Mobilització

Foto: 

Anna Zaera

Com estem vivint la democràcia aquests dies?

Set persones de diferents punts de Catalunya ens expliquen com entenen la democràcia en aquests moments de mobilització ciutadana
Surtdecasa
,
21/09/2017
Activa't
"Els carrers seran sempre nostres" es crida a tot el país. Aquesta expressió podria ser una manera d'entendre la sobirania del poble envers les decisions dels seus representants. Aquests dies estem participant o presenciant les mobilitzacions ciutadanes al carrer per resoldre un conflicte polític i en que es posa en joc la voluntat de decidir dels ciutadans. Aquesta circumstància ens han portat a preguntar-nos què és això de la democràcia, com l'entenem, com la vivim i com l'expliquem en relació amb aquest context històric. Hem volgut sortir al carrer perquè persones de diferents procedències, edats i perfils professionals ens ho expliquin.

 

  • imatge de control 1per1

1. Josep Sunyer, estudiant (Girona)
Josep Sunyer (1998) és un dels molts joves catalans que votaran per primera vegada al referèndum previst pel dia 1 d'octubre. Aquest gironí estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses va complir la majoria d'edat el 24 de juny del 2016, i emprèn la seva incursió en el procés democràtic amb il·lusió i confiança.

"En una democràcia real, les qüestions que tenen risc de crear conflictes entre els ciutadans o que tenen un gran impacte haurien de consultar-se a tota la població a través d'una pregunta, no deixar-ho en mans de cinc o sis partits. Llavors, la decisió presa afavoriria de veritat a la majoria, ja que estaria comprovada d'una forma directa. Si l'1 d'octubre acaba essent possible, em farà molta il·lusió votar per primera vegada en un referèndum i no en unes eleccions municipals, autonòmiques o estatals. Faré un vot que tindrà un efecte real i directe sobre un tema tan important com és el de la independència".

2. Alba Guimerà, professora  (Barcelona)
Alba Guimerà (1983) professora de Literatura a la Universitat de Barcelona, nascuda a les Terres de l'Ebre, fa més de 10 anys que viu a Barcelona, ciutat on treballa i des d'on segueix atentament l'actualitat política.

"Sempre m’ha fascinat la política, de molt joveneta. Sóc dels que penso que per entendre cada petit gir polític no s’ha de partir només del present immediat, del cop calent, sinó que tot es perfila i es compren millor si s’arrenca de més enrere, del coneixement històric, perquè tot sol ser una causa-efecte de molts punts que hi conflueixen. Sovint trobo a faltar un anàlisi més complet que també miri d’entendre les raons de l’altre, més autocrítica. No mirar només des d’un prisma. Per mi la democràcia és sempre un termòmetre de la societat que representa. És el reflex de les inquietuds de la gent, de les seves prioritats, del seus sentiments. De vegades, certament, força primaris i d’altres fruit d’herències familiars, del passat o de l’entorn".


3. Pau Ortínez Martí, activista social (Igualada)
Pau Ortínez Martí (1990)  és enginyer de la construcció especialitzat en assumptes d'aigua. Vinculat, en el passat, a l'escoltisme a Igualada, ara està implicat en 'Aigua és vida', una plataforma d'entitats per reivindicar la gestió pública en el cicle de l'aigua i la millora de l'estat dels rius.

"Per a mi la democràcia no és anar a votar cada quatre anys sinó ser conscients que cada dia decidim. On comprem, on guardem els estalvis, què mengem, quin transport utilitzem per desplaçar-nos i què fem en el temps d'oci. Cada dia decidim i, l'1 d'octubre, també. En el context actual, amb la Guàrdia Civil entrant a les impremtes, per mi democràcia és que l'1 d'octubre hi hagi urnes, que la gent voti massivament, tant sí com no, i que deixem les urnes posades per poder decidir-ho tot. El meu compromís ha estat com a educador d'un cau i espla. He col·laborat en l'independentisme amb les consultes del 9N; contra el racisme, i actualment, participo en la lluita perquè el cicle de l'aigua tingui gestió pública. Ho diuen sovint els companys que porten dècades lluitant contra la salinització del Llobregat, pel cabal del Ter o contra la desaparició del Delta de l'Ebre: si volem un país millor, haurem de lluitar sempre."



4. Veselin Mitkov Mitev, xofer d'assistència en carretera (Penedès)
Veselin Mitkov Mitev (1979) és un ciutadà català d'origen búlgar. Mitkov, que fa 17 anys que viu a Catalunya, interpreta el moment històric que viu Catalunya a partir de les referències sobre com és el sistema polític al seu país.

"Democràcia és que la gent voti cada cert temps per escollir els seus representants, ja sigui al municipi o al parlament. A partir d'aquí, el funcionament de la democràcia és molt diferent segons els estats. No es pot comparar la democràcia a Suïssa, on voten un munt de vegades, amb la d'Espanya. Aquí sembla que es voti pel que interessa. A Bulgària, d'on sóc jo, el sistema és semblant al d'aquí, però també votem el president. És una votació més, tampoc és la panacea. Jo participo en política fent retuits. Aquesta és la meva participació. M'interesso molt per la política i segueixo l'actualitat però la veritat és que sóc com aquells que estan al camp i només miren i critiquen. No puc donar solucions, així que..."



5. Montse Castellà, cantautora i activista social (Terres de l'Ebre)
Montse Castellà (1976) és cantautora i activista social. Des de finals del 2016, compagina la seva carrera en solitari amb un nou projecte de cançó protesta anomenat Les Kol·lontai.

"Efectivament, el poder el tenim la gent i això a l'Ebre ho sabem molt bé. Democràcia és una paraula preciosa que embruten les boques dels qui la pronuncien mentre reprimeixen els drets fonamentals. Des de menuda, els meus iaios em van ensenyar a estimar la terra. Vaig nàixer sis mesos després de morir Franco i ara, l'únic camí per defensar la dignitat és lluitar des del carrer per la nostra llibertat, perquè la llibertat s'aprèn exercint-la"

6. Jair Domínguez, divulgador cultural (Empordà)
Jair Domíngez (1980) és nascut a Barcelona però viu a l'Empordà des de petit. Periodista, guionista i escriptor ha debutat en el món de la música amb el grup Caritat Humana, després d'una aventura musical amb el conjunt figuerenc Poder roig.

"L'altre dia em va preguntar el meu fill gran què era democràcia i li vaig dir que significa que la gent tingui la capacitat de decidir i el que decideixin tingui més valor que el que pensin els polítics. La veritat és que de la vida política jo me n'allunyo tant com puc. Vull pensar que fent humor sobre política ja hi participo prou".


7. Esther Bartra, assessora de publicitat (Mollerussa)
Esther Bartra (1964) treballa en el sector dels mitjans de comunicació a les comarques de Ponent i és un agent important en el desenvolupament del territori i la difusió d'aquesta informació entre la ciutadania.

"Ens aquests moments, la paraula democràcia agafa més força que mai degut als darrers esdeveniments viscuts a Catalunya, en què un Estat s'imposa de forma repressiva sobre les voluntats d'un poble, ferint les institucions democràticament representades. Continuaré creient en ella, perquè la democràcia per damunt de tot, és la garantia del respecte a les llibertats i drets fonamentals de la ciutadania, el respecte a l'expressió d'un poble. Escoltar el poble i no mantenir-s'hi distant, hauria de ser un precepte indiscutible d'aquells que decideixen liderar qualsevol projecte polític en democràcia"

  • imatge de control 1per1

A

També et pot interessar