Foto: 

Cedida
Subirana al petit estudi que té a casa

Roger Subirana: “‘The Round Dimension’ és el meu treball més madurat’

El compositor vilafranquí acaba de treure al mercat el seu novè disc en solitari
Goretti Martínez
,
01/02/2017
Música
Fa uns dies, el Roger Subirana escrivia a la seva pàgina de Facebook: “Hi ha una cosa que sempre ha estat viva dins meu: la il·lusió i la necessitat de treure tot el que porto dins mitjançant la música. Amb ‘The Round Dimension’ sento que he tancat una etapa”. El compositor, músic i productor musical vilafranquí acaba de treure al mercat el seu novè disc en solitari, un treball complex i divers que manté la seva personalitat i els trets que sempre l’han diferenciat de la resta. El piano es converteix en el principal protagonista del disc, tot generant sonoritats inimaginables al seu voltant. Subirana, que s’autodefineix com a compositor musical i fonètic, ha tornat a jugar amb els sons i a presentar-nos-els amb el seu estil impossible de classificar. Us conviden a descobrir les seves cançons tot conversant amb ell.
Sobre el disseny: “És com si poguéssim guardar la música en bombolles que esperen ser explotades per ser escoltades”

- Com definiries ‘The Round Dimension’?
‘The Round Dimension’ és un disc que engloba un conjunt de peces musicals, composades durant quasi bé quatre anys, que explica diferents històries.

- Quines diferències té respecte els teus anteriors treballs?
Més o menys segueix la línia dels anteriors. Música instrumental, on en algunes peces la veu és utilitzada fonèticament sense cap més significat que la seva musicalitat. Però, si he de destacar alguna cosa diferencial, parlant de producció, diria que es tracta del treball més madurat. Això ha estat possible degut a estar molt més temps treballant en la post-producció de les cançons, mescla, mastering, etc ... També afegir que, en aquest CD, un dels instruments protagonistes, sense dubte, és el piano.

- A ‘The Round Dimension’ hi ha molts estils diferents. Com has treballat per donar-li forma al disc?
Com bé comentes, en el disc cohabiten moltíssims estils diferents. D'alguna manera, volia aconseguir tanta diversitat que semblés un recull de diferents autors. Això sí, sempre intentant que hi hagi una essència comuna "bandasonorística".  Quan he tingut totes les composicions fetes, llavors ha estat quan li he donat la forma definitiva. Estudiant l'ordre i la cadència. I decidir els tempos del disc tenint en compte si els temes són ràpids, lents, experimentals, intimistes, etc...

- Parla'ns dels teus col·laboradors en aquest treball.
Bàsicament han estat dos. L'Esther López a la veu en vàries composicions i l'Andreu Machuca posant guitarres elèctriques a ‘Spheres’.  Cal dir que com les lletres són fonètiques i no volen dir res, són difícils d'explicar o escriure a algú per a que les canti. Però l'Esther, a part de que m'aguanta com a marit, té molta paciència i ja em coneix l'estil després de tants anys… (riu)
Per altra banda. He treballat fent demos per a empreses de software musical que, com a contrapartida, també m'han ajudat amb l’aportació de molts dels seus productes perquè els pugui utilitzar. Per exemple, cellos, violes, violins i pianos de fluffyaudio.com o llibreries de veu de la cantant Clara Sorace produïdes per l'enginyer de so i productor Italià Stefano Maccarelly.



- I el disseny? Com ha estat aquesta part?
Ho he fet jo mateix. Recopilant diferents imatges amb llicències lliures (pixabay.com) i altres pròpies per a crear tota la part d'imatge i portada. La bombolla és una metàfora del lloc on es produeix la trobada entre el compositor i la persona que escolta la composició. D'aquesta manera és com si poguéssim guardar la música en bombolles que esperen ser explotades per ser escoltades. Així doncs, cada composició és una d'aquestes bombolles metafòriques.

- Has compaginat la creació del disc amb altres feines. Com es porta, això?
La veritat és que això és una de les coses més difícils de portar. Imagina que t'agrada córrer, però treballes com a monitor en un gimnàs fent classes. Pots imaginar que quan arribes a casa, tot i tenir ganes de fer el que t'agrada, estàs cansat ja que portes fent-ho tot el dia. Doncs una mica és el que em passa. Per aquest motiu també trigo més a treure endavant les produccions pròpies. La part bona, com ja he comentat abans, és que tot és molt més madurat i elaborat. I això, en el resultat final, també es nota.

- A banda del disc, la teva música està molt sol·licitada a plataformes Creative Commons. Com funciona la teva aportació a aquest tipus de plataformes? Quins camins segueix la teva música en aquest cas?
Potser no sigui l'ideal, però en el món en què vivim és una sortida bastant justa per als músics. En el meu cas, amb la música disponible a plataformes com Jamendo.com, la premissa és que pots descarregar i utilitzar la música per al que vulguis sempre i quan no la reutilitzis de forma comercial o per treure partit econòmic. En aquest cas, s'haurà d'adquirir la llicència corresponent.

 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Pàgina web de Roger Subirana
La presentació del disc a Vilafranca del Penedès té lloc el diumenge 19 de febrer a les 19h a El Bosc Encantat.

A

També et pot interessar