Tot allò que no sabíeu de l'Hospitalet de l'Infant

Per construir l'hospital, l'Infant Pere va necessitar el permís del Papa Climent VI l'any 1343. Pere d'Aragó i d'Anjou, el fundador del poble, creia que amb aquest projecte controlaria el creixement demogràfic de la zona, llavors deshabitada, i que de passada projectaria la seva imatge política. De fet, l'Infant era més llarg que un dia sense pa, tant és així que les cròniques de Ramon Muntaner l'assenyalaven com "savi i graciós", que no està gens malament.

 

Hi ha encara un altre motiu que explica la tossuderia de Pere d'Aragó i d'Anjou per tirar endavant l'Hospital. I és que la seva mare, Blanca d'Anjou, n'havia fet fer un prèviament, el de la Font del Perelló (1303). Així, l'objectiu del seu fill era el de millorar l'existent, de fer-lo més gran. Disputes familiars, ja se sap. Amb l'Infant ja criant malves, i després de la guerra civil catalana (1462-1472), es va encarregar un informe per saber en quin estat es trobava l'edificació. La conclusió d'aquest és que l'hospital era "una ruïna" i es va decidir recuperar-lo.

 

La visita al nou espai permet fins i tot fer-se una idea de com devien estar distribuïdes les estances de l'hospital gràcies a una descripció de 1526. A partir d'un estudi de l'arquitecte Antoni Cornejo, sabem que hi havia una capella, el pati, diverses torres, una sínia i una cuina amb el seu corresponent rebost, entre d'altres. D'entrada, l'hospital es va concebre per acollir-hi pelegrins i captaires, als quals se'ls alimentava i se'ls permetia fer-hi nit per tal que l'endemà reprenguessin el viatge. De l'organització se n'ocupaven dos preveres, als quals se'ls pagaven 250 sous.

 

Els treballs de Cornejo, fets l'any 2014, van permetre trobar les restes de l'abans esmentada sínia. A més, i durant unes tasques d'excavació, també es va fer la inquietant troballa de les restes de vint-i-dos cossos d'incerta procedència i època. Segons l'historiador local Alfons Tejero, i a causa de la desamortització de Mendízabal de 1836, les famílies de la zona van començar a "ocupar" l'hospital per convertir-lo en la seva llar. De fet, els registres apunten que cap a la meitat del segle XIX l'edifici acollia més d'un centenar de veïns. "El que hi havia es va començar a repartir i la gent s'hi construïa casetes", apunta. És el cas dels seus avis, revela.

 

 

Després d'anys i panys, com us podeu imaginar, l'hospital n'ha vist de tots colors. L'any 1910 una forta ventada va fer saltar una de les seves torres, i durant la guerra civil espanyola també va patir desperfectes. La façana de l'església es va arribar a arrebossar per tal d'usar-la com a frontó amb l'objectiu que els soldats de reserva de la batalla de l'Ebre passessin les hores mortes, i durant el franquisme va estar força temps deixat. L'any 1990 l'espai es va reconvertir en una biblioteca amb una sala polivalent.

 

Així, la nova etapa del centre de visitants permet conèixer de manera ràpida i entretinguda la història del gran símbol local. "Tenim un patrimoni ric i no només l'hem de cuidar sinó mostrar al públic", exposa orgullós un dels integrants de l'equip d'atenció al públic de l'espai, Jaume Fígols. A més, podreu accedir a la torre sud-oest de l'edifici, des d'on gaudireu d'una magnífica panoràmica dels voltants i tindreu l'Hospitalet als vostres peus.

 

I per si encara no en teniu prou, la vila té altres armes de seducció. L'abans esmentat Tejero és un dels impulsors de la recuperació de les fortificacions de la guerra civil espanyola al Coll de Balaguer, visitables el dissabte a les 19 h amb una ruta que inclou el transport amb sortida precisament des de l'Hospital del Coll de Balaguer. Això sí, si us animeu a fer la ruta (i l'heu de fer), calceu-vos que l'accés a la zona és complicat.

 

 

Finalment, i si us agrada l'arquitectura, no us heu de perdre l'excursió que us durà a conèixer el poblat HIFRENSA, "un poble dins d'un poble" en paraules de Tejero. La central nuclear de Vandellòs va suposar un gran creixement econòmic per a la zona i va provocar l'arribada de moltes famílies disposades a treballar-hi. Després de recents obres, el poblat, dissenyat pel cèlebre arquitecte Antonio Bonet Castellana als anys 60 amb la voluntat d'encabir-hi els nouvinguts, l'espai s'obre ara als curiosos per fer-los descobrir el paradigma de l'arquitectura racional. Bonet Castellana va saber jugar amb l'orografia i el relleu del territori tot creant així un equipament encara admirat per la separació dels espais i els avançats serveis que va posar a l'abast de la comunitat que el va habitar.

 

 

No us ho penseu més. L'Hospitalet de l'Infant és tot un món per descobrir més enllà de les seves esplèndides platges. Si us proposeu d'anar-hi per viure un dia diferent, tindreu tot un seguit d'activitats lúdiques i culturals per aprendre i gaudir.