Foto: 

@femunte
Aka Modesto intervé l'espai públic de la ciutat de Lleida

Aka Modesto: "Quan pintes una obra al carrer, deixa de ser teva"

L’artista lleidatà agafa matalassos del carrer i els pinta per crear sinergies a la ciutat
Helena Martín
,
23/11/2020
Arts
"La policia vol arruïnar la meva carrera artística", hi diu en un dels matalassos que ha pintat Aka Modesto. Recentment la ciutat de Lleida s'ha convertit en un aparador d'art urbà en forma de matalàs, ja que aquest artista lleidatà s'ha proposat intervenir l'espai públic com a crítica a un model de municipi que genera residus constantment.
Faig art a l’espai públic sense permís i sense cap mediador que pugui modificar la meva idea inicial

El jove, que creu en la interactivitat de l'art del carrer, forma part del col·lectiu Promethea, que inaugurarà una exposició col·lectiva el febrer del 2021.

- Quan comença la teva vida com a artista?
Vaig començar a pintar fa molt poquet, vaig fer un taller de stencil, plantilles que retalles i en què pintes a sobre. Això va ser el 2019 i després he participat en diversos projectes i he treballat pel meu compte. Treballo de manera autodidacta, he anat investigant sobre diferents tècniques artístiques i m'he anat descobrint a mi mateix en el món de l'art.

- Una de les teves últimes apostes és la de pintar en matalassos que trobes pel carrer. Com va sorgir aquesta iniciativa?
Això dels matalassos va començar el juliol, vaig tenir un problema judicial per pintar a l'espai públic, i vaig haver de buscar una alternativa per continuar pintant al carrer, però de manera alegal, que no suposés un delicte. Vaig trobar els matalassos com un suport per pintar-hi, perquè és una deixalla i no fas malbé res. M'agrada la poesia i els aforismes, i va ser una via d'escapament de pensaments i coses que tenia al cap. A més, és una crítica a la ciutat i als residus que genera constantment.

 

 Els matalassos del carrer són la superfície on pinta l'artista per evitar multes. | Foto: Cedida.
- La teva obra té molta reivindicació, tant de forma explícita a través de missatges com implícita en els materials que utilitzes...
La manera com transmeto les idees és horitzontal, poden arribar tothom. Reivindico que amb molt poc material puc crear una cosa que arribi a molta gent. Avui en dia una llauna d'esprai costa tres euros, és un material molt barat i molt útil, no es necessiten anys d'experiència ni permisos.

- Per què fas art a l'espai públic?
Faig art a l'espai públic i, a més, sense permís, de manera unilateral, sense cap mediador pel mig que pugui condicionar o modificar la meva idea inicial. Penso que és més important el missatge que deixo que no jo mateix com a missatge. Jo deixo la peça, a vegades la firmo i altres no, la gent la veu, se la pot fer seva i la pot entendre com vulgui. A vegades deixa de ser important el missatge i ho és més l'espai on pintes el missatge.

- En el món de l'art, de fet, sovint es necessiten padrins i es monetitzen les obres. També et queixes d'això?
Completament. L'any passat vaig estar a la inauguració d'un espai expositiu a Portugal i el director em va dir que el món de l'art és una màfia. Per entrar-hi necessites tenir un suport important des de darrere. Jo l'únic suport que he tingut ha estat el d'amics que han volgut pintar amb mi i m'han passat llibres i informació, i a partir d'aquí he anat creixent. Jo mai m'he format com a artista, va sorgir una catarsi dins meu que em va permetre treure tot el que tenia dins.

- Ara, si no tens formació, és més fàcil fer art?
Les eines estan disponibles. És deixar de ser un subjecte passiu i ser-ne un d'actiu. Normalment rebem informació des dels mitjans de comunicació i els grans monopolis, l'analitzem i li fem cas. És aturar aquesta informació, plantar-te i dir: ara sóc jo qui deixo el missatge.

- D'entre els teus missatges trobem molta queixa política. Vas dibuixar el Miquel Buch amb un: "hòstia, pilotes".
La plantilla de Miquel Buch sortia sense l'ull pintat i algú altre la va modificar, va intervenir la meva obra. Ho valoro molt, ho he après al cap d'un temps pintant al carrer. Quan pintes una obra al carrer deixa de ser teva, t'has de desprendre d'ella perquè el que li pugui passar forma part de les sinergies que porta la ciutat.

 

 Miquel Buch és un dels protagonistes de l'art del lleidatà. | Foto: Cedida.
- La ciutat de Lleida té molt moviment artístic al carrer?
N'hi ha. No és la gran capital catalana de l'art al carrer, però hi ha col·lectius que ho treballem. Jo mateix formo part del col·lectiu Promethea, una associació cultural d'artistes de Lleida. Al febrer farem una exposició col·lectiva a l'espai Cavallers, que portarà el nom de 'Murs i a la gàbia'.

Més informació: 

A

També et pot interessar