Neus Montserrat: “Si hi hagués més llet materna, se'n beneficiarien més nadons prematurs, no només els més fràgils".

El 16 de maig l’Hospital del Vendrell celebra el Dia Mundial de la Llet Materna

Gemma Urgell

14/05/2018

Família

És coordinadora de les llevadores del Baix Penedès. Després d’estudiar infermeria va decidir viatjar a Anglaterra per formar-se com a llevadora i per treballar-hi. Allà va descobrir que les coses es podien fer d’una altra manera: el part no estava tan medicalitzat, les gestants comptaven amb més informació i no totes reclamaven l’anestèsia epidural. El dia 16 de maig a l’Hospital del Vendrell, on treballa, organitzen el Dia Mundial de la Llet Materna. Parlem amb ella sobre el part, la lactància i sobre per què calen més donants de llet materna.

"La lactància materna té tants beneficis que la Sanitat es veuria alleugerida"

- Fa dotze anys que treballes com a llevadora. Primer a Anglaterra, després aquí. Han canviat molt les coses?
El canvi d’Anglaterra a Catalunya era molt gran i diferent, fa dotze anys. Allà el part no està tan medicalitzat, no es demana tant l’epidural i usen altres mètodes d’acompanyament. El rol de la llevadora també és molt diferent. A Anglaterra, cada llevadora està amb una pacient. Aquí, en canvi, la ràtio és molt gran. Aquí tens més volum de pacients i, per tant, tot es deshumanitza, sobretot en hospitals grans. La sensibilitat i empatia que pots tenir quan estàs només amb una dona, no és la mateixa quan estàs assistint els moments previs al part i el part amb més d’una. A més, a Anglaterra són molt polite: el respecte és màxim, es demana permís a la mare abans de fer cada pas.

- Però l’Hospital del Vendrell és una referència en el part respectat, i cada vegada hi ha més hospitals que van en aquesta línia, no?
Sí, per sort aquests darrers anys ha anat canviant molt. Des del Departament de Salut es van obrir unes subvencions per adaptar les sales de part dels hospitals i per oferir formació als professionals. Però, sobretot, les dones embarassades han fet molta pressió reclamant un part més respectat i això hi ha contribuït molt. Cada cop hi ha més hospitals preparats, amb equips potents de llevadores que van cap a un part més respectat.

- La dona ara també compta amb més informació.
Sí, està claríssim. Internet i les xarxes socials fan que estiguin més informades, assisteixen més a les sessions de prepart i volen que les seves opcions es tinguin en compte. També les experiències que han tingut en un primer part fan que, de cara al segon, s’informin molt més i vetllin perquè es tinguin en compte les seves preferències.

- Aviat serà el Dia Mundial de la Llet Materna. Què feu aquell dia?
Des del Banc de Llet Materna s’aprofita aquesta data per captar més donants. Es necessita llet materna. La ràtio de nens prematurs a Catalunya ha anat en augment: tenim fills quan les dones som més grans, hi ha menys fertilitat natural i més d’artifical, embarassos múltiples, etc. Els prematurs són molt vulnerables perquè necessiten estar a la UCI, separats de la mare, amb més intervencions i els seus estómacs son petits i fràgils. En molts casos, a més, la mare encara no ha tingut la pujada de llet i no pot alimentar el seu fill. Està demostrat que la lactància materna protegeix als recent nascuts i fa de capa protectora als seus òrgans digestius. Però com que encara hi ha pocs donants de llet materna, aquesta la prescriuen els pediatres de les UCI neonatals als nadons prematurs més petits, amb més risc. Si hi hagués més llet materna se’n podrien beneficiar molts més nadons prematurs, no només els més fràgils.

Imatge de l'exposició '12 moments íntims de mares donants i nadons receptors' del Banc de Sang i Teixits, obra dels fotògrafs voluntaris 'Dits Petits'.

- Costa aconseguir donants?
El Banc de Llet Materna va obrir l’any 2011 i poc a poc s’ha anat estenent en diferents hospitals, principalment els més grans. Depèn molt de la informació que es fa des del propi centre hospitalari, del propi personal, per animar a les mares a ser donants. L’Hospital del Vendrell, gràcies a una prova pilot, des del 2015 és un dels pocs hospitals comarcals que té aquest servei de captació de donants. Si els professionals no fem difusió, xerrades o activitats com les que farem el 16 de maig a l’Hospital del Vendrell, doncs les donacions baixen.

- I com es pot ser donant de llet materna?
És molt senzill. La donant només cal que faci una sola visita a l’hospital, on respon un qüestionari sobre hàbits de salut, medicació que pren, etc. I se li fa una analítica de sang a la mateixa visita i després ja la truquem informant que ja és donant. En aquesta mateixa visita també li proporcionem l’extractor de llet i els pots on conservar-la. Quan ella ja hagi recollit els pots que sigui, truca al Banc de Llet i un transportista li passa a recollir per casa. Després aquesta llet és processada a Barcelona, se li fan controls de qualitat i d’anàlisi abans d’entrar en circulació als hospitals que ho necessitin.

- Sembla que l’opció de donar el pit és una corrent que va a l’alça, no? Però no totes les mares van en aquesta direcció i opten per llet artificial i sovint es veuen prejutjades.
El respecte és el més important. Si una dona decideix que vol donar llet artificial, endavant, però sí que és clau que s’informi bé. Per mites o creences errònies, una dona pot pensar que no pot donar pit, però amb una mica d’educació sanitària i molta informació, pot oferir lactància materna. També cal tenir en compte que una cosa és la predisposició a donar pit, que es pot dir que cada cop n’hi ha més. Però pel camí, moltes mares abandonen. Algunes, als tres dies de ser mare, a la mínima problemàtica, com clivelles, incomoditats, cansament o perquè no tenen el suport de la família o de professionals, etc. llencen la tovallola. Si el bebè perd pes i es donen reforços amb lactància mixta, es va abandonant també el pit. Més endavant, amb la reincorporació a la feina moltes també deixen de donar pit. Per sort, també cada vegada hi ha més dones que fan lactàncies prolongades fins als dos, tres i fins i tot quatre anys.

- Què seria el recomanable?
L’OMS recomana la lactància materna fins als dos anys, però això no es protegeix amb les lleis actuals que tenim sobre la baixa maternal o la reincorporació de la dona al món laboral després d’haver tingut un fill. A les setze setmanes, per una dona que acaba de ser mare i té un nadó a càrrec, és molt dura la reincorporació a la feina, és una baixa maternal irrisòria. Caldria canviar les lleis i copiar altres països amb baixes maternals de mínim sis mesos, que són els mesos de lactància exclusiva que es recomana. I facilitar als llocs de treball l’estança amb els nens. La lactància materna té tants beneficis que la sanitat també es veuria alleugerida: pel nadó, menys risc d’obesitat, de diabetis, d’otitis, faringitis, etc. I, per la mare, menys risc de càncer de mama o d’ovaris, osteosperosis, etc. Cal potenciar la lactància materna, però respectant la decisió d’aquella mare que no vol.

- Què fareu el 16 de maig per commemorar el Dia de la Llet Materna?
El dimecres 16 de maig a les 11 hores escoltarem experiències personals de mares donants del Baix Penedès i d’una mare receptora. També des de pediatria explicaran els beneficis de la llet materna en nadons, així com el procediment de treball del Banc de Llet. Hi haurà un un taller pràctic d’extracció de llet i una exposició fotogràfica del col·lectiu ‘Dits Petits’, voluntaris que fotografien recent nascuts i prematurs hospitalitzats i que està de gira per diferents hospitals de Catalunya gràcies al Banc de Sang i Teixits.