,
01/04/2020
Maternitat
Jugant a la tauleta

20/30: El poder de les pantalles

Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta. Tenen un poder hipnotitzador (més per a unes edats que per a altres), però en general, els petits senten una atracció irracional per les pantalles i tot el que hi poden trobar al seu interior. Ja siguin jocs, fotografies, vídeos o senzillament les mil-i-una publiacions "variopintes" del mur del facebook. Per no parlar de les vídeotrucades, tan habituals aquests dies! Encara que no ho acabin d'entendre massa, encara que no sàpiguen com funciona, ells volen tocar-ho, veure-ho, no s'ho volen perdre. 

La veritat és que seria molt fàcil entretenir-los tot el dia amb alguna pantalla. No "molestarien" per a res, segurament. Podríem teletreballar amb tranquil·litat, mirar una pel·lícula o llegir un llibre sense interrupcions, fer ioga o "spinning" d'una tirada o, senzillament, dutxar-nos de manera relaxada com fèiem abans de tenir-los. Seria molt fàcil, però no seria gens recomanable. Ja no només perquè acabarien amb una addicció difícil de dominar, sinó perquè es perdrien (i ens perdríem) infinitat de coneixements, experiències i moments compartits valuosíssims (i més d'una discussió, segurament). Que podem compartir-los amb algun moment davant les pantalles, sí, però amb dosis i pautes. Que no se'ns en vagi de les mans, perquè, sinó, cada vegada serà més complicat de relativitzar i controlar. 

Imagino que us hi heu trobat en algun moment d'aquests dies de confinament. No és fàcil gestionar-ho, nosaltres mateixos ens passem el dia consultant el mòbil i les xarxes socials per desconnectar o, més aviat, per sentir-nos connectats més enllà de les quatre parets de casa. Però crec que hem de fer l'esforç de trobar-hi un equilibri. Per ells i també per nosaltres. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

14/04/2020
He de confessar que, en els 33 dies de confinament familiar que portem, no he pogut obrir les pàgines d'un llibre (i això que en tinc un munt de pendents a la tauleta de nit!) cap dia.
13/04/2020
Avui ha sigut un dia llarg. D'aquells que t'aixeques pensant que seran especials (dilluns de Pasqua, Dia de la mona...), però que el ritme del dia et va esgotant l'energia més ràpid del que voldries.
12/04/2020
Cada dia descobrim alguna cosa nova que els agrada als petits de casa. Els documentals d'animals, per exemple, n'és una. Sobretot si són de pingüins.
11/04/2020
Avui, com si d'una metàfora es tractés, hem sortit a la terrassa a fer bombolles de sabó. Algo tan senzill i a la vegada tan entretingut.
10/04/2020
Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual.
09/04/2020
Avui per sorpresa ens han arribat dues mones de xocolata a casa. Què poc ens ho esperàvem, la veritat!
08/04/2020
Per sort, els petits encara no tenen gaire clar el concepte dels dies de la setmana. Per a ells, en aquest confinament familiar, cada dia és pràcticament idèntic a l'anterior. No diferencien si és dimarts o dimecres, dissabte o dilluns.