Jump to navigation
Quan volem fer una recepta sense trucar a la mare només ens queda un aliat: Google. Teclegem blog de cuina al cercador i qui ens surt? Doncs el primer resultat és el Blog de Cuina de la Dolors. Un blog que després d’investigar una mica descobrim que té accent de Ponent i és un dels blogs amb més seguidors de l’estat Espanyol. Darrere els fogons d'aquest blog hi ha la Dolors Mateu Moreno. Té 56 anys, és filla de Vallfogona tot i que fa 30 anys que viu a Balaguer. Es defineix com una persona molt inquieta. "M'agafo a tot arreu", diu. És creativa i li agrada compartir i aprendre. És administrativa, té estudis d'humanitats i puntualitza que "per motius de la vida treballa cuidant la seva família i mil coses més i per fer això no cobro". A taula, el seu plat preferit és qualsevol que porti bolets. No és dona de faves estofades i odia desparar la taula. A la gent que no té mà per la cuina els hi diria que no ha fet cap recepta seva.
Però, com començava aquesta aventura de fer un blog? La Dolors explica que feia temps que recopilava receptes i trucs de cuina per passar-ho després als seus fills. "Em sap molt greu que es perdi la informació culinària d’una generació a una altra, crec que són coneixements que hem de saber transmetre i conservar". Inicialment, la seva idea era donar als seus fills un pen amb les fitxes i fotografies dels plats. Però el dia del seu aniversari, els seus fills li van dir: "mare, aquí tens una pàgina per posar totes les receptes i compartir-les no tan sols amb nosaltres sinó també amb qui tu vulguis". I li van regalar un blog. "Aquella mateixa nit ja vaig posar la meva primera recepta i a partir d’aquí no he parat. En poc temps em vaig adonar que tenia molts fills virtuals i que les visites ja no eren només familiars", explica orgullosa la Dolors. Actualment, aquell blog que començava com una aventura extranya i nova per a ella s'ha convertit en un dels blogs més seguits a l'Estat espanyol i el seu contador suma més de 12.000.000 visites.
Cuinar post ara fa 6 anys no era tan senzill com ara però a una autodidacta com la Dolors no la frena ningú. Va estructurar el blog, va decidir com el portaria, quin estil li donaria... i sense adonar-se’n un nou hobby formava part de la seva vida. "Això és un hobby que cada vegada ha anat a més i m’ha fet conèixer gent molt interessant del món de la cuina, he anat a congressos, he fet de ponent, he estat contractada per marques molt conegudes per valorar els seus productes, he fet incomptables tallers i xerrades, he cuinat amb cuiners importants… és una experiència molt enriquidora com a persona i com a cuinera", explica la Dolors, que a la seva cuina sempre té una càmera, una llibreta, un bolígraf i un ordinador. Tots els post que veieu al seu blog són "receptes pràctiques i senzilles que sempre surten bé", assegura. "Una recepta la repeteixo normalment tres vegades fins que quedi perfecta. Hi ha receptes però que no cal, són receptes de tota la vida que sempre queden bones".
Publica cada dia i ens ensenya als seus seguidors a fer de tot! Primers plats, postres, aperitius... Totes les seves entrades segueixen el mateix patró, un segell propi. "Als meus post, intento dues coses, explicar consells, on es veu més la Dolors i després zasca! Posar la recepta pelada. Jo el que vull és que sigui útil i pràctica i que tothom es vegi amb cor de cuinar les meves receptes".
L’expressió tu te lo guisas tu te lo comes li va que ni pintada! Perquè la Dolors ho fa absolutament tot. Cuina, redacta, fa fotografies i porta les xarxes socials, que actualment tenen 11.130 seguidors a facebook, 2950 a twitter i 2020 a Instagram. A les xarxes és una mica la mare de tots. Tothom li demana consells i ella els contesta curosament. Aquesta proximitat és la clau de l’èxit del teu blog? "Jo sóc una persona molt oberta, em costa molt dir que no. Sempre estic predisposada a donar un cop de mà. Per tant, quan la gent em pregunta com es fa això o allò ho intento solucionar. Quan jo vaig començar a cuinar també em passava…. Doncs mira! Els hi trec un maldecap i els hi estalvio feina, tots contents! No costa res fer feliç a la gent", diu.
Assegura que ella no ha entrat a les xarxes socials per promocionar el seu blog. "Jo faig aquest blog pels meus fills, per tant què vols que promocioni", apunta amb una sana modèstia. "El que faig a les xarxes és donar moltes idees i empapar-me de tot el que m’aporten els meus fills virtuals". Així és com anomena els usuaris del seu blog, de qui assegura que aprèn coses cada dia. "Sempre s'aprèn, hi ha gent que em diu que de cuina no en sap gaire però segur que fan algunes coses que a mi em poden interessar. Els meus seguidors em donen idees que a mi no se m'haurien acudit mai".
Cuina tradicional o innovadora? La Dolors no renega de res. "M'agrada que la gent faci allò tradicional però també que s'inventi i provi coses noves. Jo quan veig un plat o un ingredient, automàticament, sense adonar-me'n, ja l'estic transformant", explica. I parlant de transformar, aprofita per reivindicar creativitat a la cuina: "hem de ser creatius, si ens sobra verdura, si us plau, no l'escalfem i la tornem a servir!", no ho pot suportar. "Jo aquella verdura la transformo en un púding, barrejant-la amb fruits secs o el que sigui".
En definitiva, es tracta de donar el tomb als plats, buscar-hi un nou plantejament, posar-hi creativitat i sobretot, sobretot, molta passió. A la Dolors, la passió per la cuina li ve de joveneta. "Vaig començar amb 16 o 17 anys fent postres i després ja vaig entrar al món dels salats", explica. Dels seus inicis, recorda encara les paraules de la seva mare. "La meva mare sempre em deia que la padrina era una persona que amb quatre ingredients feia miracles" i afegeix "jo de miracles no en faig però si que tinc moltes receptes de tres i quatre ingredients que no són gens complicades". Es tracta, senzillament, de donar-li un aspecte atractiu i transformar el menjar del dia a dia en un plat que entri pels ulls.
Però al final, més enllà de la vista, un plat entra per la boca. I per fer un bon plat, cal una bona base. Per això, la Dolors és una ferma defensora dels productes de proximitat i de temporada. I no pas perquè estigui de moda el producte de quilòmetre zero. "No ens enganyem, la cuina de proximitat és la de tota la vida, això ja ho feien les nostres padrines: a l'hivern anaven a l'hort, agafaven una col i amb la cansalada del tocino que havien matat feien el trinxat", recorda. En aquest sentit, considera que Lleida és un lloc privilegiat. "Tenim tocino, hort, fruita, corder... l'únic que no tenim és peix, però amb el transport amb dues horetes el tenim aquí. Jo penso que hem de saber aprofitar els aliments que tenim. Podem fer una quantitat espectacular de plats amb tot el que tenim'".
Tot aquest savoir faire culinari és el que recull cada dia en el seu blog i el que segueixen milions de persones arreu del món. Però no només això. L'editorial Planeta es va interessar en publicar un llibre amb un recull de les seves receptes. En principi havia de ser un llibre de 150 receptes però van acabar sent 334. "Com es diu ara, va ser un puntasso!", diu la Dolors, que està encantada amb el resultat i l'acollida del llibre, un recull del qual ja n'ha sortit la segona edició.
Després de la seva experiència en el món dels blogs, recomana a tothom que tingui una passió que la comparteixi. "Sinó, hi ha coneixements que es perden. A la meva cuina, per exemple, hi ha cuina nova però també tradicional, amb plats com les sopes d'all, que si ningú en recull la recepta s'acabaran perdent" explica. "Expressar i compartir és gratis i fa que els coneixements no es morin", sentencia.
I penses: quants secrets s’haguessin guardat si tots tinguéssim una mare o àvia blocaire?
Descobreix el Blog de cuina de la Dolorss
