,
11/07/2014
Filosofia

Balla'm

Porta’m allí on neixen les petjades

I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna

Tan plena que regalima de desig.

Camina’m ara que la gent no mira,

Mira’m quan aquesta foscor marxi

I t’explicaré la història d’aquesta llacuna

Si és que n’arribo a saber-ne alguna cosa.

Buscaré explicar-te-la amb els meus dits

Perquè no hi ha res millor que el silenci

Ni tampoc res pitjor que pell lluny de pell.

Balla’m entre els tarongers silvestres

O pinta a la meva galta els teus llavis;

No els esborris fins que jo no sigui vell.

Despulla’m la timidesa que em disfressa,

Que em condemna a no ser tan jo com vull.

Porta’m allí on et vaig conèixer a tu

I et contaré el conte de les olives nocturnes

Si es que no marxen volant a la llacuna,

Allí on l’aigua és llum de sol, nocturna

i tan càlida que fa de la neu un plugim.

Però sobretot balla’m perquè pugui ballar jo.

 

 

*Poema / diàleg entre un servidor i Cristina. Ella les imatges ballades i jo els sons llegits.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.