Jump to navigation
Començarem la ruta a Ivars de Noguera, on arrenca un ampla pista en direcció cap al pantà. Trobarem cartells indicadors de color verd al llarg de la ruta, així que no té pèrdua si anem sempre circulant per la pista principal
La primera parada d’aquesta ruta la farem al poble de Boix. Avui en dia aquest poblet està abandonat, i havia format part del municipi de Tragó de Noguera juntament amb Blancafort, Canelles i Alberola. De tots aquests pobles només el darrer està encara habitat. Veureu que de Boix no en queda gaire cosa dempeus, però l’església de Sant Julià sí ha estat restaurada. L’església romànica, un entorn de muntanyes... realment sembla que estiguem al Pirineu!
Continuem per la pista principal en direcció nord, i poc després de deixar enrere Boix ja tindrem les primeres vistes sobre l’embassament de Santa Anna. Aquest embassament és un dels que podem trobar a les comarques de Ponent, i és el que abasteix el Canal de Pinyana, obra que serveix per regar bona part de les terres del Segrià i portar aigua de boca fins a la ciutat de Lleida. De l’aigua d’aquest pantà, doncs, en depenen més de 100.000 persones.
La ruta transcorre en tot moment per pistes ben amples, però haureu de vigilar perquè és fàcil trobar-nos amb vehicles de motor recorrent la zona. Sobretot a la tardor, els contrastos cromàtics que trobarem al llarg del recorregut atreuen multitud d’excursionistes (a peu, en bici o motoritzats) que gaudeixen d’aquest entorn preciós.
Més endavant, seguint els cartells indicadors, la pista es transformarà en un petit corriol que seguirem fins que ens veiem obligats a baixar de la bici. Aquí iniciarem un curt tram a peu que ens portarà fins a les restes de Tragó de Noguera, un poble que s’aixecava a la riba del Noguera Ribagorçana i que l’any 1960 va haver de ser abandonat perquè va quedar sota les aigües quan va construir-se el pantà. Havia sigut un poble dedicat a l’agricultura i que al segle XIX disposava d’unes salines. Com podreu comprovar, avui en dia poca cosa queda del poble, tot i que encara podreu trobar, entre la runa i la vegetació, restes de l’absis de l’església de Tragó.
Perquè pugueu veure com era Tragó de Noguera, us deixem aquí unes fotos antigues del poble. Realment era un poble ben bonic a la riba del riu, del que avui no en queda pràcticament res. El “progrés” el va enfonsar sota les aigües.
Acabada la visita a Tragó, iniciarem el retorn cap a Ivars de Noguera desfent el camí que hem recorregut fins aquí, però farem una petita variant per visitar les restes del monestir de Santa Maria de Vallverd, a uns dos quilòmetres de Tragó. Igual que els coneguts monestirs de Poblet o Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vallverd pertanyia a la poderosa orde del Cister. Documentat des del segle XII, Santa Maria de Vallverd posseïa àmplies terres de conreu en aquesta zona, que avui es troben sota les aigües del pantà. El monestir va estar actiu durant segles, però hi ha documents de principis del segle XVII que ja certifiquen el seu estat ruïnós.
Tot i el seu estat actual, cal reconèixer que el conjunt monumental és espectacular, més encara si ho amanim amb el magnífic entorn natural que envolta el monestir. I amb la vista posada al cim de la muntanya dels Picons –una de les emblemàtiques de la zona-, desfarem el camí recorregut per tornar al punt d’inici de la ruta.
Dades tècniques:
Dificultat: mitjana.
Horari: 4 hores, parades a banda.
Desnivell positiu: 700 metres.
Distància: 35 quilòmetres.
Època: podeu fer-la tot l’any, però penseu que a l’estiu pot fer molta calor. En aquest cas, sempre podem banyar-nos al pantà. La tardor és sens dubte la millor època per gaudir dels colors de les fulles.
Observacions: Cal portar la bici en condicions, menjar i aigua. Vigileu amb el trànsit, ja que podeu trobar vehicles a motor. Si voleu el “track” de la ruta podeu clicar aquí.
Si vols saber una curiositat d'aquesta ruta visita el blog TREPITJANT TERRITORI!
