Foto: 

Maite Gomà
Vista aèria de la plaça, diumenge

“We are the firm”

Contracrònica de la jornada de diumenge del Concurs de Castells
Marc Ortiz
,
09/10/2014
Fires i festes
Diumenge entro a la Tarraco Arena Plaça i abans d'accedir a la grada els de seguretat no em regiren la motxilla. Això em sorprèn perquè el dia abans, quan havia entrat a la plaça com a casteller, sí que me la van regirar. És el món al revés si ho comparem amb els esports. Ja tinc un argument irrefutable per dir que els castells no són un esport!

El Concurs és la diada on la competitivitat entre colles s'explicita en forma de punts. I això la fa diferent que tota la resta. La disposició del públic també afavoreix un clima diferent al de les diades convencionals. En comptes d'estar barrejats i passar inadvertits, aquí els espectadors tendeixen a seure agrupats tan aprop com sigui possible de la seva colla preferida. De la mateixa manera que es donen ànims als seus, per què no intentar menjar la moral als adversaris? Les grades no tenen res a envejar a les d'un camp de futbol. Però més enllà de la gent de l'entorn de cada colla, barrejats i escampats per tot arreu també hi ha persones neutrals que senzillament volen veure “l'espectacle casteller més gran del món”. És relativament fàcil sentir algú que li diu a la seva parella que “la torre de nou amb folre i manilles és més difícil que la torre de vuit sense folre, perquè la primera porta manilles. Aquests errors són en part gràcies als partidaris del folremanillisme. Si no hi entens, com més llarg sigui el nom, més difícil serà el castell... Si a les teles i ràdios sentissin dir torre de nou (a seques) i torre de vuit neta, els seria més fàcil detectar quin és el fet excepcional. La que afegeix un matís al castell habitual. Però això ja seria una altra història...

Els Castellers de Vilafranca arriben a la cita havent guanyat les sis darreres edicions. Això, per més bon cor que es tingui, és inevitable que faci una mica de ràbia. Segurament, tota persona relacionada amb el món dels castells que no fos dels verds tenia ganes que guanyés qualsevol altra colla. I això no és deixar d'admirar-los.

  • imatge de control 1per1

Les aficions de les grans aspirants al títol tenen característiques ben particulars. La dels Castellers de Vilafranca és la més nombrosa. Són els que han adoptat més obertament l'estètica esportiva, amb bufandes, samarretes i, com no, la polèmica lona gegant que desferma les ires de mitja plaça. La despleguen tot just després de descarregar cada gran castell i ho fan a una gran velocitat. Es nota que han entrenat i que no volen deixar de fer-ho (seria declarar-se vençuts pels xiulets), però tampoc no s'hi recreen gaire. Un any més em pregunto com ho fan per disposar de més d'un quart de l'aforament de la plaça. Si les entrades es posen a la venda el mateix dia, allà tenen habilitat algun sistema perquè a ells no se'ls pengi la pàgina i a la resta del món sí? Si tenen algun privilegi, se l'han ben guanyat, tu!

L'afició de la Colla Vella dels Xiquets de Valls és femenina en més d'un 75%. Les dones de la Vella podria ser el nom del grup d'animació. El seu estil és als antípodes que la gent dels verds. Aquí no hi ha banderes, només samarretes de la colla, i fa la sensació que si algú desplegués una bufanda rosada o tragués una trompeta, li seria retirada immediatament pel servei d'ordre i preservació de les essències.

La de la Colla Jove de Tarragona és una altra afició que omple en massa la seva porció de plaça. Opten per fer un mosaic amb cartolines liles. Com que són una colla que en general cau bé, ningú no els ho recrimina. Encara no han desbancat l'Imperi. Veurem què passa el dia que guanyin uns quants concursos seguits... La resta d'aficions són més heterogènies. En alguns casos, amb prou feines hi ha algun familiar que ha ajudat a penjar la pancarta que portaven els propis castellers. Que al futbol els futbolistes no pengin pancartes a la grada també és una altra prova que castells i esport no són el mateix. Ja en van dues, i sense buscar-les!

Però l'espectador més molest és un que no necessàriament està vinculat a cap colla. Són els hooligans, i són més hooligans que no pas seguidors del seu equip-colla. No desaprofiten cap oportunitat per deixar anar la mala baba acumulada. Curiosament, han evolucionat de manera totalment oposada als castellers. A les places ja quasi mai no es veuen botifarres. Ara han passat a la grada. Hi ha moments en què alguns estan a un pas de l'insult. De fet, la sort és que els insults no es fan de manera coral, encara. També en això els castells són diferents a l'esport. El tercer argument! On hem arribat, però? Per més Concurs que sigui, algú que sigui amant dels castells pot xiular qui celebra que acaba de fer un tres de deu o una torre de vuit neta? I si hem vingut a competir, quan una colla es proclama vencedora, no té dret a celebrar-ho? Es veu que no.

Tothom es pregunta quina colla guanyarà, amb quins castells... La meva primera pregunta és quan xiularan els verds per primer cop. I no em cal esperar gaire... Només entrar a plaça ja reben els primers xiulets d'un grup encara minoritari. Però el que fa saltar la primera xiulada massiva és la tradicional lona, que despleguen després de descarregar el quatre de nou amb l'agulla. Els hooligans ja han pres la temperatura als rivals. Per a uns, la lona cada cop farà més ràbia. Per a altres, els xiulets cada cop seran més injustos. Després d'una primera ronda impecable, per entretenir-me em faig una nova pregunta: quina colla caurà primer? Si hi hagués apostes castelleres, estic segur que aquesta seria de les apostes que donarien més rendiment econòmic.

Els hooligans, que de ben segur que no s'imaginen ni de lluny tota la feina que hi ha al darrere dels castells, tenen molt a aprendre de Manel Urbano, el cap de colla de la Vella, que després de desmuntar el quatre de nou net va adreçar aplaudiments als campions. M'hauria agradat que les dues colles haguessin completat el quatre de nou i hi hagués hagut un empat al primer lloc. No recordo que hagi passat mai i deu ser tot un mal de cap a l'hora de repartir els trofeus. Estava previst? S'hauria quedat la copa Vilafranca els anys senars i la Vella els parells?

  • imatge de control 1per1

La cerimònia de lliurament de trofeus ja me l'estalvio. Em consta que Vilafranca recollirà el trofeu amb tota la seva canalla i també intueixo que els hooligans no declararan cap treva. Què deuen pensar ens nens? Què els deuen dir?

I l'endemà, fotos a les portades dels diaris. Hem vist la primera diada amb tres castells de deu, però segur que molts es limitaran a dir qui ha guanyat i posaran qualsevol foto a la portada. Quin pot ser el criteri que fa que un diari esculli el quatre de nou amb l'agulla dels verds per a la portada? Són el mateix perfil de mitjans que diran que els Nens del Vendrell han quedat últims a la jornada de diumenge i es quedaran tan amples. Per ells, que hagin fet la millor actuació de la història és un tema menor... Per sort, els comentaristes de la Xarxa de televisions locals són dels que saben donar valor a les coses. M'agrada molt el seu estil.

Si d'aquí dos anys torno a entrar a la Tarraco Arena Plaça i no és amb camisa, abans de dirigir-me a la grada és molt probable que em regirin la motxilla per veure si duc bengales. Què tal una mica de pedagogia castellera des dels micròfons i menys incitació a fer-nos creure que estem davant de la mare de totes les batalles? La rivalitat i la competició? Tota i més! Però intentant que el Concurs que tant m'agrada no sembli un clip dels Cockney Rejects cantant “We are the firm”.

A

També et pot interessar