Jump to navigation
- Com arribes a la filosofia?De vegades, a la vida, hi ha coses que passen per pura casualitat. Jo volia estudiar periodisme, però em vaig quedar a Tarragona i aquesta era una carrera que no la feien. Filosofia també m'agradava molt. No sé què hagués estat de la meva vida si hagués estat periodista!- Què és el que et cridava l'atenció de la filosofia?En general, davant del món, actuem. Digue-li per influència social o moral. Jo trobava a faltar certa disciplina per reflexionar allò que anem a fer. Volia obligar-me a veure què està passant i després explicar-ho. Tenir aquesta perspectiva crec que et fa millor.
- Hi ha conflictes que són universals?Quan estudies filosofia comences llegint els clàssics i te n'adones que hi ha poca diferència entre el que ells pensaven i el que pensem nosaltres ara. Les crítiques que es feien fa 500 anys a la democràcia són les mateixes que es podrien fer avui dia. Pensa que la democràcia naix per una necessitat d'un tirà d'Atenes que es va veure obligat a preguntar a la població si volien anar a la guerra o no. Aquell home decideix no decidir.- Les bases de la democràcia i com s'assoleix en cada època és un dels temes que t'agrada pensar com a filòsof?Sí, m'interessa la filosofia política. Moltes vegades comentem amb altres professors si l'objectiu és fer bons alumnes o bones persones. La nostra funció és generar bones persones. Persones que puguin cooperar. El fet de ser una persona vàlida, ja vindrà. Amb altres companys filòsofs estem analitzant què s'entén per Estat de dret. Si no ho pensem, aquests conceptes sempre estaran a favor de qui té el poder i la pistola.- Aquest grup de filòsofs és estable?Fa temps va néixer un cercle de filosofia a Vinaròs, com si fos un petit cercle de l'Escola de Frankfurt, una corrent amb la que tots ens identifiquem. Ara, dialoguem de manera més espontània, potser a través de mails o en converses a l'Institut. L'altre dia, l'holandès Rob Riemen, fundador de Nexus, una institució que fomenta el debat filosòfic i cultural, confessava que potser hi hauria d'haver més diàlegs de cafè sobre temes importants. La societat està adormida. Amb els embats del liberalisme estem perdent el benestar.- Creus que els alumnes estan adormits?'Primum vivere, deinde philosophari' -primer viure, després filosofar-. Molta gent primer vol viure i després filosofar. Hi ha una cosa important que és tenir una feina o guanyar diners... Veig a les aules que el que és important és col·locar-se, tenir una feina, tenir un cotxe... És la qüestió utilitària de forma ràpida i de vegades no gaire transparent... Aquí encara impera la figura del Lazarillo de Tormes, i això es tradueix en pràctiques de vegades delictives. I ho anem superant amb l'opi del poble: el futbol. - La poesia també ha estat per a tu una via expressiva. És potser el llenguatge més directe, el menys racional?Bé, hi ha una poesia molt reflexiva. Els presocràtics ja escrivien en forma poètica. Sí que hi haurà poemes que són més viscerals, però som éssers racionals. Ja ho deia Eudald Carbonell: 'Encara no som humans'. Penso que quan escrivim o llegim poesia som més humans que mai. Perquè som capaços de conciliar tot el que som. Aconseguim la tranquil·litat d'esperit, la pau.- Creus que el pensament pot ser també una presó com diuen alguns filòsofs orientals?També ho pot ser la passió. Trobar la mesura és el que ens cal. Podem ser presoners dels nostres vicis i presoners de les nostres virtuts. Ser capaç d'estar al mig és trobar l'equilibri, crec que ja ho diu Epicur i Aristòtil. Pensaments nous en tenim ben pocs.- Com a filòsof quina creus que és la teva obligació?Reclamar la llibertat. Pel que fa a la qüestió catalana jo crec que s'ha transcendit la independència i és un tema de drets humans. Si Europa no diu alguna cosa de forma contundent, aquesta unió de països desapareixerà. Europa neix de la Segona Guerra Mundial per evitar confrontacions, i acaba sent un grup de tecnòcrates que gestiona la vida de les persones. El tema dels drets i dels valors hauria de ser intocable i tothom ho hauria de tenir claríssim. Crec que és molt greu. El que esta passant amb la ultradreta fa por. Però amb la qüestió catalana tinc certa esperança, crec que aconseguirem coses que no teníem.- Com analitzes el procés des d'un punt de vista flosòfic? Com s'ha arribat fins aquí?Vam sortir més de 2 milions de persones al carrer. Penso que aquest moviment ens va sobrepassar una mica a tots. Però, ho veig molt bé. Per reclamar drets no hi ha cap moment que sigui dolent. Ells aniran a derrotar la llengua perquè saben que és el vehicle que aglutina el catalanisme. No sé si assolirem cap fita, però no cal ser tan derrotista. És un procés molt complicat. Hi ha gent a la presó, però ho hem portat a la opinió internacional i al Tribunal dels Drets Humans... Hem de ser capaços de mirar sense visceralitat. Iniciatives com 'Versos contra la violència' que han aglutinat tot un territori és una bona manera de lluitar. - Consideres que 'Versos contra la Violència' és un projecte cooperatiu creat per combatre la violència?Sí, considero que és un projecte creat des de la cooperació i des de la indignació. Els fets de l'1 d'octubre ens retornaven a la memòria el que s'havia viscut en aquest país no fa tants anys i, no menys important, ens donà certa consciència empàtica del que succeeix ara mateix en diferents parts del món. És clar que és cooperació, i és que la força de la gent està en aquesta cooperació, en la unió. És acció cooperativa tot l'esclat de la primavera àrab, per exemple. També el moviment que estem vivint a Catalunya. 'Versos contra la violència' és cooperatiu perquè tenim una fita i ens unim per assolir-la. Cal repetir que l'encesa estava en una pregunta. Quin sistema basat en l'Estat de dret pot considerar una pregunta una ofensa? No es tractava d'imposar la independència sinó de preguntar-ho. - Com ha filòsof, quina seria la teva cita preferida d'algun altre pensador?M'agrada molt la cita de Terenci que diu: "Sóc humà i res del que és humà m'és aliè". No digues que aquesta cita no és cooperativa! A més, la compartia Montaigne. Sovint, m'aterra una sentència de tanta racionalitat que té, racionalitat pràctica, "visto lo visto", és de Plaute però la fa famosa Hobbes, "Homo homini Lupus".- I una cita teva que t'agradaria que passés a la història?Una cita meva? El "que et cuiden" d'Esquirol, conseqüència del fet social ben entès - i d'arrel popular - m'agrada molt. Jo faria un salt més enllà perquè veig la cosa molt complicada en referència a la guerra i a com deixarem la cosa als nostres fills, i et diria: "estimem-nos", pot semblar frívol, segurament ho és, però, en català, estimar és preferir. Imagina't si aquest preferir-nos fos universal. Però, vaja, segueix en la línia d'Esquirol i de tota una tradició ben antiga que entén l'amistat com un fet constitutiu bàsic no només de la societat sinó d'individualitat. Recorda una definició de justícia que corria per l'Antiguitat: "Just és fer bé a l'amic i mal a l'enemic" (o la llei del Talió).
