Xavier Graset: "El meu propòsit és comunicar, a la ràdio i també al teatre"

El culpable i el responsable de tot és el Francesc Cerro. Ell abans gestionava una programació teatral a La Selva del Camp i per allà vam muntar un espectacle de 40 minuts basat en el text ‘Sobre els danys del tabac’ de Tjèkhov. Després vam voler portar el muntatge a teatres i per això li vaig proposar al Francesc allargar l’obra incorporant ‘Les ostres’, un conte que parla d’un nen i que també va escriure Txèkhov.

 

Res, però nosaltres ho lliguem. L’obra que representem té coses de les dues versions que Txèkhov va escriure de ‘Sobre els danys del tabac’, ‘Les ostres’ i també un fragment de ‘L’òs’, un altre conte. Hem ajuntat aquests textos i ens ha permès allargar l’obra explicant també aspectes de l’infantesa de l’Ivan Ivànovitx, el protagonista.  

 

És un pobre titella en mans de la dona que el tortura. És com un savi boig. Txèkhov era metge, una persona inquieta, i per això a ‘Sobre els danys del tabac’ volia retratar un tio que sap i que fa de tot. Tota l’obra és un pujar i baixar d’emocions, tant et fa riure com et fa plorar. Txèkhov sempre porta les situacions al límit i provoca aquesta mena de reaccions.

 

És molt potent, requereix molt de tu. Ara tinc 50 anys i en porto 25 fent teatre però això és un registre que no té res a veure. Has de ser capaç de situar-te en una tessitura diferent, has d’estar ficat dins la història, adaptar-te a les reaccions del públic... però la sort és que m’ho estic passant molt bé. Al cap i a la fi el meu propòsit és comunicar, ja sigui a la ràdio o en aquest cas a través del teatre. A més, sóc un malalt de teatre, en vaig a veure molt i estic molt al dia del que s’estrena perquè també sóc membre de la comissió que programa el Bartrina de Reus. En aquest cas he saltat a l’altra banda.

 

Després de l’èxit al Bartrina es van interessar diferents sales de Barcelona i finalment La Villarroel va acabar concretant. Ara molts teatres programen una mena de sessions golfes per la nit quan acaben l’obra que es representa al vespre. En aquest cas, nosaltres som a La Villarroel cada dia a les 10 de la nit.

 

Mai havia fet res així. Jo no havia estat mai fent teatre a Barcelona a un ritme professional. He hagut d’agafar una disciplina diferent tot i que està sent una experiència molt positiva. Tant, que fins i tot hem prorrogat! 

 

Sí, pensa que la ràdio és a les 3 de la tarda i que l’obra és a les 10 de la nit. Ahir per exemple vaig tenir funció doble i a més a la ràdio estic enregistrant programes per l’estiu, així que ja et pots imaginar! T’exigeix un exercici de concentració més però gaudeixo molt amb el que faig i aquest ritme és només durant un període curt de temps. 

 

Hem perdut pistonada però la situació no és d’ara, les oportunitats es van perdre fa anys. No sé com acabarà ni cap on tirarà però la crisi no és exclusiva de Reus. A altres ciutats catalanes, i fins i tot al Teatre Lliure i al Teatre Nacional, també han hagut de prendre mesures. A més, la situació encara està més accentuada pel 21% d’IVA sobre la cultura. A Reus ho patirem tot i que tinc l’esperança que la ciutat que va ser capaç de construir i fer funcionar el Teatre Fortuny, el Bartrina i altres equipaments com el Teatre Bravium o la Sala Santa Llúcia serà capaç de sortir-se’n. Aquest model no pot desaparèixer. S’han de trobar noves fórmules perquè en aquest país hem tingut una llei de mecenatge tan patètica que mai s'ha acabat de concretar una aposta forta per part del sector privat.

 

És terrible. Parlem d’estructures d’estat i ja estem escapçant els fonaments d’aquestes estructures. D’una banda, no podem ser aliens a la situació i la gent marca prioritats com la salut o l’educació però en una societat democràtica i sanejada és imprescindible creure en els mitjans públics i en la seva funció de mitjà de proximitat. Una ràdio que cuidi el territori i que el mimi a través d’una xarxa de professionals estesa pel país. S’hauria d’haver fet compatible un nou model amb tenir aquesta xarxa. A banda, no hem d’oblidar que el periodisme viu una sacsejada per culpa de la crisi i que els mitjans públics també se’n ressenten. Però a mi m’agradaria que es revisés i que es mirés de recuperar aquest model.

 

 

Amb Xavier Graset i la direcció de Francesc Cerro.

Diumenge 12 de maig a les 19:00h.

Auditori Sala Santa Llúcia de Reus