,
21/11/2011
Viatges i aigua

L'aigua té escriptures

20N de 1975: mor Franco. 20N de 2011: eleccions generals a l'Estat espanyol. 20N des de 1959: Dia Mundial dels Drets de la Infància. Fa no res, 200 litres d'aigua de pluja inunden Tortosa. Lo mateix dia que se sap que 200 milions de xiquets de tot lo món patixen desnutrició crònica. Què relatiu que és tot.

 

Franco va morir fa 36 anys però l'àguila que va inaugurar al bell mig de l'Ebre, al seu pas per Tortosa, continua volant.

 

La democràcia espanyola continua viva, 32 anys després, amb uns nous comicis generals però amb una llei electoral que només afavorix al dos grans partits i perpetua una política que inspira desconfiança. 

 

Quatre barrancs travessen Tortosa: Rastre, Caputxins, de la Llet i del Célio. Han sobreexit los quatre per les fortes pluges i han inundat la ciutat. L'aigua és vida, sí, però, ja dixem que ho sigue com caldria? De tant en quant la natura ens recorda que ella estava aquí molt abans que natros, los humans. Ja ho deia ma iaia: l'aigua té escriptures.

 

Tots hem sigut xiquets alguna vegada i qui mes qui menys té fills, nebots, nets. Me costa imaginar dolor més gran que el d'una mare que no pot alimentar a sa filla. I sa filla plora mentres mama d'un pit desinflat d'on no en brolla vida (a l'hemisferi nord se paga per inflar-los amb silicona). D'on no n'hi ha no en raja: ni llet d'un pit del tercer món, ni senderi dels caps dels governants i mercats del primer món. 

 

Mor lo dictador però la democracia està en crisi. Està malalta la justícia i fem transfusions als lladres. Som a l'era del benestar però 200 milions de criatures patixen desnutrició crònica (no malnutrició, que ja seria prou greu: Unicef parla de desnutrició). I tan prompte parlem de sequera com d'inundacions. La Terra està enfadada i no m'estranya. Li hem declarat la guerra i ella només actua en defensa pròpia. De qualsevol guerra ningú no en surt vencedor, tots perdem un trosset d'innocència. I plou sobre mullat mentres l'aigua s'emporta cotxes, barrancs, vots, infants. Com diu Eduardo Galeano: este món està prenyat d'un altre món possible. Assistim lo part. Dixem que puga nàixer. L'aigua té escriptures, que fluïsca i s'emporte les injustícies. Que fluïsca i mos retorne l'esperança.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

10/10/2017
És difícil, per no dir impossible, dialogar amb algú que considera que el simple fet de negociar ja és una derrota. Això que aquí coneixem diàfanament, a fora no és tant evident.
30/11/2016
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
17/09/2016
Surts de casa (i no és propaganda per a n'este digital, eh!) per anar a comprar un ram a una amiga i fer que li envien a casa (hi ha sentiments que només es poden dir en flors).
15/05/2016
Hi ha cosetes en què penso: va, dona… però suposo que si jo als quasi 40 anys ja he après a dir que ‘no’ quan vull i a tolerar només les tonteries imprescindibles (si és que això no és un oxímoron), ella –que passa dels 80- ja diu exactam
15/03/2016
Puntual. Agarra el bus de les 23.05h. Cada nit. Sol. Surt de l’hotel amb pantaló fosc i camisa blanca. Més aviat seria com una mena de jaqueta. Una d’aquelles que s’usen per als fogons. Deu treballar de cambrer, penso. Potser d’ajudant de cuina.
14/02/2016
Quan obris la bústia de casa potser hi trobes una altra carta meua, la coneixeràs per la lletra, aquella que t’agrada tant. Ja saps que ho fa la ploma, això, jo només me dixo portar per ella. I tu, clar, que em mires en bons ulls.
18/01/2016
Són les 23h tocades. Tornes d’un concert de tarda-nit a Salou i decidixes tornar a casa per l’N-340 per estalviar-te autopista (evidentment a n’aquella hora ja no hi havia cap tren).