Foto: 

Cedida

Un passeig per les curiositats històriques de les comarques de Ponent

Us proposem un viatge pels racons més curiosos de les Terres de Lleida
Jordi Vives
,
27/05/2015
Entorn
Les Terres de Ponent formen una de les vegueries més extenses de Catalunya: sis comarques, sovint poc valorades, tant a fora com, a vegades, per la pròpia població. És per això que recollim algunes de les fites que val la pena conèixer i que fan encara més especial el nostre apreciat Farwest. Parlem de curiositats històriques i estem segurs que algunes us sorprendran.

El canal de regadiu més antic de Catalunya

El canal de regadiu més antic de Catalunya es va començar a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, va permetre la construcció d’una sèquia, que posteriorment es va estendre fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida en va assumir el control l'any 1229 fins a l’any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951). Actualment proporciona aigua potable als 150.000 habitants dels 13 municipis del Segrià i té un recorregut de 70 km.

 

Lleida, la única ciutat de Catalunya que disposa de dues catedrals.

La Seu Vella de Lleida es va construir l'any 1203 per Pere de Coma, la catedral és d'estil romànic, tot i que a l'interior hi ha presents elements d'estil gòtic. El conjunt monumental que conformen amb el Castell del Rei i la Suda estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional. El 1707 amb la victòria de les tropes borbòniques i amb el perill a possibles revoltes, la Seu Vella es va transformar en una caserna militar a causa de la seva disposició estratègica a la ciutat, d'aquesta manera va perdre el seu caràcter religiós. La ciutat va necessitar un altre temple i Carlos III, el 1761, va finançar la construcció d'una altra catedral o Seu, que no va estar acabada fins a l'any 1790, obra de Francisco Sabatini, el qual va imprimir a la nova catedral un estil neoclàssic (va ser el primer monument d'aquest estil a Catalunya). Lleida va estar sense temple catedralici durant 83 anys.

  • imatge de control 1per1

 

La farmàcia més antiga de Catalunya està ubicada a Llardecans

Llardecans és el municipi del Segrià que acull la farmàcia més antiga de Catalunya. Fundada per Tomàs Piñol Visa, l'any 1846 tal i com documenta el morter esculpit a la pedra central de l’arcada d’accés a l’edifici. Destaca d'aquesta el fet que, a diferència d'altres farmàcies, es conserva amb la mateixa disposició que en els seus orígens, tant pel que fa a la distribució i la tipologia del mobiliari, passant per les pintures murals que la decoren, els conjunts de ceràmica i vidre que s'hi conserven i els objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ, tot està perfectament interrelacionat i contextualitzat.

 

Disposem d'un dels cellers més antics de Catalunya

Tothom donaria per fet, que parlant de vins i cellers, tot el pes històric recau en comarques com el Priorat, la Terra Alta o el Penedès, on recentment es va descobrir el que segurament serà el celler més antic de Catalunya, al municipi d'Avinyonet del Penedès, amb una antiguitat de 2.500 anys. Tot i això, a Ponent comptem amb un dels cellers més antics, el Castell del Remei (Penelles, Noguera), que data de l'any 1780. No és el més antic, però sí que va ser el primer celler català que va elaborar vins amb criança i el primer de l'Estat espanyol que va cultivar cabernet sauvignon i sémillon. La finca també va arribar a tenir 1.090 ha, el major latifundi de regadiu de Catalunya.

 

El castell de Granyena va ser el primer castell dels templers a Catalunya

Els primers documents que fan esment del castell de Granyena daten de 1054, en què el comte Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis van concedir el puig d’Agramunt, actual Gramuntell, a una sèrie de famílies per tal de què el repoblessin. En dit document consta que el puig formava part del terme del castell de Granyena. El 1130 -31 Ramon Berenguer III donà el castell als templers. Aquesta circumstància determinà la creació de la comanda templera de Granyena. Al començament del segle XIV, amb la desaparició de l’ordre del Temple, la comanda de Granyena fou absorbida per l’orde de l’Hospital, que mantingué el domini del lloc fins al segle XIX.

  • imatge de control 1per1


 

Més informació: 

Com veureu no les hem ficat totes de cop, així que si en falta alguna del teu poble o comarca i ens la vols fer saber, envia'ns-ho a aquesta adreça: info@surtdecasa.cat hi ho inclourem al següent recull. 

A

També et pot interessar