a La Cerdanya.

La Carrerada a La Cerdanya, el camí ramader que unia el Penedès amb els Pirineus

Un grup voluntari treballa en tasques de recuperació del traçat mil·lenari de transhumància que va de la platja de Vilanova i la Geltrú a la Catalunya Nord
Marta Rius
,
01/04/2019
Entorn
Cada matí de dilluns i del tercer diumenge de mes, entre cinc i deu persones arrangen voluntàriament el tram costaner de la Carrerada a la Cerdanya, un camí ramader que creua un dels darrers pulmons verds del litoral català, l’Ortoll, a ponent de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i que s'enfila fins a l'Alta Cerdanya.
Enrique Castro: "No ens queda més remei que fer una revolució ecològica i la podem concretar aquí i ara"

Es tenen indicis de l’ús d’aquest antic itinerari des de l’any 1.079, quan els ramaders el recorrien amb el seu bestiar per a la transhumància: a l’estiu, els ramats pujaven a les pastures altes pirinenques (fins a Les Bulloses, a tocar de Llívia, a la Catalunya Nord) i, a l’hivern, baixaven a les pastures planeres a tocar de mar (fins al jaciment ibèric d'Adarró, a la platja de Vilanova i la Geltrú). Uns 250 quilòmetres en total de Carrerada a La Cerdanya -per la gent de la costa-, a la Marina, -per la gent de muntanya-, que estan rehabilitats gairebé al 90% gràcies al voluntariat ecologista i a un projecte que comparteixen els Ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, i participat pels Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i Canyelles.
De la rehabilitació del tram de la Carrerada que va del cim de La Talaia (280 m d’altitud) a la platja vilanovina se n'encarreguen, des de fa uns cinc anys, persones voluntàries a títol individual, membres de la Plataforma L’Ortoll-Sant Gervasi, de Garraf Coopera, de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), d’Arba Litoral, estudiants, voluntaris en camps de treball... Val la pena caminar o pedalar pels 5 quilòmetres del Circuït d’Adarró -paratge custodiat per la Plataforma- que passa per l’Ortoll, Sant Gervasi, el Turó del Sèu, Santa Llúcia i Adarró. S’hi pot apreciar la tasca col·lectiva de cura de l’espai natural net d’escombraries, murs de pedra seca arreglats, flora autòctona replantada, un rellotge de plantes remeieres (un tresor terapèutic), basses d’aigua natural condicionades i senyalització. Unes feines de revitalització integrades i respectuoses amb les zones boscoses encara salvatges.

Del mar a la Talaia
De la Carrerada a La Cerdanya se’n té poca documentació. Però persones com Vicenç Carbonell Virella o Joan Rovira, coneixen, estudien i han transmès el què saben del traçat que just s’està mapejant. A Vilanova, el camí més transitat va ser la Carrerada de la Talaia o de la Serra (documentada l’any 1723) que s’iniciava a Ribes Roges -a la platja-, travessant el camí de Sant Gervasi, seguia al costat del xalet de l'Ortoll, al costat de la Torre de l’Escardó per continuar cap el Molí de Vent i enllaçar amb l’antic camí de Cubelles. Des de la Collada es dirigia als Sis Camins; passant per Mas d'en Palau, continuava a Mas Ricart per pujar a la Talaia on s’ajuntava a la Carrerada de la Cerdanya que conduïa els ramats a les pastures d’estiu dels Pirineus. Els camins ramaders estan declarats de domini públic i estan protegits per llei. Són corredors ecològics, garantia de qualitat de vida, a més de patrimoni cultural, recurs econòmic i signe d’identitat.

Enrique Castro, és membre de Garraf Coopera i de la Plataforma Salvem L'Ortoll, un dels voluntaris dels grups setmanals: "no ens queda més remei que fer una revolució ecològica i la podem concretar aquí i ara: recuperant els camins ramaders des de la proximitat". Al terme de Vilanova i la Geltrú hi ha sis camins ramaders, però l'Ortoll té el tret peculiar que, tot i ser un sòl urbanitzable de 98 hectàrees des de fa 40 anys, no s'ha urbanitzat. I la Carrerada a la Talaia, parteix pel mig l'Ortoll. D'aquí que el camí cap a la Talaia hagi estat escollit el primer a ser recuperat per les entitats, que volen "impedir qualsevol temptació d'asfaltar". No obstant, la Carrerada a la Talaia no s'ha escapat a la urbanització i té trams anul·lats: per la via del tren, pels edificis del carrer Zamenhoff, ... De fet, hi ha sis ramals (o camins) que parteixen de la platja cap al barri de la Collada-Sis Camins (d'aquí l'orígen del topònim), on s'uneixen per seguir el traçat central de la Carrerada fins al cim garrafenc. A la Talaia, el recorregut es bifurca de nou en dos camins: el que va per Santa Margarida i els Monjos (el més tradicional) i el que va per Olèrdola i Avinyonet del Penedès. Triant un o altre, la Carrerada passa per Montserrat, generalment per carenes i senyalitzada amb fites. "Les vaques o cabres són molt intel·ligents i amb una sola vegada que passin per un camí ja n'hi ha prou per a que el retinguin; així que davant del dubte, els pastors seguien al bestiar".

La Plataforma anima a tota persona interessada en la cura de l'entorn a col·laborar amb tot tipus de tasques en el projecte de recuperació dels camins. A la primavera, els cavalls de la Fundació Miranda, que recupera animals maltractats o abandonats, i que han passat l'hivern al Parc del Garraf, faran el camí de tornada als Pirineus -la transhumància- per la Carrerada de la Marina a La Cerdanya.
 

A

També et pot interessar