Ariadna Caballero
,
03/03/2017
Música

Derrumband: "Més que un estil, reivindiquem una època, la rumba com una manera de viure"

La banda penedesenca recupera de l'oblit la Barcelunya de Gato Pérez en un disc carregat d'històries vigents quasi 35 anys després

Foto: 

Cedida
'A Barcelunya' recupera els temes del què va ser l'únic disc en català del Gato
Ens conviden a treure el cap en un dels darrers assajos abans de l'estrena del dia 4 de març al Trdicionàrius. Van arribant músics i més músics carregats amb els instruments. Mentre munten ens asseiem a parlar amb l'Oriol Pidelaserra, director musical, en Nico Ramírez, trompeta, i el Dani Sáez, corista. 'A Barcelunya' és el tercer disc dels Derrumband, un disc que farà reviure la música de Gato Pérez als escenaris. De fons teclats, vents i guitarres comencen a fer de les seves.

Us deixem banda sonora per llegir l'entrevista!

- Què us va portar, ara fa 10 anys, a fer rumba als escenaris?
Nico Ramírez: Un encàrrec

- De debò?
NR: Sí, sí, uns amics van dir "volem fer una festa rumbera en un local, a Castellbisbal però enlloc de punxar música volem que vingui algú a tocar".

- I a qui van anar buscar? Perquè no éreu grup ni res llavors, clar.
NR: Em van dir "Eh Nico, per què no veniu uns quants a tocar?" Vaig parlar amb l'Oriol i em va dir, "va, jo preparo uns temes si tu em busques músics". I així va començar!

- I no t'hi vas posar per poc!
Oriol Pidelaserra: Aquell dia no érem tants!

NR: No, però 10 potser sí! Dos cantants, dos percutas, bateria, vents... Ven tu, ven tu, el otro, el otro...

- I tothom va dir que sí!
OP: Teníem dos o tres temes assajats i vam tocar un parell d'hores!

NR: Allò, en pirncipi, naixia i moria allà. Després ens van dir de tocar a La Moderna. I vam assajar una mica més. Aquella nit, fent copes després del concert, una amiga de Vilanova va dir "tios, heu de venir a Vilanova a tocar!"

OP: Sí, sí, no anàvem amb cap mena de pretenció de muntar un grup, la veritat, i a partir d'aquí vam anar estirant el fil... Aleshores no fèiem encara temes del Gato.

- I com s'ho va fer el Gato per encisar els Derrumband?
OP: Jo crec que són moments vitals en què connectes amb una història, uns temes, unes lletres i una cosa rumbera una mica cràpula.

NR: Gamberra.

OP: "I el Gato no portava mai pitos?", ens vam preguntar. "A veure si trobem algun disc amb pitos (vents)". I vam trobar l'homenatge de la Plateria. "Ostres, aquesta és la onda que ens mola!"

- El primer disc, amb temes del Gato, el vau titular 'Y los amigos de siempre'. Qui són aquests amigos?
OP: Això ve d'un tema del Gato, 'Ebrios de soledad' i los amigos de siempre són els que freqüentàven la Zeleste.

NR: Els cràpules.

OP: El salt va venir quan el Dani Txarnego va saber que fèiem repertori del Gato i sense ni tan sols conèixe'ns ens va proposar fer un disc homenatge. Era l'època del MySpace! El Pep Lladó, que havia sigut pianista del Gato, també ens va apretar per gravar un disc.

- Vaja, que l'entorn del mateix Gato Pérez us hi va portar.
NR: Sí, per això 'Los amigos de siempre'. Allò ens va fer conèixer músics i amics del Gato que nosaltres no coneixíem, era una altra època.

Dani Sáez: I això ens va portar al Rafa Moll, amic i productor del Gato i programador de la Zeleste, al Manel Joseph, cantant de la Plateria, i se'ns va anar afegint gent.

- Us vau convertir en una reivindicaicó de Gato Pérez com a essència de la rumba catalana, doncs?
OP: Ostres, és que això de la rumba i les etiquetes... és molt delicat. Reivindiquem el Gato i reivindiquem una època, la Plateria, els músics i el que passava a Barcelona en aquella època, més que la rumba en si o el Gato com a rumbero. Una idea rumbera en el sentit més ampli, com una manera de viure, d'entendre les coses, de plantejar un repertori, un concert i una música, però no en el sentit de buscar l'estil pur.

- Jo, en canvi, tinc la sensació, quan us escolto, que això és una rumba més de l'època, més pura, i no tant l'estil actual que ha anat mutant.
OP: Identifiquem rumba amb uns sons: palmes, bongo i guitarres, els ventiladors. La guitarra és un ingredient de l'amanida molt característic i les potenciem bastant als discos i per això tenen aquest aire que dius "ostres, això és rumbero!, aquests no estan fent aquesta cosa tan mestissatge, estan més tirant a l'antiga". És molt cert. Però un rumbero de pro et dirà...

NR: Ui, això no!

OP: Fem el punt mig que ens sembla adequat i que ens va bé. Amb nosaltres hi ha el David Torres que és un rumbero de tota la vida i alguns arranjaments seus sonen més rumberos, més encara.

- És possible sentir rumba i no ballar?
NR: El dissabte t'ho direm!

DS: Per mi no, a mi se'm mouen els peus de seguida, però cada ú...

OP: Costa una mica eh. La rumba des del punt de vista més llatí, més a prop de la salsa, jo crec que a casa nostra costa, som bastant terraquis.

DS: Som molt binaris.

Ens falta un meneo, vaja!

- Primer disc, Gato Pérez. El segon, temes propis. I aquest tercer torneu a Gato Pérez.
DS: Aquest és tal qual tot un disc de Gato Pérez.

NR: És un disc que estava com perdut.

OP: És una mica una raresa, amb tots els temes en català.

NR: És un projecte xulo, fer-lo reviure i té molt de sentit.

OP: El primer disc, a part d'un tema nostre, era tot del Gato però temes que hi van anar a parar fruit de l'atzar, de la construcció de la banda. Al segon disc vam fer tot temes propis i un tema del Gato com a tancament de cercle. I aquest és una altra història, és revisitar un disc sencer del Gato, homenatjar aquell disc fent fins i tot cameo en el nom. El disc del Gato del '83 es diu 'Flaires de Barcelunya' i a aquest n'hi diem 'A Barcelunya' que ve a ser una tornada a Barcelunya. De fet, és dels discos menys rumberos del Gato, més eclèctic. El Gato ja era un rumbero sui generis, perquè això que dèiem de la guitarra, en els seus discos no hi és pràcticament mai aquest ventilador. Ell ja feia mestissatge. Nosaltres l'hem portat encara a un terreny més eclèctic perquè aquí sí que hi ha temes en què ens en anem de la rumba del tot. El farà més atractiu. Els altres dos discos, fent una mica d'autocrítica, tenien un punt...

NR: Monòton.

OP: La secció rítmica era bastant la mateixa fórmula tot sovint. Que la mateixa música ja t'hi porta, però si pots variar sempre es fa més agradable, i estem apostant per aquesta idea.

- Una nit a la Zeleste, un concert al Tradicionàrius o una nit de Festa Major?
NR: Doncs mira, jo et diria una nit a la Zeleste, que no hi vaig poder ser!

DS: Una nit al primer Zeleste, on s'ha de firmar?

OP: Si poguéssim anar a la Zeleste...

NR: A tocar o de festa?

OP: A tot plegat!

- Què veurem en aquest directe que estreneu dissabte?
NR: Moltes coses noves.

OP: Noves per nosaltres i també per la gent que ens ha vist, perquè estem treballant la posada en escena amb un director artístic, cosa que no ho havíem fet mai. Hi haurà de tot, tot el que ha anat passat al disc; un tema amb dos violins, un tema amb big band,...

NR: I els convidats!

OP: Aquesta és una cosa molt ben parida d'aquest projecte. El Belda, en Xavi Ciurans de Gertrudis, el Dani Txarnego, el Manel Joseph de la Plateria, el Rafalitu Salazar, l'Arnau Galofré que estava als primers bolos, ara viu fora, i vindrà expressament...

- Vindreu per aquí?
NR: Al Penedès? Crec que sí!

DS: Segur... ament! I ho esperem molt!

NR: Mm... el públic estarà assegut.

- Oh! Com?!! Dissabte també?
OP: Sí, com a presentació sí.

NR: És el primer cop a la història que molta gent es pensa que ve a ballar i...

DS: Serà sorpresa per a molta gent que ens coneix. És una altra manera de mirar-nos.

NR: El director artístic ha fet una història, hi ha una dramatúrgia.

OP: El disc dóna molt de si, és molt gràfic. Narra aventuretes, et narra la història de l'hereu de Can Bruguera, fill d'una família amb peles que s'ho gasta tot de festa...

DS: Hi ha personatges, i ve a ser un viatge per Barcelunya.

OP: Jo espero que la gent no aguanti asseguda. Voldrà dir que ha anat bé. Derrumbarem el CAT! Aquest és el lema!

- Ara que heu reinterpretat el disc, com l'interpreteu el terme Barcelunya?
OP: El disc parla d'aquesta Barcelona centrifugada, d'extraradi, que és Barcelona però és el Maresme, el Vallès, el Llobregat,... el disc fa un viatge per la zona. Hi ha moltes coses de les què parla el Gato de l'època que poden semblar caducades, parla del Naranjito, dels morenos del Martínez, i parla d'immigració, d'una Barcelona sobreexplotada,

DS: de la indústria contaminant,

NR: de com de dur és ser músic,...

OP: Hi ha coses que són atemporals i les que no ho semblen...

  

Més informació: 

Els Derrumband estrenen 'A Barcelunya' amb un concert al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia el 4 de març.

www.derrumband.com

També et pot interessar