,
02/03/2011
Filosofia

Veritats i mentides

Potser sí, estava una mica empipat. Però és que a l'altra banda del mostrador el secretari es mostrava apàtic. No em mirava als ulls i es limitava a repetir “jo no en puc fer res”. Quins collons! Jo només volia entregar la sol•licitud per tal que n'acceptessin un canvi en la matrícula. Només això. Doncs, ell no en podia fer res. Només això, simplement una resposta que emmirallava les meves preguntes.

Notava que em mentia i ho sabia perquè havia estudiat psicologia pel meu compte. M'havia llegit llibres d'aquestos que parlen de llenguatge no verbal. Aquella manera de moure el nas cap a la dreta de manera quasi imperceptible no enganyava. L'havia agafat mentint. Sabia que sí que podia fer alguna cosa. Simplement no volia ajudar-me. Simplement no volia, no volia fer allò que no està escrit, no volia acatar res que no li fos explicitat per unes normes ben clares i ben definides.

Això em va fer pensar, la ràbia que sentia es va anar dissolvent. M'estava perdent pels meus pensaments. Em semblava curiós que un funcionari, pel motiu que fos, és negués a ser humà. Vull dir que es negava a interpretar la situació i a actuar lliurement segons el seu criteri. No em refereixo a que no es volia saltar les normes. Només vull dir que pareixia que no volgués fer res diferent d'allò per al que havia estat “programat”.

Sí, sí, va ser aquesta la paraula que em va fer sorgir de sobte, com un llampec se'm va presentar. No m'hi havia fixat, els funcionaris buròcrates funcionen segons un programari semblant al d'un ordinador. És a dir, si no està ben acotat el codi, si el programa no està tancat, cometen un munt d'errors i es “pengen”, com els ordinadors, tal qual.

Començava a entendre la situació. De sobte el secretari em va començar a provocar llàstima. Tenia la intuïció que allò que feia amb mi només era per poder sobreviure. M'explico. Ell es negava a procedir de manera diferent a una màquina robòtica però no ho feia amb maldat, vull pensar que no. Crec que ho feia per tal de confondre's cada vegada més amb els autòmats amb la intenció de mantenir el seu càrrec.

¿No sembla lògic? Cada vegada més sovint en l'àmbit dels serveis hi ha més automatismes i menys persones. Crec que lo volia aquell home era no ser substituït per una màquina, fer-se passar per una d'elles per tal que ningú li prengués el seu càrrec. Ja no hi havia marxa enrere, vaig agafar-li llàstima a aquell home i vaig decidir fer-li cas, tornar-me'n a casa amb les mans buides per tal de no fer aixecar sospites i fer perillar el seu càrrec.

PD: la paraula robot ve del txec i significa “esclau”, és curiós que quants més robots hi ha més esclaus som del sistema. Cada vegada tot és més confós, més difícil diferenciar la persona de les màquines.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.