Cristina Mongay
,
14/06/2018
Arts

Promethea: “Cal renovar el teixit artístic lleidatà, fer-lo de tothom, especialment dels joves”

Promethea és una nova i dinàmica associació cultural de joves de Lleida
Promethea

Foto: 

Surtdecasa Ponent
En Josep Maria Monrabà i en Joan Giralt durant la nostra entrevista
Qui diu que els joves no senten passió per l’art i la cultura, que no s’emocionen davant d’una pintura o una fotografia, que no tenen idees i enginy per donar el tomb al teixit cultural establert? L’Associació Cultural d’Artistes Promethea, que va néixer a la ciutat de Lleida el gener passat, és un bon testimoni del pols artístic que batega amb força al cor de Ponent. Actualment, Promethea està formada per un grup de nou joves de Lleida, un conjunt de promeses artístiques que han vingut per quedar-se i que, tot i la seva joventut, tenen molt clar què volen i on han d’arribar. Parlem amb dos dels seus membres fundadors, en Joan Giralt i en Josep Maria Monrabà!

- Com neix Promethea?
- Joan Giralt: Promethea creu que a la ciutat de Lleida hi falta moviment artístic, i que el poc que hi ha no té suficient visibilitat. El projecte arrenca amb aquest ímpetu, reafirmant que aquí hi ha gent vàlida, no només fora de Lleida o a Barcelona. Promethea és una aposta pel talent lleidatà.

- Qui forma part de l’Associació Cultural d’Artistes Promethea?
- J. G.: Neix a partir de sis estudiants de l’Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol. La majoria venim de la il·lustració. Com que no veiem una sortida sòlida en acabar la nostra formació, va ser una alternativa.
- Josep Maria Monrabà: Vam estar quatre anys a l’Escola, però a partir del segons ens vam adonar que, al finalitzar la formació, era molt difícil trobar vincles per seguir treballant en el món artístic. Així que vam decidir crear-los nosaltres mateixos, i apostar per un projecte propi. Amb Promethea volem oferir, a la gent jove de l’entorn de Ponent, seguir connectada amb el món de l’art.

- És complicada la inserció laboral en el món de l’art, tant teòric com pràctic, ja que el consum d’aquest vessant cultural encara es fa en comptagotes per part de la societat.
- J.G.: Vivim en una ciutat en què les galeries i els centres expositius no abunden, i les poques que hi ha són privades o tenen un tarannà més tradicional i tancat. Nosaltres en un futur, volem obrir un espai al públic on exposar els treballs dels associats, individuals i col·lectius. Cal renovar el teixit cultural i artístic lleidatà, fer-lo de tothom, especialment dels joves!

- On us agradaria situar el vostre ‘centre d’operacions’?
- J. G.: De moment, estem rehabilitant un espai a l'Avinguda de Catalunya, i possiblement sigui un dels punts on es pugui trobar l’associació.

- Ara per ara, quants associats sou?
- J. G.: Actualment som nou, sis vam engegar el projecte i tres s’han unit al llarg dels mesos. Estem molt contents perquè tots plegats tenim moltes ganes de què això funcioni. Òbviament, cal el compromís total de tots els membres, ja que el projecte tot just ha arrencat.
- J. M. M.: Esperem anar creixent, de mica en mica, incorporant nous membres!

- Per què vàreu escollir aquest nom?​
- J. G.: ‘Promethea’ és una novel·la gràfica d’Alan Moore, J. H. Williams III i Mick Gray, i gira al voltant d’una heroïna que defensa el món de les idees. Justament quan estàvem gestant la idea de fundar l’associació, jo l’estava acabant de llegir i un company la començava, i tot plegat va ser una bona casualitat. ‘Promethea’ és un bon nom que representa els nostres objectius.

- Quins són els vostres objectius?
- J. M. M.: La nostra idea és que la generació jove d’ara (la d’inicis dels 90’) pugui mostrar i consolidar la seva trajectòria artística a Lleida. Volem donar visibilitat al que està fent la nostra generació.
- J. G.: També que la gent s’hi vegi identificada i que el seu projecte professional pot tenir, amb Promethea, molta més visibilitat i contacte amb el públic.

- Parlem d’art, què és per vosaltres? Per què el voleu reivindicar?
- J. G.: Per mi ho és tot! Qualsevol acció que tingui una repercussió, a banda de la mateixa acció, és art. Trobo molt d’art a la invenció, la tecnologia, etc. Fonamentalment és un mitjà d’expressió, clar i sense filtres. També té una finalitat estètica i és una constant evolució.
- J. M. M.: L’art és la manera de transmetre idees, sensacions, emocions i plasmar-les, sempre buscant un objectiu ja sigui la crítica, la conscienciació, etc.

- L’art també és un canal de reivindicació potent, encara que el poder això no ho entengui...
- J. M. M.: Sense cap mena de dubte!
- J. G.: L’art és una expressió lliure de filtres, perquè les veritats són les que són, per molts ornaments que hi vulguin ficar per tapar-les.

- Al llarg de la vostra formació, o haver-la acabat i a l’hora de cercar feina, us heu plantejat marxar fora de Lleida?
- J. M. M.: Sí! Però clar, és molt personal! Hi ha molta gent que ho ha fet, però tampoc els hi ha regalat res. I hi ha que, tot i l’amor-odi que té per la ciutat, s’ha quedat aquí. Crec que una bona opció és quedar-se per intentar provocar aquí el canvi artístic que desitgem.
- J. G.: El fet de tenir la família aquí, i haver nascut aquí, és un plus per quedar-te, o per tornar. Actualment, jo no em plantejo marxar, però la vida dóna moltes voltes i no saps mai quin camí hauràs de seguir. I més en l’àmbit artístic, perquè si et mous, et saps moure i tens sort, pots triomfar arreu.

​- Teniu pensades algunes accions pròximes, ja sigui amb Lleida com a teló de fons, o al territori?
- J. M. M.: Fonamentalment, tenim tres projectes entre mans. D’entrada hem creat un grup de treball amb el qual fer unes publicacions que tractin la panoràmica cultural de la ciutat, en clau de crítica constructiva.
- J. G.: Entre altres aspectes, volem posar sobre la taula com estem, cultural i artísticament, a Lleida, i perquè no hi ha la potència artística que desitjaríem. Tenim pensat realitzar una exposició col·lectiva que tractarà racons icònics de Lleida poc coneguts, o que passen desapercebuts, més enllà recursos típics i tòpics com la Seu Vella o el caragol. Per altra banda, seguirem lluitant per aconseguir un laboral on treballar conjuntament i on ens pugui venir a conèixer en directe el públic.
- J. M. M.: En tot cas, amb Promethea, els fundadors tenim ara mateix una responsabilitat extra, que és fer rutllar l’associació i consolidar-la. De manera que, si en un futur l’hem de deixar, que segueixi amb força!

- Quina relació té Promethea amb altres associacions artístiques de Lleida i territori?
- J. G.: Quan va començar a gestar-se la idea de fer l’associació, ens vam plantejar unir-nos com a col·lectiu a alguna de les associacions ja consolidades de Lleida. Però vam descartar l’opció perquè les arts que es tracten en aquests sectors són més aviat més tradicionals –pintura, dibuix, escultura, etc.– que els que nosaltres treballem –il·lustració, etc.– Preferim autogestionar-nos, en definitiva, perquè és positiu ampliar el gruix d’associacions artístiques a Lleida; com més, més moviment!
- J. M. M.: D’aquí un o dos anys, quan estiguem més consolidats i tinguem obra en comú, si ho veiem convenient, seria interessant fer algun projecte col·laboratiu amb altres associacions artístiques o fora de l’àmbit artístic.

- Creieu que la gent sent respecte davant de l’art?
- J. M. M.: Crec que hi ha un problema greu d’educació artística. Quan ets petit, ben aviat t’aparten de l’art i quan ets adults, aquest desarrelament encara és més greu. Així es creen barreres que faran que no s’entri a un museu o galeria.

- Però, tot això, la gent al·lucina quan veu creació artística en directe, per exemple, quan un artista pinta un graffiti.
- J. M. M.: Una manera de connectar més amb la gent que ha perdut el contacte amb l’art, des de l’associació, el que tenim pensat és donar un servei per explicar que volen transmetre les nostres obres. Cal explicar millor, o traduir els conceptes en les exposicions, perquè tothom les pugui gaudir.

- Envieu un missatge als nostres lectors i lectores.
- J. G.: Les ganes no han de defallir mai! Quan es té una idea al cap s’ha de lluitar per fer-la realitat, per molt que hi hagi obstacles. Perquè te n’adones que potser la teva idea és un estímul comú amb altres persones. Cal sortir de l’individualisme i mirar de sumar esforços entre iguals.
- J. M. M.: Promethea és un projecte comú que té moltes motivacions i ganes de fer-se gran. També de poder deixar una marca en aquesta ciutat, poder-la ajudar a través de l’art i transmetre els valors molt necessaris que transpira la cultura.

Més informació: 

També et pot interessar