Jump to navigation
Ser Capital de la Cultura Catalana pot representar molt o pot representar poc per a una ciutat. Segons la web d’aquesta iniciativa organitzada per una “entitat independent de la societat civil”, la capitalitat cultural “té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior”. Però, com s’articula aquesta capitalitat? Quin impacte pot tenir dins i fora de la ciutat? Surtdecasa Penedès ha volgut plantejar aquestes qüestions al regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi.
- Com s'ha articulat el programa de la Capitalitat Cultural de Vilafranca? Des del principi, quan es va proposar la candidatura, vam demanar el suport de les entitats i associacions que treballen per la cultura a Vilafranca, que són moltes i molt variades. Vam aconseguir aquest suport de seguida, amb més de dues-centes adhesions, fins i tot de particulars. L’organització de la Capital de la Cultura Catalana i, concretament el seu president Xavier Tudela, sempre ha destacat la unanimitat política i la implicació de la societat civil de Vilafranca. Un cop vam ser designats com a Capital Cultural del 2015, calia aprofitar l’adhesió de les entitats i anar més enllà: convertir-la en participació. Vam dividir en nou àrees les activitats que es podien incloure al programa i vam crear una comissió d’experts, amb persones que actuessin a títol individual però que fossin representatives de l’àrea en qüestió. Llavors vam demanar a les entitats que ens proposessin els seus actes. Fruit d’aquesta demanda tenim un programa amb unes 150 accions que es desenvoluparan durant tot el 2015. La columna vertebral està definida però no es pot dir que sigui un programa tancat perquè li volem donar vida, possibilitant la inclusió de noves propostes. Per a fer-nos una idea, el programa inclou tot el que es fa a Vilafranca de forma estable i afegeix les activitats extraordinàries que vinculem directament a la capitalitat i que tenen un horitzó que va més enllà de la nostra ciutat.
- A banda de la comissió d’experts i les pròpies entitats, qui ha participat en l’elaboració del programa?Hi ha un comitè organitzador integrat per membres de l’equip de govern i tècnic de comunicació i cultura de l’Ajuntament. Aquest comitè ha anat donant el vistiplau als actes, al pressupost i al cronograma.- És diferent com s’ha organitzat Vilafranca respecte a com ho han fet anteriors capitals culturals?La participació de les entitats és habitual però, en altres casos, la major part de la organització dels actes ha recaigut en l’ajuntament. A Vilafranca, pràcticament la totalitat de les activitats provenen de la societat civil. Som una ciutat amb molta vitalitat i una estructura cultural molt potent. Tenim bons equipaments i perles com la Festa Major. Precisament, la Festa Major és un dels grans atractius del programa de la capitalitat. Però la mostrarem tal com és. El que sí que farem serà, ja a l’octubre (la Festa Major de Vilafranca és a finals d’agost), una fira de la Festa Major en la qual mostrarem tot el que hi ha al darrere. Hi haurà espardenyers, pirotècnia, informació sobre les entitats que fan possible la festa...- Com definiria el tarannà del programa? És el que esperaven "construir"?El que teníem clar és que no ens havíem de limitar a fer un parell d’actes grans que ens deixessin sense pressupost. Tot i que sí hi ha algun acte de molta envergadura, com la inauguració, l’estrena de l’obra ‘Vilafranca, un dinar de festa major’ del dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas, que tindrà lloc el 20 de febrer. Un altre dels criteris ha estat la voluntat de que quedés un pòsit cultural, un cop acabi l’any de la capitalitat. És el cas, per exemple, del que anomenarem Congrés de Filosofia dels Països Catalans, que s’està treballant estretament amb la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. No serà només un congrés que farà venir els experts a Vilafranca. Hi haurà un cicle de col·loquis, més planers, per incentivar la participació dels vilafranquins i penedesencs. I la idea seria constituir una càtedra de filosofia de Catalunya a Vilafranca. Fer una reflexió sobre el pensament català: existeix un pensament català? Hi ha una història de la filosofia catalana? També proposem un camp de treball internacional per recuperar el Claustre de la Trinitat, un espai que en el futur serà important per la vida cultural de la ciutat.- Com s’equilibra la diversitat dels actes?Tenim molta activitat que ja funciona. La Festa Major, les Festes de Sant Raimon (al gener), la Rua de Carnaval... En aquest darrer cas, per posar un exemple, aquest any desvinculem la rua de la resta de celebracions que fem habitualment a l’entorn de l’arribada del Carnestoltes. Enlloc de fer la rua el dilluns, com fèiem abans, aquest 2015 la passem al divendres següent (20 de febrer) i així obrim la celebració a la gent de fora de Vilafranca. Sigui com sigui, hi ha molta oferta, per als vilafranquins, els penedesencs i els que no ho són. Hem tingut una festa dels Tres Tombs especialment lluïda, amb la participació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, tindrem multitud d’accions relacionades amb les arts plàstiques, la biennal Ardhara amb més artistes, més participació de municipis i actes al carrer. El Firart, el mercat d’art que es fa cada any per recollir fons per la Festa Major, organitzarà una acció conjunta de més de 60 artistes a la Plaça Jaume I. Hi haurà una trobada gairebé internacional de bibliobusos, la trobada de la Federació d’Ateneus de Catalunya, el concert de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca amb la Simfònica del Vallès... El Most Festival Internacional de Cinema del Vi i del Cava i el Vijazz preveuen accions molt potents...
- Amb quin pressupost treballen?Hi ha un pressupost extraordinari de Cultura ja aprovat només per això, de 400.000 euros. Ara seguim buscant la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i de mitjanes i grans empreses. La Generalitat ja ens ha assegurat el seu suport, tot i que encara no podem dir quina és la quantitat. Pel que fa al sector privat, ens hem marcat un horitzó de 180.000 euros com a màxim. -- Què suposa per Vilafranca ser la Capital de la Cultura Catalana 2015? Serà un revulsiu molt important per a les entitats de Vilafranca. No només les culturals perquè entenem la cultura en un sentit ampli que també inclou àrees com l’esportiva o la juvenil. Crec que Vilafranca ha de ser conscient de la celebració de la capitalitat i això s’està treballant amb accions internes. Caldrà cuidar l’aspecte mediàtic i insistir en una idea que trobo fonamental: que el perfil de Vilafranca és el més adequat per ser una capital cultural. Les pròpies institucions s’han adonat d’aquest fet. Per un poble petit és massa difícil i, en una ciutat gran, la capitalitat cultural passa desapercebuda. Una capital de comarca com Vilafranca, amb un coixí que és la pròpia ciutat, la resta de l’Alt Penedès, la futura vegueria... té les dimensions justes sumades a una tradició molt potent. Hem de trobar el punt mig perquè la capitalitat sigui representativa, reforçar els serveis i, sobretot, aconseguir un pòsit per al futur. Esperem una assistència massiva de gent de tot arreu i els hi hem de mostrar la nostra cultura, el nostre patrimoni, que som una terra de vi. Tot això té un atractiu indubtable i ha de suposar un retorn econòmic pel territori.Vilafranca del Penedès agafa el relleu de Barcelona i, quan acabi el 2015, passarà el testimoni a la ciutat de Vic. Però capitals culturals ho han estat també ciutats tan diferents com Tarragona (2012), Escaldes-Engordany (2011) o Esparreguera (2005).
Vilafranca, Capital de la Cultura Catalana 2015
