Zombis poc reconeixibles com a tal

Que ningú no esperi una pel·lícula bèl·lica ni, encara menys, una pel·lícula de zombis a l'ús. Guerra Mundial Z és una adaptació de la novel·la homònima de Max Brooks que, segons moltes fonts, de l'obra original gairebé només n'aprofita el títol. El ritme frenètic i el canvi d'escenaris constant són els punts forts d'una pel·lícula que no farà el pes a la majoria de fans del subgènere zombi (ni ho pretén), però que tampoc no es pot dir que avorreixi.

Els zombis d'aquesta pel·lícula són una versió accelerada dels de 28 days later, que ja és dir. Són zombis d'origen víric, dels que corren i salten com dimonis. Són ràpids, àgils i, a més, també guanyen en força i saben treballar en equip. De cop i volta, comencen a haver-hi uns presumptes brots de ràbia que es descontrolen progressivament, fins al punt d'escampar-se gairebé per tot el món.

Tot el protagonisme de la trama gira al voltant de Gerry Lane (Brad Pitt), un antic investigador de l'ONU que és rescatat junt amb la seva família del brot a Filadèlfia. El paper de l'heroi també és força diferent del que estem acostumats a veure. Sempre és interessant que el protagonista d'una pel·lícula d'aquest tipus no sigui el clàssic Rambo. Tot i que hi ha força combats, la gràcia de la història en cap cas són les batalles entre humans i zombis. De fet, són tan ràpides que gairebé costa de seguir-les. I també sorprèn que siguin combats tan nets, amb molt poca sang i fetge.

Inicialment, Gerry Lane acompanya un científic en una expedició de l'ONU a Corea del Sud, on es va emetre el primer missatge que parlava obertament de zombis. Però l'expedició rebrà un cop important i tot s'haurà de replantejar. Especialment brillant quan s'apunta que un dels únics països del món que, de moment, ha frenat el brot és Corea del Nord. Ho han aconseguit arrencant les dents en només set hores a tota la seva població per evitar mossegades.

Durant pràcticament dues hores, veurem una autèntica cursa de país en país intentant cercar l'explicació de tot plegat. I aprofitant les experiències per extreure conclusions que permetin formular una possible solució.

Ens quedem amb la incògnita de saber quin era el final original de la història, que va generar desavinences entre els productors (el principal, el propi Pitt) i el director. Amb tota la pel·lícula gravada, es va haver de tornar a filmar tota des del tercer acte, perquè consideraven que el desenllaç no funcionava. Està cantat que aquesta versió inicial serà l'esquer que s'aprofiti per als extres de l'edició en dvd.

La pel·lícula no passarà a la història entre les millors de Brad Pitt, però no decebrà a qui tingui ganes de desconnectar durant dues hores amb una trama ràpida i incerta. En canvi, és una pel·lícula poc aconsellable per als amants del cine zombi. No hi trobaran el que esperen.