Vídeos i crònica del primer concert de Paul Fuster al Camp

Cap a un quart de 8 fem cap al Campus. Fa poc que ha obert i hi ha poca gent, i ens esperem fora amb el Joan; en Carles Ribot, músic i promotor d’El Ressupó, i en Jordi Sardiña, company del diari DO Reus que com nosaltres espera per poder-li fer quatre preguntes. Encara no hi ha notícies d’on para el Paul Fuster, de si el trajecte li ha anat bé i de si arribarà a temps. Avui ha fet un recorregut llarg perquè ahir va tocar a Igualada enlloc de fer-ho a Constantí. Al cap d’una estona, des de la seva oficina de management, li diuen al Carles per telèfon que en Paul ha punxat just quan entrava a Reus. Vaja!. També li comenten, però, que ell i bicicleta ja es troben en direcció al Campus dalt una furgoneta que els ha anat a recollir.

 

Al cap d’un moment apareix, visiblement cansat i amoïnat. Les grenyes li tapen la cara, porta gorra, els pantalons arremangats i la samarreta que portava el dia que va tocar a l’Heliogàbal de Barcelona. Té les mans brutes, negres, perquè a més de punxar se li ha tret la cadena de la bicicleta que ell va mateix va construir per portar-lo a aquesta aventura. Després de netejar-se, descarrega la bicicleta de la furgoneta, l’entra al Campus i comença a preparar el bolo.

 

Amb una hora de retard comença el concert. Tal com ja ens té acostumats, en Paul Fuster va oferir un directe estripat i amb ràbia, cosa que va mostrar a mig concert quan va estampar el micròfon contra la paret perquè l’equip no acabava de funcionar. Després d’un inici tens on el músic no va poder dissimular els problemes que havia patit durant el dia, Fuster es va anar creixent. Renegant contra tot aparell elèctric ofereix una segona part del bolo amb la guitarra desendollada i sense micro. "Si voleu em puc asseure entre vosaltres, així estarem millor, més junts". Es va acostar al públic i fins i tot va deixar en algun moment el racó preparat com a escenari per fer alguna cançó entremig de la gent que l’havia vingut a veure.

 

Tot i la seva aparença de homeless, en Paul Fuster té aquella màgia que tenen els grans, aquella presència hipnotitzant que et descol·loca. A vegades se'l veu fort i d'altres com a una persona molt fràgil... no saps si t'abraçarà o et fotrà un cop de puny. En el concert va destriar les cançons del seu darrer disc ‘El repte’ i també d’altres de discos anteriors en anglès. No van faltar-hi versions, la de Blondie que veureu aquí baix en vídeo i una de Radiohead.

 

Durant el concert, en Paul va deixar clar que no li agraden les entrevistes: “em sento gilipolles quan me les fan”. Per tant, descartem fer-li quatre preguntes en vídeo tal com teníem previst. El saludem i li desitgem bon viatge.

 

Aquí teniu un fragment d’aquest concert en forma de tres cançons, una prèvia del que us trobareu si avui aneu a Tarragona, demà a Cambrils o el dia 14 a Falset.