Guillem Lloret

Foto: 

Cedida
Guillem Lloret, director de l’obra ‘Valerie'

Guillem Lloret: “M’agrada concebre el teatre com una escola de les emocions”

Conversem amb el director de ‘Valerie’, produïda per Log Out Teatre
Roser Regolf
,
15/10/2018
Espectacles
Un club nocturn situat a la frontera entre Espanya i França. Babilònia és un local que ha anat passant de generació en generació a mans d’una família que avui s’enfronta a les circumstàncies de la vida: la mort de la mare de Valerie i el casament del seu pare amb la seva tieta. Però no tot és tal com es veu, un dia l’espectre de la mare morta es mostra davant la filla per confessar-li un secret que la protegirà la resta dels dies. Una història peculiar, una “deconstrucció” del ‘Hamlet’ de Shakespeare adaptat a la vida real, equiparant la cort i la burgesia amb els freqüents dels clubs de nits i tot allò que hi ha al darrere. ‘Valerie’, produïda per Log Out Teatre, es va estrenar el 20 d’octubre a l’Ateneu de Celrà. En parlem amb Guillem Lloret (Banyoles, 1999), el director de l’obra.
"He passat moltes tardes de cafès amb Salvador Oliva, el traductor original de ‘Hamlet’, i ell sempre s’ha negat a intercanviar els sexes. I al final, mira, els hem canviat gairebé tots, el que també ens ha generat molts conflictes narratius"

- ‘Valerie’ és la teva primera obra?
Com a director, sí. És la primera obra de teatre que dirigeixo, però abans ja havia dirigit curts i algunes altres coses. M’agrada concebre el teatre com una escola de les emocions. No entenem per sexes, papers o argument, sinó pels sentiments que provoquem al públic.

- Qui forma part de Log Out Teatre?
Som una productora de teatre amateur, formada per exalumnes d’El Galliner, una escola de teatre de Girona. Actualment funcionem com a esquelet, o base administrativa, perquè petites companyies i agrupacions puguin fer realitat la seva obra.

- És a dir, a ‘Valerie’ no sou tots membres de Log Out?
No. De fet, només jo formo part de la productora. La resta d’actors i actrius no, tot i que la majoria ja ens coneixíem d’abans.

- Parlem ara de l’obra, dieu que és una “destrucció” de Hamlet...
Aquí està una mica el quid de la qüestió. La gent que ha llegit el guió, perquè comptem amb l’ajuda de persones molt professionals, diuen que podria ser un 'Hamlet' escrit de memòria. Diem que és una destrucció, però pel contrari no m’agrada la paraula “construir”.

- Què és, llavors, el que feu amb l’obra de Shakespeare?
Agafem ‘Hamlet’, el triturem i d’allí traiem uns colors. Que després els absorbim i fem nostres. No ens interessen les disputes de família, però sí l’assassinat.

- Com passeu de la cort reial de ‘Hamlet’ al club nocturn de ‘Valerie’?
És bastant senzill, només es tracta de recrear els llocs que ocupa cadascú. En un club de nits també hi ha la jerarquia de la cort reial. A totes les corts hi ha el rei i els súbdits, i als clubs està la vedette, o la madame, i tota la resta.

- Als palaus i als clubs hi ha un ambient similar?
Aquesta és una mica la idea. El més complicat ha sigut aconseguir que tot el poder del rei el trenqui una dona.

- Una de les claus és que també heu canviat el gènere de molts personatges, inclòs el de Hamlet, que ha passat a ser Valerie...
He passat moltes tardes de cafès amb Salvador Oliva, el traductor original de ‘Hamlet’, i ell sempre s’ha negat a intercanviar els sexes. I al final, mira, els hem canviat gairebé tots, el que també ens ha generat molts conflictes narratius.

- Quin tipus de conflictes?
Una “reina” gran, un amor heterosexual substituït per una relació lèsbica... Canviar tot això és complicat, però ha estat qüestió d’assajar molt.

- L’escena que més heu assajat?
Va ser molt complicat donar-li certa autoritat a la noia que feia de “reina” del local sense recaure en tots els estereotips típics de la masculinitat, com haver de posar-li un casc i una espasa... I l’amor entre les dues noies també l’hem assajat molt, perquè al principi semblava una amistat i no buscàvem això.

- A principis d’octubre, vau tenir la preestrena, que va ser tot un èxit. Com funcionen els assajos ara?
Molt bé, la veritat, tot i que som nòmades perquè no tenim local i ens anem desplaçant. A més, hi ha una cosa que fem que és única, i és que el director també és a dins de l’obra. Llavors jo no veig com ho hem fet fins que arribo a casa.

- És a dir, que a més de director també ets actor?
Tinc un paper secundari, interpreto al germà d’Ofelia. Això vol dir que hi ha parts de l’obra que estan millor dirigides que d’altres (riu). Gravem amb vídeo els assajos i l’endemà els mirem i jo ja faig la “vista” de director.

- I per últim, teniu algun ritual de la bona sort per abans de l’obra?
Tothom en té un. És un ritual molt bo, ho puc dir perquè l’hem copiat d’una altra companyia. El moment abans de sortir, quan ja està tot llest, posem 'Killing in the Name' de Rage Against the Machine i així ens posem “a tope”.

Més informació: 

A

També et pot interessar