,
09/11/2017
Viatges i aigua

De mal menor, res de res

Avui s'ha inaugurat una exposició al Palau Robert de Barcelona en la què hi participo '(R)evolució de les dones en la música'. Vo'n faria un resum bonic però no en tinc ganes. Tal qual. He pujat a l'últim tren de tornada a Tortosa contenta per com havia anat l'acte d'esta tarda i n'he baixat trista i enrabiada per la sentència de presó per a la Presidenta del Parlament -segona autoritat del país, no ho oblidéssem- i l'amenaça de privació de llibertat per a la mesa sobiranista si no paguen una fiança. Per tant, ja vo'n parlo un altre dia de les dones artistes, esta nit lo meu últim pensament va per a una ebrenca il·lustre i estimada, Carme Forcadell, i els companys de la mesa (Simó, Corominas, Guinó, Barrufet) que tot i el·ludir per ara la presó (Nuet, sense fiança) estan tornant en cotxe cap a casa en un estat d'ànim que no goso ni imaginar-me. Mos toca fer articles de matinada, la mateixa hora a la que truquen aquesta gent que no sabem què volen (bé, sí que ho sabem: humiliació i venjança).

Que el jutge del Suprem no és com la jutgessa de l'Audiència Nacional. Que ha contradit la Fiscalia. Que potser respirem més alleugits perquè la presó preventiva no és com la dels Jordis i els consellers del Govern legítim. Sí, sí, tot lo que vulguésseu però mireu: no caiguéssem en la temptació de pensar que com que és ‘presó amb fiança’ podem dir que és un mal menor. Mos peguen tan fort que quan mos seguixen pegant però una miiiica més fluix correm lo perill de que mos semblen benèvols. Encara resultarà que els hem de donar les gràcies. La injustícia és ja la simple acusació per sí mateixa. És una querella política: qui diu que va votar 'no', lliure; qui se sap que va votar 'sí', a la presó o fiança. I oco, que me n'alegro pel company Nuet, eh? però ja m'enteneu.

Avui, lo President Puigdemont i quatre consellers més dormen a l'exili. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passen la 25ena nit tancats en una presó espanyola. Los consellers del Govern, l'octava. La Presidenta Forcadell, la primera.

PD. Demà, a les 10h a l'Ateneu Barcelonès es presenta el que pot ser l'últim intent de llista única per al 21D. Los presos polítics i el Govern a Brussel·les no es mereixerien que els que vos hau quedat al capdavant no siguésseu capaços d’arribar a un mínim acord per bastir una llista unitària. I sí, potser estic enfadada ara mateix i això podria afectar lo to de les meues paraules però no canviar-ne el fons. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

10/10/2017
És difícil, per no dir impossible, dialogar amb algú que considera que el simple fet de negociar ja és una derrota. Això que aquí coneixem diàfanament, a fora no és tant evident.
30/11/2016
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
17/09/2016
Surts de casa (i no és propaganda per a n'este digital, eh!) per anar a comprar un ram a una amiga i fer que li envien a casa (hi ha sentiments que només es poden dir en flors).
15/05/2016
Hi ha cosetes en què penso: va, dona… però suposo que si jo als quasi 40 anys ja he après a dir que ‘no’ quan vull i a tolerar només les tonteries imprescindibles (si és que això no és un oxímoron), ella –que passa dels 80- ja diu exactam
07/04/2016
Si bé és cert que dalt d'un escenari corro menys risc que penjada d’un arnés netejant vidres de gratacels i que a més tinc la sort de ser europea (sort pel tracte decent que rebem aquí ho dic, no pas per l'orgull de ser-ne després del pacte pels r
15/03/2016
Puntual. Agarra el bus de les 23.05h. Cada nit. Sol. Surt de l’hotel amb pantaló fosc i camisa blanca. Més aviat seria com una mena de jaqueta. Una d’aquelles que s’usen per als fogons. Deu treballar de cambrer, penso. Potser d’ajudant de cuina.
14/02/2016
Quan obris la bústia de casa potser hi trobes una altra carta meua, la coneixeràs per la lletra, aquella que t’agrada tant. Ja saps que ho fa la ploma, això, jo només me dixo portar per ella. I tu, clar, que em mires en bons ulls.