Jump to navigation
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
Article El País: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/11/29/catalunya/1480458916_978434.html
La crònica que fa 'El País' de l'acte commemoratiu de l'Any Cervantes d'ahir a l'Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat, està a l'altura de com ha tractat este diari altres temes recents de l'actualitat i de la seua devaluació com a mitjà de comunicació rigorós i creïble, tant si és qüestió de línia editorial com d'opinió del qui signa. A l'article, quan fa referència a les lectures del Quixot que es van fer en fins a dotze idiomes, es menyspreua malicciosament l'equiparació del català a altres llengües, l'autor busca sovint -i amb calçador- lo rerefons polític d'un acte literari, quan parla de les dones rapsodes, la majoria de vegades ho fa en térmens de la roba que duien o de qui són esposa, obvia moments importants de la nit i tot lo text traspua un poc respecte per la cultura (i les dones) que no semblaria atribuïble, només, a un mal dia del corresponsal.
Si fas, perquè fas. Sinó, perquè no fas. Si seguixes un criteri, perquè no és lo meu, i si és lo meu, perquè jo ho hauria fet millor. Si la dona va en falda curta, perquè importen més les cuixes que les lletres (ja li va dir lo Pla a la Roig) i si va tapada (siga pel fred o perquè vol vestir-se així i au) llavors és una segurata amb americana a quadres. No importa lo bé que llisgues l'italià!
Podem ser crítics, però constructivament i amb coneixement de causa, no premeditadament i gratuïta, perquè llavors la crítica perd credibilitat. Tots los actes institucionals (i els que no ho són també), són susceptibles de ser millorats, esclar, però dóna la impresió que, per molt que s'hi esmelegués l'organització (que em consta que ha sigut molt), qui redacta la notícia hi hagués acudit en les mateixes intencions de disparar. Quan li he dixat llegir a una amiga, m'ha dit: 'Una pena, va en la seua línia' (la del diari). Assumir-ho ja com a fet, que d'El País només puguem esperar-ne això, és, efectivament, un pena.
D'altra banda, este dijous dia 1 de desembre, tindrà lloc a Barcelona la jornada 'Periodisme i literatura' on periodistes i profesionals del món del llibre parlaran, al voltant de quatre taules redones, sobre la presència de la literatura als mitjans de comunicació, especialment per analitzar com darrerament ha reculat esta presència a ràdio i televisió. La interessant jornada l'organitza la Institució de les Lletres Catalanes amb la intenció de tindre un necessari debat al respecte i de potenciar que del diàleg en surta una major implicació per part de tothom, per tal de posar remei a la poca presència actual de la literatura, no només en quantitat sinó també en qualitat, com s'ha vist en el desafortunat article d'El País que m'he vist obligada a comentar. Les revistes o suplements literaris segur que surten a conversa en esta jornada, com a exemple de la gran tasca que estan fent. Cal ara, però, que els mitjans no exclusivament literaris aporten també els seus espais propis per acostar este art tan necessari per al dia a dia cultural d'este nou país que estem construint. Només aportant en positiu i debatent a fons es podrà arribar a una solució que interessa i molt el conjunt dels ciutadans que esdevenim els consumidors dels mitjans de comunicació i, des d'este punt de vista, la iniciativa és d'agrair. Com dèia Montserrat Roig, 'la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini'.
Nota: Aquells que hi estigueu interessats, podeu vore aquí lo programa: http://www.escriptors.cat/files/Jornada-periodisme-literatura.pdf i seguir la jornada demà dijous en streamming a partir de les 9.30h a http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/periodistes/
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
