Ja es veia venir que una iniciativa conjunta de l'entitat Perejil's Sounds i de la companyia de teatre Les Artistes Locals havia de ser un èxit assegurat. I així va ser. El passat mes de novembre durant la primera edició de Quarts de Teatre, tot el que va passar a La Palma de Reus va superar de llarg les expectactives. 

 

Joves companyies vingudes d'arreu són les protagonistes d'aquesta mostra de microteatre que té lloc a La Palma de Reus aprofitant tots els racons d'aquest complex cultural. Espectacles de petit format que donen forma a una iniciativa que volem que conegueu més a fons de la mà de les quatre companyies que hi actuaran, i per això els hem fet arribar un petit formulari. 

 

A més, en aquest espai, al llarg d'aquesta setmana, anireu trobant tota la informació relativa al Quarts de Teatre, per tant, us recomanem que hi aneu entrant sovint per estar al dia de tot el que passarà a La Palma aquest dissabte 8 de març...

 

 

 

 

Autor del text: Roger Torns.

Direcció: Roger Torns.

Actors: Rocío Balagué i Enric Balbàs.

Durada de l'espectacle: 15 minuts.

Procedència: Barcelona.

Horari: 20:50h, 21:20h, 21:50h, 23:20h, 23:50h.

 

Aquí va l'entrevista contestada pels tres membres de la companyia.  R.T és Roger Torns i E.B és Eric Blabàs. 

 

R.T: És el primer cop que el presentem en públic. 'Això' ens parla precisament d'allò que hi ha entre dues persones, allò que passa que fa que sempre es recordin. Parla d'aprofitar el present i de la por del futur. 

 

 R.T: La Rocío i jo (Roger) ens vam conéixer als 16 anys fent un curs d'adolescents a  La Casona, una escola de teatre de Sants i farà cosa de mig any ens vam retrobar. Ella havia anat a Madrid a estudiar a l'escola Cristina Rota i en acabar va tornar a Barcelona i és llavors quan ens vam retrobar per explicar-nos com ens anava i vam acabar ideant 'Això'. A l'Eric el vaig conèixer a les proves per entrar a l'Institut del Teatre ara farà quatre anys, i està a l'obra perquè jo no podia fer d'actor el dia 8 ja que estaré fent funció a Barcelona. Tenia moltes ganes de dirigir-lo des que vam treballar junts el juny passat a 'La noche de los asesinos'.

 

R.T: Tot aquell teatre que es faci per algun motiu o fons de motivació personal.

Rocío: Per mi la companyia teatral Animalario sempre ha sigut un referent, m’agrada tot el que han fet fins el moment. Són actors i actrius molt compromesos, amb interessos i idees bastant properes a les meves; però també tots els actors i actrius que posen tota la seva passió i es deixen la vida pel teatre.

E.B: El teatre que proposa una ètica descoberta i directa, i que l'estètica n'és conseqüent. Tot aquell teatre que entra per la sensació i dóna un cop de martell al concepte de l'espectador.

 

R.T: A les muntanyes nevades de l'Àfrica.

E.B: Als fiords de Noruega 

 

 R.T: Com sempre. Els que volen, ho fan. Si parlem de diners, de donar-se d'alta i aquestes coses... és un altre tema.

Rocío: Cada cop hi ha més traves que venen des de fora, els polítics s’han obstinat en considera l’art com pur oci. Però jo crec també que és un bon moment per a la rebel·lió. Hi ha massa coses que ens semblen malament com per a quedar-nos callats i no expressar el nostre malestar artísticament.

E.B.: És molt trist que sigui tant difícil subsistir amb la nostra feina quan hi dediquem tantes, i tantes hores. Molt trist. Treballar? És fàcil, tenim la facilitat de ser un col·lectiu que podem funcionar amb certa autonomia. Ara, els diners ens els dóna el públic. I hi ha una crisis en el públic, que crec va més enllà de la crisis econòmica.

 

R.T: Mariano Rajoy ho fa bastant bé. Això que fa amb la boca és molt difícil de fer. I ja sabeu que fer riure és el més difícil.

E.B: Realment tot polític ho faria bastant bé.

 

R.T: Jo conec l'Alba Aluja (membres de Les Artistes Locals) d'un curs que vam fer a la Beckett ara farà quatre anys i on vam fer un grup molt maco que encara ens seguim veient. L'Alba és una de les que porta l'organització i em va animar a enviar un text. I mira, aquí estarem. 

Rocío: M’encanta. M’agrada molt quan la gent hi posa ganes. No cal viure en una gran ciutat per fer el que un vol fer.

 

No. Crec. No ho sé. Pot ser.