Foto: 

GU
Marcelo Desvalls és propietari del celler Viladellops

Marcelo Desvalls: “La carinyena o la garnatxa és tan del Penedès com del Priorat o l’Empordà”

El vi Turó de les Abelles 2013, de Finca Viladellops, premiat amb el Gran Vinari d’Or 2017
Gemma Urgell
,
18/10/2017
Menjar i beure
Arribar a Viladellops és com fer un viatge al passat. Una ermita, una torre de defensa, una casa pairal, vinyes i cases dels menestrals. És una de les finques més antigues del Penedès, sempre en relació amb el Castell d’Olèrdola. Allà ens espera Marcelo Desvalls, el propietari del Celler Viladellops. Embadalida amb la història de la finca, m’avança que ben aviat es podrà visitar també un museu amb tot de documentació sobre la seva família. I descobreixo que Viladellops té relació amb el Laberint d’Horta de Barcelona! Però bé, això ja ho explicarem més endavant…

- El vostre vi Turó de les Abelles 2013 acaba de guanyar el Gran Vinari d’Or, a més de ser premiat també com a Millor Vi Ecològic i Millor Negre de Guarda en la darrera edició dels Premis Vinari. Felicitats!
- Doncs sí, va ser una gran sorpresa, no m’ho esperava. Considero que fem la feina ben feta, però obtenir aquests premis entre tots els vins tan bons que s’elaboren a Catalunya… És un orgull, una satisfacció molt gran.

- Millor vi de Catalunya 2017, un vi negre i del Penedès. Però no es deia que al Penedès no s’hi fan bons vins negres?
Vins bons n’hi ha a tot arreu, i de dolents, també. Al Penedès tenim un territori molt ampli, amb zones molt bones per plantar negres, i zones molt bones per plantar blancs; zones perfectes pel macabeu, d’altres pel xarel·lo i, algunes per la garnatxa negra. Els negres s’han de plantar en aquests llocs concrets, perquè si vols fer un bon vi, cal que el raïm arribi a una bona maduració, que no sigui ni aspre, ni àcid. Que sigui rodó. Per fer això, no tot el territori del Penedès val. En el futur, caldria quadrar una mica més quines potencialitats té cada finca per a fer-hi un determinat vi. Avui en dia, hi ha negres molt bons al Penedès.

  • imatge de control 1per1

- I el Turó de les Abelles és un vi elaborat amb garnatxa. Tu sempre has defensat la tipicitat del territori: el xarel·lo, pels blancs; la garnatxa, pels negres. Però aquí al Penedès, sembla que la garnatxa no hagi de ser gaire ‘nostra’, no?
Aquí, al Massís del Garraf, que era terra de vinya per excel·lència, hi havia vinya plantada amb les varietats típiques de la conca mediterrània: garnatxa, carinyena, sumoll, xarel·lo, etc. Però amb la fil·loxera i la industrialització del Garraf i del Baix Llobregat, molts viticultors d’aquesta zona van abandonar les terres perquè no es guanyaven la vida i van marxar a treballar a les fàbriques. També, en aquella època, post fil·loxera, el sector del cava comença a tirar i els pagesos que van refer les vinyes, van plantar allò que era més fàcil de vendre: xarel·lo, parellada i macabeu. Llavors, aquelles varietats que hi havia aquí, com la garnatxa o la carinyena, es van pràcticament abandonar. En canvi, a la zona de l’Empordà o Tarragona, la industrialització no va arribar tan d’hora i el sector del cava no era tan potent. Per tant, van seguir amb garnatxes i carinyenes. Els pagesos d’allà van tornar a replantar amb les varietats que ells ja coneixien. Per això jo reivindico la carinyena i la garnatxa perquè és tan nostra com de l’Empordà o al Priorat.

- També defenses la diversitat del Penedès, la necessitat que es treballi la seva tipicitat.
La DO Penedès ja fa molts anys que està treballant en aquesta línia. Ja té una subzona en marxa, la de Massís del Garraf - Costers de l’Ordal; i té en fase d’estudi altres subzones. És que tenint un territori tan ampli, amb una alçada que va des dels 0 metres, a nivell del mar, fins als 800 i 900 metres; zones amb sòl calcari i d’altres d’argila, … Tot plegat fa que sigui un territori molt divers. Per això calen aquestes subzones perquè, per una banda donem més informació al consumidor i, per l’altra, en cada un dels territoris podrem plantar aquelles varietats que més adients. La conclusió final és que cal anar a buscar sempre la major qualitat en els vins.


Viladellops és un dels cellers que formen part de La Carretera del Vi

- Com a dinamitzador que ets del territori, crec que t’agrada el treball en xarxa, una mostra és la proposta enoturística de La Carretera del Vi, amb d’altres cellers. Ha canviat molt el sector del vi al Penedès, fa uns anys semblava que tothom mirés per ell…
- La fraternitat que hi ha hagut sempre entre cellers del Priorat, el seu companyerisme, no hi era fa uns anys, al Penedès. Per a mi, per Viladellops, tenir set o vuit companys, petits productors com jo, que facin la feina ben feta, recolza la meva labor. El que a mi em va malament i a d’altres també és que un celler faci 200.000 ampolles de vi dolent amb l’etiqueta de la DO Penedès. Però que n’hi hagi molts que facin la feina ben feta, recolza el Penedès. El Penedès té petits productors i grans productors i, els grans, cada cop més treballen en cooperació també amb els petits. I això és positiu. Aquella sensació d’abans de que si el meu veí ven una ampolla, no la vendré jo, ha passat a la història. Si tots fem bon vi, vendrem les dos ampolles i ajudarem a un tercer perquè també la vengui.

- El consumidor de vins, també ha canviat? 
Ha canviat molt. Quan vaig començar, un dels consells que em van donar era que havia de tastar molt: cursos, viatges, etc. per tal de poder obtenir un criteri propi, un estil de vins en el qual m’hi sentís còmode. M’agraden els vins fins, suaus, frescos, tanicitat rodona, … Al 2002 o 2003, el concepte de vins era totalment oposat a això: vins molt concentrats, sobremaduracions, Priorats molt consistents, molt estil Parker. Jo feia vins més afrancesats i em costava que el consumidor els entengués. Al final, però, ara resulta que el consumidor busca vins que es puguin acabar, que es puguin gaudir, que es beguin tota l’ampolla. És que el vi és per gaudir-lo, per acompanyar un menjar, uns formatges, una conversa.

Seguim caminant i em mostra el museu destinat a la seva família i que es podrà visitar properament. Desvalls, família de nobles i cavallers, amb personatges vinculats a la història de Catalunya, lluitant en exèrcits de reis com Carles III, o formant exèrcit per combatre el setge de Barcelona al 1714. És en aquest museu on em sorprèn una fotografia del preciós Laberint d’Horta. Desvalls m’explica que allà hi va fer la comunió, que era propietat de la seva família fins que va passar a ser de l’Ajuntament de Barcelona, als anys 70.  I, com aquesta, moltes altres històries d’avantpassats amb el cognom Desvalls es podran visitar en aquest museu.

 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar