,
29/01/2013
Filosofia

Els meus filòsofs il·lustres

 

Fer filosofia té a veure amb quelcom paregut a aprendre a fer camí. Aprendre a moure’s per la vida i a saber gaudir d’aquest moviment. Per poder fer rutes vitals s’ha de saber elegir guies perquè ens ensenyin a orientar-nos per nosaltres mateixos. Entenc que la filosofia és un intent de possibilitar que la gent aprengui a moure’s per sí mateixa. Si, per contra, es vol seguir el camí marcat per un altre, digues adéu a aquesta disciplina, no et farà gens de falta. No em sembla trist no triar la filosofia, ni molt menys. Hi ha gent que per sobre de tot busca la seguretat, llavors filosofia ni pensar-ho. La filosofia s’aproxima més a la llibertat. Parlo de la filosofia tal com l’entenc, és clar.

Doncs bé, avui voldria presentar mestres de camí, exposar i convidar a lectures que fan pensar i que sobretot inciten a actuar, a agafar les regnes de la pròpia vida. Heus aquí els meus filòsofs il·lustres:

Diògenes  de Sinope (S.IV a.C): D’ell només se’n guarden anècdotes i algunes ensenyances. Com a anècdotes (certes o no) cal destacar la que el contraposa a Alexandre el Gran. L’emperador macedoni, se diu, va anar a buscar al filòsof cínic per tal que l’hi ensenyés lliçons de vida. A canvi li donaria el que el savi volgués. Diògenes només volia que Alexandre deixés de tapar-li el sol, que s’apartés del seu davant.

Aquest filòsof representa la figura del savi lliure. Com a tal sap que la llibertat és el seu bé més preuat i això farà que no depengui ni tan sols del rei. Diògenes, representant d’independència, carregat d’ironia i sobretot de compromís amb la veritat perquè els filòsofs cínics no predicaven conductes, les practicaven i en donaven exemple sense buscar fer-ne d’elles una ètica predicable.

Friedrich Wilhelm Nietzsche. Nascut l’any 1944 a Röcken. Paradigma de precocitat i d’honestedat va conseguir una plaça de professor d’Universitat  amb 26 anys, no li va caler tesis doctoral, els seus mèrits l’emparaven. Nietzsche és enigmàtic, però Nietzsche és un filòsof molt potent, és com una teràpia de xoc. Si es busca certesa, amb Nietzsche un no s’ha de confrontar perquè ell filosofa a martellades.

Nietzsche posa en dubte les tradicions. Posa en dubte els egos, els dogmes i a la vegada convida a fer una autocrítica forta perquè d’ella en surti un ésser més lliure de lligadures passades a prejudicis socials, turments i morals d’eucaristia. Per a més inri, el filòsof alemany no vol deixebles. Ell et deixa sol en el teu camí, és com un mestre d’aquests que et fan agafar consciència de les coses per tu mateix. S’avança, d’alguna manera, al model pedagògic constructivista sense caure en els seus errors naïfs.

Una de les frases més conegudes seues és la mítica “Déu ha mort”. D’allò que no se’n parla és de lo que bé a continuació “... i l’home l’ha matat”. Qui és l’home? Quins homes han matat Déu? Aquells que han volgut ajuntar fe amb raó perquè volent investigar cada vegada han reduït a Déu a un espai menor, mínim, inexistent. D’alguna manera allò que diu Nietzsche és que són els platònics els que han matat a Déu (entre ells els cristians) per voluntat d’explicar-ho tot. Una vegada mort Déu, o millor, una vegada l’ésser humà deixa de creure en Déu què queda? Doncs actuar i fer-se’n responsable cadascú de les seues accions. Intentar no queixar-se de la falta de sentit sinó crear sentit.

Senzillament, filosofia per a persones inquietes i que busquen deslliurar-se de perjudicis. Deixo aquí bibliografia per si de cas i si veig que agrada l’entrada seguiré introduint més filòsofs per convidar a la seua lectura. No cal dir que si algú té alguna dubte o crítica jo encantat de respondre.

 

Bibliografia:

-          García Gual, Carlos (2005). La secta del perro: vidas de los filósofos cínicosAlianza. Madrid.

-          Friedrich Wilhelm Nietzsche: La gaia ciència. Traducció de Joan Leita. Barcelona: Editorial Laia, 1984.

-          Friedrich Wilhelm Nietzsche: Ecce Homo: com s'arriba a ser allò que s'és. Traducció i pròleg de Josep Maria Terricabras. La Creueta (Girona): Editorial Accent, 2007.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.
21/09/2017
Fardellet de somnis El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa, n’està fart de pertànyer a un peu. Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
10/09/2017
Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda.
13/08/2017
A Campredó, quan jo era menut, hi vivia una bruixa. La veritat és que el meu poble és un lloc fascinant on les supersticions i les raons copulen amb més força que a d'altres llocs de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
27/07/2017
Imaginem-nos un sopar d'amics. És estiu i la lluna s'ha vestit de pruna. Les espelmes pinten de groc el blau fosc del cel. Una parella es besa. Estan molt enamorats. Dos amics es posen a xerrar sobre cotxes.