Jo i Joana Ortega (però no Gasset)

L'altre dia me vaig despertar amb l'anhel de conèixer a la Vicepresidenta del Govern. D'acord, és un anhel un tant estrany, potser esperpèntic però de vegades els desitjos i la raó es barallen com gos i gat. Em mirava al mirall i veia la Joana Ortega al meu davant. No era pas un anhel eròtic, ni molt menys, Déu la guard.

Jo que mai he sigut mitòman, tenia un dilema; no sabia com dir-li a la Joana que m'havia despertat amb un desig i que ella n'era l'objecte. Si per a una dona catòlica com ella havia de sonar violent el meu manifest imagineu-vos com devia ser per a mi. Jo que sóc tan tímid que no paro d'escriure i que tendeixo a ser més aviat racional i poc donat a les manifestacions de goig.

El problema no s'acabava aquí, no pas. Amb la quantitat d'indignats pel món que amenacen la pau dels qui “manen i demanen” potser la seua seguretat s'hauria enfortit força, lo suficient com per tal que un nyicris com jo no podés ni tan sols trencar l'ambient dels policies que deurien envoltar-la. M'ho imaginava com un joc de videojoc, i ella era el monstre final, tot i que el camí per arribar-hi no era gens fàcil. Eis,  no m'interpreteu malament, que no me la imagino com al Felip Puig.

Tot plegat és difícil satisfer certs desitjos i en sóc molt conscient. Però la web ho pot solucionar tot. Potser des d'aquí jo pugui arribar a ella; si algú la veu que li expliqui que hi havia un noi que tenia un desig. Tenia un anhel un noi un tant ximple però que reflexionava molt les coses, que tenia un anhel de parlar-li amb respecte però amb un xic d'ironia per tal de no ofendre ningú.

 Si algú la veu o hi parla amb ella que li expliqui que hi havia un noi que volia donar-li les gràcies, que ell també falsifica el seu currículum tot intentant esborrar els títols acadèmics que té, que només posa que té la ESO. Si algú la veu que li digui que aquest noi l'entén, que sap que trobar feina és molt important i molt difícil avui en dia. Què més dóna una carrera de més o una de menys!

Que també li digui que aquest noi no va ser trucat per fer entrevistes fins que no va eliminar Filosofia i Comunicació Audiovisual del seu currículum. Que li digui ben dit, clucant-li l'ullet! Què entengui que no està sola en aquesta situació. Però que també li digui que intenti ser més discreta i que li pregunti si Déu perdona aquestes infraccions. Ep, que jo no sóc creient però tampoc creia Niels Bohr amb la sort i tanmateix tenia penjada una ferradura damunt la seua porta perquè algú li havia comentat que funcionava encara que no s'hi cregués pas.

Vagi aquest article innocent dedicat a Maria.